Aquí tenim un extracte de les novetats del mes de març. Més informació a www.totumrevolutumpress.com. Informació musical en català.
Big Big Train “The Likes of Us”
Disposeu d’una ressenya complerta a Totum Revolutum Press
Bruce Dickinson “The Mandrake Project”
Quasi vint anys portava sense treure un treball en solitari Bruce Dickinson. I els anys no passen per la seva veu a la que força a cantar en uns registres en els que ja li falta potència. Malgrat això tenim una col·lecció d’excel·lents melodies rock amb una concepció bastant clàssica i, com a tots els seus treballs, allunyant-se de les idees que barrufen als fans d’Iron Maiden i més properes a Savatage o Black Sabbath.
For All We Know “By Design or By Disaster”
Rock progressiu amb un toc a clàssics com Spock’s Beard, Transatlantic o Flower Kings. En breu tindreu una ressenya complerta a Totum Revolutum Press
Judas Priest “Invincible Shield”
Aquests incombustibles ens presenten el seu dinovè àlbum. Existeix un retorn a idees força clàssiques dintre de la discografia de la banda que mostra un magnífic estat de forma i un bon assessorament productiu. No decebrà als fans de la banda perquè tenim oloreta a treballs com Painkiller (1990), Stained Class (1978), Sin After Sin (1977), Firepower (2018); vaja, molta influència d’ells mateixos. Val, sí, hi ha el riff de “Tom Sawyer” de Rush en el primer tema, però també hi és a “New Millenium” de Dream Theater i no passa res.
Leif De Leeuw Band “Mighty Fine”
La banda d’aquest guitarrista holandès ens ofereix blues-rock reposat d’excel·lent factura i amb preceptes propers als rock blues, recordant a bandes com The Allmann Brothers o artistes com Robert Cray. Per apassionats del gènere.
Lords of Black “Mechanics of Predacity”
Aquesta banda nacional de power metal es passeja pels escenaris amb el cap ben alt i sense envejar a cap grup internacional dels dominadors d’aquesta escena. Valor segur en quant a la solidesa dels seus temes, ho tornen a demostrar en aquest nou treball, que és un excel·lent àlbum amb una producció més que destacable. S’augura un nou èxit de crítica i públic.
Des de Canadà arriba el segon àlbum de Lutharo, amb la seva personal barreja de death metal melòdic, o melodeath (cosa de metalerus) i power metal; vaja, és una mica bipolar. I el més curiós de tot és que funciona força bé, segurament per l’excel·lent producció i malgrat els excessos de pompositat i fastuositat, acompanyats de la típica metralladora en forma de doble bombo. Tot això pot portar a una escolta feixuga que abandonem per la meitat.
I si parlem de pompa, aquí tenim el famós quintet tunisià que en saben una estona. Malgrat la caòtica promoció i els canvis de data de llançament, tenim un treball d’una factura tècnica exquisida. Després ja entrem en qüestions de gustos ja que tenen predilecció pels excessos i no a tothom li agrada aquest tipus de rock. Però s’ha de dir que és tremendament amable la seva escolta i, com sempre, enganxós.
Nick Johnston “Child of Bliss”
Magnífic treball instrumental d’aquest sensacional guitarrista de Toronto. Extremadament delicat, encisador i amb subtileses de gran gust i llenguatge musical. Navegant entre diversos gèneres però amb el referent del jazz-rock suau, melòdic i sense pretensions. Una bona banda sonora de fons mentre fem qualsevol cosa.
Amb una producció un pèl low-fi, tenim l’interesant projecte dels bordalessos Orotoro. En un punt intermedi entre el post-rock, la psicodèlia i el stoner. Quasi que d’escolta obligada si esteu passant per un període en que les sonoritats obscures us estant xalant especialment.
Poor Genetic Material “Possibilities”
La banda alemanya de rock progressiu i simfònic ha publicat el seu setze àlbum, segurament amb la millor producció de la seva discografia. Les seves sonoritats clàssiques ens transporten a èpoques pretèrites on les referències eren Camel o Kayak.
Un altre treball “bipolar” és el del projecte liderat per l’australiana Emily Highfield. Mesclant black metal, passatges folk i un post-rock obscur, ens ofereix uns contrastos de gran lirisme i espais on les veus necessiten d’unes pastilles Juanola al acabar l’àlbum. Es necessari estar en un estat anímic de ment oberta per gaudir-lo.
Aquest és un treball del multi instrumentista Eddie Trager, que l’ha fet sencer a lo Juan Palomo. Navegant per terrenys del metal progressiu, trobem influx d’Opeth, Mastodon, Ihsahn, i una barreja de guturals, no tant estudiats com els de Suldusk, i veus delicades. Per ser un àlbum de baix pressupost i de debut, no està gens malament i és molt amè. Ara només cal que posi un logo que s’entengui i no sembli un arbust.
The Black Crowes “Happines Bastards”
No necessita presentació aquesta banda. Ens ofereixen una recopilació de tems rock de tota la vida. Molt propers a plantejaments stonians, que si us agrada aquest rock senzill és una escolta amena, sense més, ja que no és un hit en la seva discografia.
El projecte del bateria texà Steven P. Haas presenta un segon àlbum on aquest cop la col·laboració estel·lar, fins el punt que podríem dir que és un àlbum d’ell mateix, és el violinista Jerry Goodman. Jazz-rock sense pal·liatius, fet per uns grans músics que el múscul econòmic del propietari li ha permet realitzar. A part de gaudir d’aquest bon treball, podeu ampliar informació a la ressenya que vam fer del seu primer àlbum.
The Prog Collective “Dark Encounters”
El projecte en que Billy Sherwood (Yes) va convidant als seus col·legues de professió per tal d’anar elaborant àlbums, arriba a la sisena entrega. Comptant amb amics com Steve Stevens, Steve Morse, Patrick Moraz, Omar Hakim, Bumblefoot, Pat Mastelotto i molts d’altres, què podia sortir malament? Doncs alguna cosa perquè acaba resultant una mica llarg i avorridot; a més de faltar una certa cohesió com a àlbum.
Magnífic treball de metall progressiu realitzat per aquesta banda libanesa. Amb una brillant factura, tenim unes composicions impecables que podem recordar-nos a bandes com Fates Warning, Karnivool o Caligula’s Horse. Bons referents per un grup que va començar com un tribut a Dream Theater.
Disposeu d’una ressenya complerta a Totum Revolutum Press
Redactor : David Sàez