Jazz
Edition Records · 25 de setembre del 2026
«P.LAY» dura 5:31 i és el tall on BEAT MUSIC 2.0 s’aguanta de debò. La bateria de Mark Guiliana hi empeny sense aturador i el baix elèctric de Tim Lefebvre hi respon amb onades gruixudes i pedals, mentre Stu Brooks hi posa l’electrònica justa, sense que en sobri gens. És el segon de vuit i deixa el llistó en un lloc on el disc no sempre torna.
Els vuit títols són la mateixa broma repetida: B.ANG, P.LAY, B.EAT, D.RUM, B.ORN, W.EST, M.OVE i J.OHN. El punt de partida és la cultura dels primers videojocs i l’electrònica d’aquells anys, i Guiliana hi toca bateria, percussió, electrònica, teclats i guitarra, i a sobre hi canta. Nicholas Semrad s’encarrega dels teclats.
«M.OVE» (6:18) és el més llarg i el millor: patrons de tecno ballable, marees de polirítmia i canvis sobtats que no es veuen venir. «B.EAT» (4:28) comença amb una atmosfera de dub i acaba en terreny de pista de ball, amb Brooks al baix elèctric en comptes de l’electrònica que feia al tall anterior.
Fa set anys del disc anterior d’aquest projecte, Beat Music! Beat Music! Beat Music! (Motéma, 2019), que va arribar a la nominació als Grammy, i el Beat Music de Guiliana ve del 2013. És el primer del projecte que surt per Edition Records, on Guiliana ja ha publicat quatre discos seus. Gretchen Parlato canta a «D.RUM» i «B.ORN», i al segon s’hi afegeix Marley Guiliana.
Gairebé la meitat del disc queda per sota. «B.ANG» s’obre amb ostinatos de sintetitzador esquerdats i una empenta d’electro-rock que deu molt a Gary Numan, i és una manera fluixa d’entrar-hi; «B.ORN» (5:16) i «W.EST» (5:19) van seguits al centre i formen el tram més pla de tot. El patró es repeteix: quan la capa retro es fa prima i Guiliana experimenta de veritat, el disc puja de cop; quan la capa retro mana, es queda en exercici d’estil.
Vuit talls, quaranta minuts, Edition Records, 25 de setembre.
Valoració: 7/10
Text d’Aina Torrents