Rock Progressiu
19 de setembre del 2026
El tall que dona nom al disc dura quinze minuts i divuit segons i se n’endú dos terços del metratge. Comença amb la guitarra de Samuel Grégoire i el baix d’Olivier Heyte fixant un pols que triga molt a accelerar-se, amb Denis Geerts repartit entre la bateria i els teclats, i s’obre cap a trams simfònics a mesura que els teclats hi guanyen espai. La percussió que se superposa al ritme bàsic hi deixa un aire llatí, més a prop de Santana que dels referents britànics del progressiu instrumental.
El tram final és on la peça es decideix: el color s’enfosqueix cap a la psicodèlia i un solo de guitarra llarg la porta fins al silenci.
«Setsubun», set minuts i vint-i-un segons, va per una altra banda. Geerts i Grégoire es reparteixen la percussió i la peça canvia de tempo contínuament i va de passatges de regust jazzístic a blocs de psicodèlia pesant. És el tall on els tres músics es responen amb més atenció.
Amb dues peces i vint-i-dos minuts llargs, Amour deixa enunciat un vocabulari i no arriba a construir-hi un disc: el tall llarg i «Setsubun» miren cap a llocs diferents i no hi ha res entremig que els lligui.
El van gravar, mesclar i masteritzar amb Nicolas Lomartire al Noise Factory Studio i la portada és de Sabyne Alain. És la tercera referència del trio de Namur, després de «The Virtues of Patience» (2019) i «Hyperborea» (2021), i va sortir el 19 de setembre.
Valoració: 7/10
Text de Guillem Cardós