Metal
Trust No One Recordings · 25 de setembre del 2026
«Staining the Ether» fa divuit minuts i cinquanta-un segons i es passa la primera part sense bateria: guitarres netes, cap resolució i una tensió que es deixa créixer fins que incomoda. Quan la bateria entra ho fa amb la guitarra ja saturada al darrere, i el tall es queda en aquell registre espès una bona estona abans que David Johansson hi posi el primer rugit. Per avançar-lo el juny en van haver de fer una versió escurçada a deu minuts.
És el quart disc de Kongh i arriba tretze anys després de Sole Creation (2013). El recompte de talls explica sol cap on ha anat el grup: cinc a Counting Heartbeats (2007), cinc a Shadows of the Shapeless (2009), quatre a Sole Creation i tres aquí, trenta-nou minuts repartits entre divuit, set i tretze.
Kongh és sobretot Johansson, de Småland. Hi canta i hi toca la guitarra, el baix i l’electrònica, i a més escriu, produeix, mescla i dibuixa la portada. Christian Augustin hi posa la bateria i Jörgen Sandström les segones veus. Les sessions van anar de novembre del 2025 a maig del 2026 a Estocolm, amb la bateria gravada i mesclada a part per Kristian Karlsson a Söderköping i la masterització de Magnus Lindberg.
«Guided to the End» són set minuts i és l’únic lloc del disc on la bateria porta la iniciativa: entra de cara amb un riff cisellat i un pas de bombo que té més de glam que de doom, i el final és un solo de guitarra francament psicodèlic. La veu hi treballa en dos registres, el growl de sempre i un rasp agut que Johansson no havia fet servir tant.
El tema títol, tretze minuts i escaig, torna a la forma llarga: baix espès, guitarres que es mouen a pas de lava, una veu neta i quieta al mig i el growl que se la menja al cap de poc. Acaba repetint el vers que li dona nom fins que es converteix en una lletania.
Dels tres talls, dos estan construïts amb el mateix pla: obertura llarga, enfonsament, segona pujada i mantra final. En un disc de vuit cançons això passaria desapercebut; en un de tres, el disseny queda a la vista, i els set minuts del mig són l’única variació de forma en tres quarts d’hora.
El publica Trust No One Recordings en digipack de sis panells i dues tirades de vinil de cent cinquanta còpies cadascuna. Kongh havien girat amb Meshuggah i amb YOB abans dels tretze anys de silenci.
Valoració: 8/10
Text de Roger Estivill