Rock ProgressiuJazz
Autoeditat · 12 d’octubre del 2026
«An Unfolding Of Miracles» s’obre amb «Song Of Acceptance (Thirty Years Earlier)», dos minuts i un segon de guitarra acústica sola, i no torna a aquell to fins al sisè tall. Pel mig hi ha el terreny on Nick Fletcher treballa des de fa sis anys: fusió instrumental de jazz i rock, nou peces i quaranta-sis minuts i quaranta-cinc segons. És el seu sisè disc en solitari en sis anys i el segon seguit que surt de la lectura de Carl Jung, després de «The Mask of Sanity» (2025).
Fletcher hi toca les guitarres, el guitar synth i una cosa que acredita com a Angel Vibe Guitar, i també el baix del segon tall; la resta del baix, amb trast i sense, és de Jonathan Ihlenfeld Cuniado, i la bateria de Roberto Porto. Els teclats estan repartits entre dues persones que no es creuen enlloc: Tomasz Bura només als talls dos i tres, i Caroline Bonnett, que hi posa també els loops, a la resta. «Light Of Becoming», de 7:43, és la peça més llarga del disc i «To Be Seen, To Be Heard», de 6:46, la tercera, i són els dos únics llocs on hi ha Bura: el reforç de teclats es gasta al principi i després se’n prescindeix.
L’única veu del disc apareix quan ja s’acaba. Olga Karpova, acreditada com a Dikajee, hi fa vocalitzacions i no entra fins a «Only Now In Dreams part 2», els tres minuts i cinquanta segons finals; la part 1 de la mateixa peça, al sisè lloc, és instrumental. Un color que no s’ha sentit en quaranta-tres minuts s’estrena al tall que tanca, i el marc de Jung es queda tot sencer als títols i al text de presentació: cap de les nou peces no el porta al so.
El disc surt sense segell. Fletcher ha gravat dos discos amb la John Hackett Band.
Valoració: 7.5/10
Text de Guillem Cardós