Rock Progressiu
Autoeditat · 20 de juny del 2026
L’últim tall del disc fa vint-i-cinc minuts i catorze segons i es divideix en tres danses. «Suite Panoramica» comença instrumental, amb «Danza degli zoppi», sobre una figura rítmica que coixeja a propòsit: el ritme hi és, però no acaba de caure mai al lloc que l’orella espera. A «Danza degli insetti» hi entra la veu i el moviment es tanca en cercle, amb una lletra que mira una humanitat en fila índia («Tu vedi una prigione / Ma le sbarre sono le mie strade»), i «Danza del mentre» empeny el tempo endavant mentre el text es queda mirant una pantalla.
ÄTZ és Giuseppe Atzori, multiinstrumentista de Càller, i «LIBRO I: dei deliri e delle profezie» és el primer volum d’una sèrie. Ho ha fet tot ell: guitarres elèctriques i acústiques, baix, teclats, veu, instruments virtuals i programació, composició, arranjaments, gravació, mescla i màster, a casa seva, entre el 2024 i el 2025. Són sis talls i seixanta-dos minuts, va sortir el 20 de juny i un mes després, el 19 de juliol, ja hi havia el segon volum, «LIBRO II: delle nostalgie e delle tifoserie», també de sis talls.
«Oracolo» obre amb vuit minuts i mig que no fan cap concessió d’entrada, i la lletra s’adreça a un oracle digital amb la multitud cridant-li «Spettacolo! Miracolo!». «Punto Triplo» són cinc minuts instrumentals construïts com un diàleg entre la guitarra i els teclats, amb el punt triple de la termodinàmica com a excusa i una intensitat que recorda la de Camel. «Droste» puja per capes, com el gravat que li dona nom, i «Mappamondo» obre el registre acústic del disc.
La part que no acompanya és la base. Tota la percussió i bona part dels greus són instruments virtuals programats, i això es nota precisament on el disc es juga més: les figures asimètriques de la suite final són sempre exactament iguals, repetides amb una precisió que una bateria de debò no tindria i que un ritme que ha de coixejar no vol. Hi ha una altra decisió discutible al paquet, i és de l’autor: la portada està feta amb eines d’IA generativa, triades i editades per ell, en un disc les lletres del qual retreuen el pensament de copiar i enganxar. Ho diuen els crèdits del Bandcamp.
Valoració: 7.4/10
Text de Guillem Cardós