Marillion
Marillion, el grup que va reviure el rock progressiu britànic amb Fish als vuitanta i que, amb Steve Hogarth, va acabar inventant el finançament directe per fans que després va popularitzar Kickstarter.
Gentle Giant
Gentle Giant, potser el grup més exigent musicalment de tot el rock progressiu dels setanta: polirritmes, influències medievals i uns músics que canviaven d’instrument en directe, no només a l’estudi.
Porcupine Tree
Porcupine Tree, el projecte fictici de Steven Wilson que es va acabar convertint en un grup de veritat: del rock psicodèlic casolà dels noranta al metal progressiu de «Fear of a Blank Planet».
Camel
Camel, el prog més melòdic i menys carregat de lletra dels setanta: el disc instrumental «The Snow Goose» els va portar fins i tot als tribunals per l’autor de la novel·la que l’havia inspirat.
Emerson, Lake & Palmer
Emerson, Lake & Palmer, el supergrup que va portar la música clàssica adaptada i l’espectacle d’estadi al límit del rock progressiu, fins que el seu propi muntatge escènic els va acabar arruïnant.
Jethro Tull
Jethro Tull, el grup d’Ian Anderson i la seva flauta a la pota coixa: del blues britànic al fals àlbum conceptual «Thick as a Brick» i un Grammy que encara es recorda com un dels més estranys de la història.
Rush
Rush, el trio de Toronto que durant més de quaranta anys mai va canviar de formació: de l’èpica de «2112» a l’èxit de «Tom Sawyer», fins a la retirada forçada per la salut de Neil Peart.
Yes
Yes, el grup que va portar la virtuositat instrumental del rock progressiu al seu límit amb «Close to the Edge» i que, deu anys després, va tornar a dalt de les llistes amb «Owner of a Lonely Heart».
Genesis
Genesis, de la teatralitat progressiva de Peter Gabriel al pop d’estadis de Phil Collins: com un dels grups més ambiciosos dels setanta es va acabar convertint en un dels més venuts dels vuitanta.
King Crimson
King Crimson, el grup que Robert Fripp ha dissolt i reformat mitja dotzena de vegades des del 1969: la banda que gairebé inventa el rock progressiu i que mai ha deixat de trencar amb el seu propi so anterior.
Pink Floyd
Pink Floyd, del rock psicodèlic de Syd Barrett als conceptes de Roger Waters: formació, discografia completa, el trencament i per què ja no toquen junts.
Devin Shidaker, de The Acacia Strain, obre Spirit Wound amb una peça de doom de deu minuts
«The Light Refuses Me» ja és a Bandcamp i arriba a la resta de plataformes la setmana vinent. L’ha escrita, gravada, produïda i tocada ell sol en una tarda d’aquest estiu.
Hardcore Superstar fitxen per Frontiers i publiquen «Halo» dies abans de començar la gira a Malmö
El primer senzill amb el segell italià surt just abans del Dirty Halo Tour, que arrenca el 2 d’octubre. A l’estudi hi tenen el successor d’«Abrakadabra».
Blair Dunlop publica «What Still Survives» el 30 d’octubre, produït per Ian Grimble
Sisè disc del cantautor britànic, produït per Ian Grimble i amb el pedal steel de CJ Hillman en uns quants talls. El primer avanç és «Are You Loved?», del 18 de setembre.
Cursive estrenen «Wounded Animal», de la banda sonora de la pel·lícula que ha dirigit Tim Kasher
La banda sonora de «Who’s Watching» surt el 30 d’octubre per 15 Passenger amb tretze temes: una cara de la banda fictícia de la pel·lícula i una altra d’incidental.
Frank Turner tanca el Lost Evenings el novembre del 2027 a Wembley i deixa els escenaris per temps indefinit
Quatre nits a l’OVO Arena Wembley, del 4 al 7 de novembre del 2027, i prou per ara. Vint-i-vuit anys de carretera, deu discos i més de 3.000 concerts.
Ben Poole publica «Post-Midnight Behaviour», deu talls amb Elles Bailey convidada al senzill
Primer material nou en vuit anys: va sortir el 25 de setembre per Gypsy Soul Records, en CD, vinil i digital. «Runaway Souls», el senzill, el canta amb Elles Bailey.
Little Angels publiquen «Big Bad & Back EP» el 6 de novembre, el primer material nou en trenta-dos anys
Cinc talls gravats tots alhora a Chapel Studios amb la formació clàssica i mesclats per Mike Fraser, el de «Pump» i «Permanent Vacation» d’Aerosmith.
The Bad Plus toquen per última vegada al desembre, vint-i-sis anys i divuit discos després
Reid Anderson i Dave King ho van anunciar al gener i tanquen amb una residència al Dakota de Minneapolis. Anderson vol fer música electrònica; King té discos acabats per treure el 2027.
The Tangent publiquen «Was» el 2 d’octubre: dos discos, cent minuts i John Jowitt al baix
Catorzè disc d’estudi, en dos CD i cent minuts i quaranta-sis segons per White Knight Records. El primer porta lletra; el segon és una suite instrumental amb els moviments en francès.
Jazz Out of Norway – 12th Set 2026
La dotzena entrega del recull amb què Noruega exporta el seu jazz: trenta-sis talls, tres hores i un llibret de setanta-nou pàgines. Un mapa excel·lent amb un problema de format.
Markus Reuter & Stefano Castagna – Sky On The Ground
Vint-i-set anys d’improvisacions d’arxiu de Markus Reuter, reescrites a Brescia per Stefano Castagna, i les primeres veus de tots dos passades per vocoder: onze talls de realisme màgic sonor.
Also Eden – Holy Books & Credit Cards 1: Promises
Tretze anys després de «Redacted», Also Eden tornen amb quatre talls i dos són la mateixa cançó: «Scented Candle Corridors» justifica l’espera, però l’acústica de «Promises» hi ocupa massa lloc.
700 Milles obre una sala de concerts a La Rambla amb un cicle de blues i soul a l’octubre
700 Milles, sala nova a La Rambla 12, obre l’octubre amb quatre concerts de blues i soul els dijous, entrada a 15 euros.
Jim Snidero dedica «House of Trane» a la casa de Dix Hills on Coltrane va escriure «A Love Supreme»
Savant el publica el 30 d’octubre, l’any del centenari de Coltrane. Els temes porten el nom de racons concrets de la casa: l’escala, l’estudi del soterrani i un vitrall.
Dave Holland publica la primera caixa de la seva carrera, «Freedom Call», un dia després de fer vuitanta anys
Sis LP o tres CD de directes inèdits de tres formacions seves: el Sextet, el Quintet i Prism. Surt el 2 d’octubre per Edition Records.
Wolf Hoffmann diu que cap exmembre d’Accept va voler participar al disc dels cinquanta anys
El guitarrista confirma que tots els membres originals, Udo Dirkschneider inclòs, van rebre la invitació de tocar a «Teutonic Titans 1976–2026». Cap no va acceptar.
DragonForce publiquen el desè disc, homònim, el 19 de març, i fan vint-i-dues dates europees sense cap a l’Estat
Napalm el publica el 19 de març del 2027, produït per Jens Bogren. La gira europea va de París a Manchester i no toca la península.
Slipknot anuncien el «(sic)est Stadium Tour» per a l’estiu del 2027: dinou dates i una sola a Europa, a Wembley
Comencen el 3 de juliol a Wembley, l’única parada europea, amb Marilyn Manson, Lorna Shore i Hatebreed. La venda general és el 2 d’octubre.
Frost* tornen als escenaris el 2027 amb sis dates britàniques i regraven «Milliontown» amb la formació dels últims anys
Sis concerts la primavera del 2027, dues hores de repertori i el debut en directe de «Life In The Wires». Les entrades surten el 2 d’octubre.
Karnivool són la primera confirmació del Be Prog! My Friend del 2027 i hi faran el seu primer concert a l’Estat
El festival celebra el novè capítol el 24 i el 25 de setembre del 2027 a La Carpa del Poble Espanyol. Per als australians és l’única cita festivalera de l’any a l’Estat.
Son Volt – Sound Signal Serenades
Dotze cançons en quaranta minuts: el primer disc de material propi de Son Volt des d’«Electro Melodier» (2021) confia la varietat als arranjaments i no a les cançons.
Ekep Nkwelle – Caged Bird
El primer disc de la cantant de Washington Ekep Nkwelle obre amb un himne de gòspel i es construeix sobre repertori d’altri, d’Abbey Lincoln a Pharoah Sanders, amb dos pianistes diferents.
Altarage – Cogwheel
Setanta-quatre minuts i set talls: el setè disc dels bascos Altarage és el més llarg de la seva carrera i el primer que fa servir el drone com a material de construcció i no com a efecte.
Downes Braide Association – Trauma
El sisè disc de Downes Braide Association arriba tres anys després de «Celestial Songs», amb Marc Almond a «Juliet» i la flauta de David Longdon gravada el 2018: deu talls i una sola peça llarga.
James Gordon Williams – Falling to Rise Again
El pianista i teòric James Gordon Williams torna vint-i-dos anys després del seu primer disc, amb Terri Lyne Carrington coproduint i a la bateria: vuit peces gravades en dos dies del gener del 2024.
Europe – Come This Madness
El dotzè disc d’Europe arriba nou anys després de «Walk the Earth», amb Tom Dalgety produint i Mike Fraser a la mescla: onze talls, quaranta-un minuts i cap que passi dels cinc.
Sarah D’Angelo – You Are There
Veu i piano i vuit cançons d’altri, de Stevie Wonder a Monk: el duo de Sarah D’Angelo i Rick Roe firma trenta-sis minuts d’una sola temperatura, i el títol convida una comparació incòmoda.
The Solomon Gundy Band – Hancestry
El debut del trompetista Sean Corby ajunta jazz de la diàspora, sound system i improvisació en nou talls, amb Courtney Pine i Julie Dexter convidats i Ashley Slater a la mescla.
Merge reedita en vinil el segon EP de The Clean, quaranta-quatre anys després i amb les cintes de la Biblioteca Nacional de Nova Zelanda
Surt el 13 de novembre, amb el senzill de set polzades «Getting Older». Cap dels dos no s’havia tornat a premsar des del 1982.