Jason Newsted parla de Cliff Burton quaranta anys després de l’accident de Suècia
El baixista que el va substituir a Metallica recorda haver-lo vist tocar el 1985 i el que allò li va fer pensar. Burton va morir el 27 de setembre del 1986.
El baixista que el va substituir a Metallica recorda haver-lo vist tocar el 1985 i el que allò li va fer pensar. Burton va morir el 27 de setembre del 1986.
«Dark Road Blues: Santa Cruz 1981» recull la nit del 31 de gener al Catalyst: deu temes, ell sol amb guitarra acústica i piano. Liberation Hall.
Donovan va ingressar a Portland durant la gira amb Blackwater Holylight. El grup havia tocat com a trio i ara atura Seattle, Denver, Chicago, Nova York i la resta.
Catorze talls per earMUSIC, segon disc del projecte de Tommy Henriksen. El nou senzill és «Riding With Angels»; abans hi va haver «Thunder Love».
Nou talls, produïts pel guitarrista Chris Porcianko i el bateria Damien Hall, amb «Bring Me The Night» ja fora. No se n’ha comunicat el segell.
Deu talls per Spinefarm, produïts per Carl Bown, amb Will Ramos i Chrissy Costanza convidats. És el vuitè disc i en fa sis de l’anterior.
La 41a Fira Internacional del Disc torna a l’Estació del Nord el 2, 3 i 4 d’octubre, amb 168 parades de vinil, CD i casset i entrada des de 6 euros.
El guitarrista argentí instal·lat a Graz escriu vuit peces per a gran conjunt i convida Klaus Gesing a tres. Challenge Records publica un disc de molt color harmònic i temperatura constant.
El segon disc de la guitarrista australiana arriba cinc anys després de Parkside, amb el mateix quartet: vuit peces i quaranta-sis minuts on la frase deixa lloc sovint a l’atmosfera.
El trio noruec torna a gravar sol per primera vegada des del 2020, sense el saxo d’Andy Sheppard: vuit cançons, trenta-cinc minuts i cap tall que passi dels 5:03.
El cinquè disc del projecte d’Ivan Rozmainsky arriba amb una novetat grossa: una veu principal, la de l’eslovena Sabina Vostner, en un avant-prog de cambra que fins ara vivia de la instrumentació.
Quatre talls i vint-i-tres minuts de metal progressiu instrumental escrits des de la bateria. Primer EP en solitari del bateria de Konom, que va cobrir Dave Lombardo a Empire State Bastard.
A24 Music va publicar la banda sonora el 25 de setembre. És la tercera col·laboració de Broadrick amb Phoebe Bridgers en sis setmanes.
És el primer material dels grindcore de Gant des de «Razorgrind» (2017). L’acompanya un videoclip i l’altre tall de l’EP es diu «Voided».
Deu talls produïts per Howard Benson, el primer disc del grup des que la coveu Carla Harvey en va marxar el 2024. Heidi Shepherd n’explica l’origen.
Vuit talls per al cinquè disc dels australians, en CD i vinil per Iron Bonehead. L’avanç és «Soul Defilement».
Més de quatre hores repartides en quatre volums: el combo ROOTS to SHOOTS, una peça de cambra de dinou minuts i una excursió electroacústica de vint-i-cinc.
Dues cançons noves que passen dels tretze minuts cadascuna, més les seves versions instrumentals. Surt pel segell propi del grup, CynNormal Lab.
Produït per John Cornfield i masteritzat per Steve Kitch, de The Pineapple Thief. El tercer avanç, «Hidden Fire», parla de música feta amb intel·ligència artificial.
Quinze cançons produïdes per John Fields entre Nashville i Minneapolis. Alex Band hi arriba amb una formació nova: Daniel Damico i Dom Liberati.
Va sortir divendres per Provogue. Hi canta Richard Watts i hi toca la bateria Chris Taggart, i n’ha estrenat el lyric vídeo de «Faith».
L’edició limitada va sortir divendres per Nuclear Blast amb dotze talls en CD i un Blu-ray Audio, i en va estrenar el lyric vídeo de «This Stark Town».
Deu talls gravats entre el desembre del 2025 i el maig d’enguany, amb Inferno de Behemoth a la bateria i el primer avanç, «Herald of the Unseen», ja fora.
Divendres 24 i dissabte 25 de setembre del 2027 a La Carpa del Poble Espanyol, portes a les tres i abonament de 115 euros. El cartell, per saber.
Va sortir dissabte, la nit de lluna plena, amb la mescla Dark-Side de Tchad Blake. La Bright-Side arriba amb la lluna nova del 10 d’octubre.
Quinze peces per a guitarra elèctrica sola, sense bateria ni veu, que L’Epée presenta com un acte terapèutic. Cuneiform publica el recital que continua «12 pieces for solo electric guitar», del 2023.
El trio neerlandès que porta el Mellotron al nom torna tretze anys després de Funfair Fantasy: dotze talls, seixanta minuts i només dues cançons amb veu, cantades pel bateria.
Vuit talls de quartet amb un «Countdown» de Coltrane desmuntat per post-producció i versions de Sakamoto i d’una banda sonora de Dark Souls. El saxofonista publica dos volums el mateix dia.
Vint-i-dues peces per als vint-i-dos arcans majors del tarot, en el seu ordre: el guitarrista milanès publica a Ropeadope SUR una hora i mitja de música per a trio i corda.
Vuit talls de heavy psych i prog de la Toscana, mesclats a Berlín per Richard Behrens: un disc conceptual sobre el jardí com a refugi que arriba al seu punt més ample al tercer tall.
El segon disc d’estudi en solitari de Kai Hansen deu anys després del primer, amb músics de Carcass i Heaven Shall Burn i una peça central de vuit minuts.
«Ronnie Scott’s 100th Birthday: A Celebration In Concert» aplega els All Stars del club amb Mica Paris, Curtis Stigers i Omar Puente.
Spirit of Unicorn i Cherry Red apleguen els set talls d’estudi dels discos del 1996 i el 1997 en doble vinil i CD, amb portada nova de Roger Dean.
«The Moth (The War – Live From Groningen)» recull el debut en directe del disc, el 28 de març del 2025 a De Oosterpoort, i ara surt a part.
És el primer concert de Pearl Jam des que Matt Cameron va marxar el juliol del 2025, i la banda encara no ha anunciat cap fitxatge.
El guitarrista explica com va decidir pujar-hi, en una entrevista de tretze entregues amb Now Spinning. Era la primera amb Deep Purple des del 1993.
Era membre fundador del grup, va fer de Sexecutioner entre el 1985 i el 2022 i va cofundar el Slave Pit de Richmond. Ho ha anunciat el baixista Casey Orr.
Quart disc de la baixista i cantant de Kansas City, amb Luther Dickinson de convidat i una producció de Tony Braunagel que suggereix més que no subratlla.
Dotze talls amb Wayne Krantz, Adam Rogers i Michael League repartits un per tema: el segon disc del bateria Jason Kruk en disset anys, amb forma de suite i vint-i-tres minuts de massa.
Dotze cançons del grunge de Seattle arranjades per a sextet de hard bop, amb un final que no és grunge: la tonada de Lead Belly que Nirvana va fer famosa a l’Unplugged.
Enquesta dels lectors
Puntua fins a 150 bandes de rock progressiu, metal i jazz-fusió i descobreix el teu rànquing personal -- i el dels lectors del Tótum.
Vull votar →