Rock Progressiu
18 de maig del 2026
«Prince of One Day» obre el disc amb sis minuts i nou segons, i qui conegui el catàleg italià dels setanta la reconeixerà abans del primer vers: és «Principe di un Giorno», la peça que obria el disc de debut de Celeste a Grog Records el 1976, i la durada és pràcticament la mateixa. Els set talls d’aquest disc són els set d’aquell, en el mateix ordre i amb durades que no es mouen més de quinze segons.
El que hi ha de nou és la veu. Ciro Perrino, fundador de la banda, ha muntat aquesta versió internacional damunt de les bases del 1976, on hi ha els cofundadors Giorgio Battaglia, Leonardo Lagorio i Mariano Schiavolini, i hi ha fet cantar en anglès l’arpista i cantant Siobhán Owen, enregistrada a Adelaida. A «Ancient Fables», que fa vuit minuts i quinze segons, uns segons per sota de «Favole antiche», la veu va per sobre d’un teixit de teclats de color de Mellotron i de flauta, i el marge dinàmic queda intacte: les parts fluixes es queden fluixes. «The Merchant» tanca en un minut i set segons, tal com «L’imbroglio» tancava l’original en poc més d’un minut, i «Far White Halo» (3:42) és el títol nou de «La danza del fato»: aquests dos són títols nous, no la traducció dels vells.
Amb les durades clavades i les bases originals, el que arriba és el disc del 1976 tornat a cantar. Els quatre minuts d’«Eftus» i els vuit de «Games in the Night» entren sols i entren bé. El que no hi ha enlloc és una raó per canviar el del 1976 per aquest. Cinquanta anys de distància donaven per a alguna cosa més que canviar d’idioma.
Són trenta-sis minuts i mig. Perrino el va penjar a Bandcamp el 20 de març, per als cinquanta anys de l’original, i a les plataformes hi va arribar el 18 de maig.
Valoració: 7/10
Text de Guillem Cardós