Jazz
Parco Della Musica Records · 24 de juliol del 2026
El tema que dona títol al disc el firma Benoît Delbecq i està fet de fragments entretallats i de ritmes que semblen mecànics, amb cops de guitarra i de clarinet que hi entren a contratemps i alguna frase de piano que hi passa pel mig. Dura dos minuts i vint-i-sis segons i no arriba a cap conclusió, cosa que en aquest disc no és un accident.
Weave4 són Delbecq al piano, Steve Argüelles a la bateria, Francesco Diodati a la guitarra i Francesco Bigoni al saxo tenor i al clarinet. Diodati és el guitarrista que Enrico Rava ha tingut al costat durant anys; el piano preparat de Delbecq fa dècades que és la seva marca. La Gomma Di Dante arriba tres anys després del disc de presentació del quartet, Weave4 (Parco Della Musica Records, 2023).
Quinze composicions en quaranta-nou minuts vol dir una mitjana de tres minuts i quart. A «Betulla», que amb quatre minuts i tres quarts és dels més llargs, el clarinet de Bigoni traça una línia sinuosa per sobre d’una percussió metàl·lica esmorteïda mentre la guitarra i l’electrònica li treuen el terra de sota. «Two Cross Spoke», cinc minuts i vint-i-dos segons, és l’únic tall que té temps de passar per tres llocs diferents.
El quartet va a buscar referències que no acaba d’habitar: hi ha alguna cosa de Bill Frisell en la manera com «Kind Of» es posa a rodar, i «Liens Cachés» té una quietud de música de cambra. No hi ha cap intenció de resoldre res, i el disc ho assumeix amb naturalitat.
Amb quinze peces d’aquesta llargada, unes quantes («Flash» en fa un minut i tres quarts) s’acaben abans d’haver dit què són, i el mètode del quartet, que és deixar que la música es desdibuixi, necessita minuts per funcionar. Els talls llargs del disc ho demostren; els curts sonen a apunts que algú ha decidit no desenvolupar.
Valoració: 7.5/10
Text d’Aina Torrents