Aquí tenim un extracte de les novetats dels mesos d’abril-maig. Més informació a www.totumrevolutumpress.com. Informació musical en català.
Un altre referent del heavy metal que publica un nou àlbum. Després de Saxon y Judas Priest arriba el tron a Accept. Certament, és un treball esperat en quant estil i producció. Potser no tant en quant a brillantor a les composicions, però és molt més que correcte i, a més, qui vol riscos a l’escoltar aquesta banda?
Disposeu d’una ressenya complerta a Totum Revolutum Press
La pakistaní, instal·lada a Estats Units, ens porta un nou àlbum on torna a fer gala de la seva sensibilitat i delicadesa compositiva. Amb una emotiva mescla d’estils suaus amb arrels sufís i jazz, és impossible que no t’acabi agradant per la capacitat de transmissió dels seus temes que exploten conceptes impressionistes en el món musical. Imprescindible pels amants de músiques relaxades o simplement per descobrir una artista tant consistent. I si encara en voleu més té prevista visita a les nostres terres el mes d’octubre.
Bear McCreary “The Singularity”
Molt recomanable treball conceptual de power metal simfònic operístic, o simplement: un musical de metal. Als apassionats de Arjen Lucassen o Avantasia els hi farà delícies, alhora que podran veure un enfocament més nord-americà d’aquest estil; un pèl més agressiu i amb girs una mica més nu metal. També se li escapa algun tic de banda sonora, no en va ell és autor de les bandes sonores de: “The Outlander”, “The Walking Death” o “Galactica”, entre d’altres. Per acabar, recomanar-vos que mireu els crèdits de tots els col·laboradors: Serj Tankian, Corey Taylor, Jens Kidman, Joe Satriani, Buck Dharma, Scott Ian, Guthrie Govan, Mike Keneally i uns quants monstres més.
Benjamin Croft “We Are Here to Help”
Notable àlbum d’aquest teclista britànic. Rock progressiu amb molta fusió de jazz-rock, amb una barreja de temes vocals i instrumentals. I atenció als participants: Jeff Scott Soto, Greg Howe, Mike Stern, Frank Gambale, Billy Sheehan, Stu Hamm, Simon Phillips o Marco Minnemann. Què pot sortir malament?
Bill Laurance & The Untold Orchestra
Un treball a mig camí del jazz i la new age, però realitzat amb orquestra. Així que espereu música tranquil·la i relaxada i, si és el que us agrada, aquest no us el podeu perdre. Ara bé, si esteu molt avesats a la música clàssica escolteu-lo sense pretensions ni sense voler fer comparacions, ja que en totes elles us semblarà molt poc atraient per l’extrema homogeneïtat dels temes.
Pot sorprendre que Eloy Casagrande (Sepultura, Slipknot) sigui capaç de composar jazz-rock progressiu juntament amb el seu company de viatge João Flávio Hanysz. Ambdós han elaborat un més que destacable primer long play, després de ja demostrar les seves virtuts a l’extended play “Edge of Chaos” (2021). Explora conceptes i sonoritats similars a Animals As Leaders però amb un so més accessible a oïdes no avesades a aquests estils.
Colin Bass & Daniel Biro “More”
Dos músics veterans amb registres diferents i amb una col·laboració prolífica. Biro, més avesat al jazz ambiental i Bass, conegut per tothom per la seva trajectòria amb Camel, cosa que és nota de manera fefaent en aquesta seva tercera proposta d’àlbum. Transita per camins suaus i relaxats i que, a més, compta amb l’aparició especial d’Andy Latimer en quatre dels seus talls.
Derby Motoreta’s Burrito Kachimba “Bolsa Amarilla y Piedra Potente”
Disposeu d’una ressenya complerta a Totum Revolutum Press
Einstürzende Neubauten “Rampen (Alien Pop Music)”
La mítica banda berlinesa de rock industrial i experimental, ja queda molt lluny del que podríem entendre com a subversiu, allà a inicis dels vuitanta amb el moviment Die Geniale Dilletanten. Malgrat això, continuen elaborant música sensible, extravagant i inclassificable. Segueixen introduint el so d’objectes, tal com marca la tradició de la música cotidiafonista. Escolteu-lo amb ment oberta i si us agraden, doncs a l’octubre també els tindrem per les nostres contrades.
Emily Barker “Fragile as Humans”
Després de una temporada sense àlbums d’estudi comme il faut, la cantautora australiana Emily Barker ens presenta a “Fragile As Humans“, una compilació de temes entre el folk, el country i el jazz amb melodies un pèl més brillants a les que ens tenia acostumats. Amb la seva encisadora veu, Barker ens regala un bon grapat de cançons de bressol que provoca una que trempera no ens permetrà agafar el son.
Fierce Deity “A Terrible Fate”
EL projecte de Jonathan Barwick, que barreja aquesta mena de metall progressiu i lletres inspirades amb el món del videojoc The Legend of Zelda, arriba a la seva setena entrega amb un treball contundent, potent i que beu de les fonts de Devin Townsend o Avantasia. Però alhora té uns passatges més foscos i quasi amb uns aires doom, que li donen una gran profunditat i acaba resultant força interessant la seva escolta. Llàstima que aquest projecte econòmic tingui de base la illa de Tasmània, el que farà que costi que ens arribi en directe.
Nou àlbum dels grecs Firewind. Com sempre, mantenen els preceptes clàssics del heavy metal i alguns tocs de power metal. Així que trobarem cançons assequibles, molt ben treballades i produïdes; però si no ets un fan del gènere quasi millor que esperis a veure’ls en algun festival que ofereixen un bon directe.
El multi instrumentista polonès Wojciech Pielużek presenta el seu cinquè treball de llarga durada. De seguida podrem trobar l’influx de Porcupine Tree, Steven Wilson, Abigail’s Ghost o dels seus compatriotes; Pinkroom. Hem de tenir en compte que és una producció senzilla, més que correcte, però es nota que els mitjans econòmics s’han hagut d’exprimir a consciència per arribar a bon port
Grapefruit Astronauts “Swan Puddle”
Des de la República Txeca, ens arriba el treball debut d’aquest trio que elabora un rock progressiu instrumental basant-se en les referències, molt obvies a la primera escolta, de Polyphia i de Animals as Leaders. Així que si les influències us barrufen, llavors aquest àlbum el gaudireu.
Haishen “Awaken the Endless Deep”
Magnífic, prometedor i brillant debut d’aquest trio nord americà a mig camí del heavy prog i un cert sludge metal. Dos referències que poden ajudar a cridar l’atenció sobre aquesta banda són Opeth y Mastodon. En breu tindreu una ressenya complerta a Totum Revolutum Press
Hawkind “Stories From Time and Space”
De la manera en que sempre ha composat la banda, des de la seva formació allà al 1969, sobre jams o sobre idees que es desenvolupen de manera molt orgànica, sempre és una mica una ruleta saber el que tocarà en un dels seus treballs. El resultat és força fluix, a mig camí entre el rock psicodèlic i el space rock.
Si t’ha agradat Grapefruit Astronauts, llavors escolta el cinquè títol d’aquesta banda de l’anomenat tech metal, malgrat que no hi ha gaire conceptes metal i sí molt de rock jazz. És coneguda per què el guitarrista Plini forma part d’ella. Les persones que xalin amb cançons recargolades, de complexitat tècnica i que, en realitat, siguin estudis musicals, llavors gaudiran d’aquesta proposta.
Des d’Hamburg ens arriba la sisena entrega de Frank Us i els seus amics d’estudi, com: Todd Sucherman, Marco Minnemann, John Mitchell, Steve Morse o Steven Rothery, entre d’altres. Un bon àlbum d’una mena de neo prog amable amb harmonies jazz que té el ecos d’àlbums de rock progressiu del canvi de segle.
Lucassen & Soeterboek’s Plan Nine “The Long Lost Songs”
Porta a equívoc el títol perquè les cançons són curtes. Un grapat de temes de hard rock clàssic, amb una producció una mica vulgar i kitsch. Tant de bo, haguessin continuat perdudes.
Magick Brother & Mystic Sister “Tarot Part I”
Disposeu d’una ressenya complerta a Totum Revolutum Press
Magnus Öström & Dan Berglund “e.s.t. 30”
La signatura d’aquest àlbum de jazz pertany al bateria i al contrabaixista suecs, que han sabut rodejar-se d’altres excel·lents intèrprets. Composicions tranquil·les que beuen dels grans noms del jazz cool més clàssic, tenint reminiscències de Red Garland, Chet Baker o Stan Getz.
Mandoki Soulmates “A Memory Of Our Future”
I sembla que aquest més va de projectes personals on s’inclouen noms de pes en la realització d’un àlbum. Com el de l’alemany Leslie Mandoki: bateria, percussionista, cantant i productor, que ha ajuntat a Ian Anderson, Mike Stern, Al di Meola, John Helliwell, Richard Bona, Simon Phillips, entre d’altres. El resultat és un treball de rock estàndard de temes llargs i bona producció.
Mark Knopfler “One Deep River”
Dotze temes tranquils, melòdics, ben tractats i amb la lírica habitual del compositor escocès. Ben fet i amb bona qualitat, però amb una certa displicència. Només per a incondicionals d’aquest home, ja que els que no ho són el trobaran irrellevant i tediós. També sempre us el podeu posar després del de Bill Laurance si us ha agradat, qui sap, potser aquest també. Només cal pregar per què no tinguin la idea de col·laborar conjuntament en un àlbum. En qualsevol cas, els dos artistes serien ideals per amenitzar qualsevol festa major.
Si pensem que trobarem un àlbum ple de excessos de teclat, estem molt equivocats ja que el que tenim són composicions al més pur estil de Renaissance, amb un component de folk britànic important.
Més que a alguna cosa que s’assemblin a unes cançons, és té la impressió que estem assistint a una mena d’estudi tècnic de com tocar el més similar a un midi file mentre sonen melodies, bastant simples, que van desenvolupant-se de forma inconnexa amb el que executa la banda. Sumem-li una producció molt moderna i yé-yé i tenim quelcom diferent que sorprèn gratament a l’inici i decep tremendament al segon tema. Tot i amb això escolteu-lo, que són xinesos i la premsa els hi dona molt bombo, més que res perquè no saben com etiquetar-los.
Prehistoric Animals “Finding Love in strange places”
Entre el heavy prog i el neo prog tenim un consistent àlbum d’aquest duet suec. Sonoritats de l’estil de Porcupine Tree, IQ, Muse, Leprous, s’amalgamen en aquest treball conceptual que és de molt bona factura i d’una escolta força interessant.
Quantum “Down the Mountainside”
Arriba el treball debut d’aquesta banda danesa, en el que tenim una bona colla de referències que seran del delit de qualsevol oient de rock progressiu. Podem trobar excel·lents composicions amb influx de Leprous, Porcupine Tree, King Crimson, Frank Zappa, etc. No podeu deixar d’escoltar-lo i donar recolzament a questa banda emergent.
Six By Six “Beyond Shadowland”
Arriba la segona entrega d’aquesta curiosa unió entre Robert Berry (3), Ian Crichton (Saga), Nigel Glockler (Saxon). Tres veterans amb trajectòries extremadament diferents i que, curiosament, funcionen la mar de bé com a trio; malgrat que la seva proposta no ofereix res innovador; així que un minutatge més curt l’hagués afavorit. Podríem situar-los a la frontera de bandes com Styx i els propis Saga.
La banda de melodic death metal de Florida, ha escollit treure un àlbum amb el mateix nom que ella. Pràctica curiosa, però no estranya, en un sisè treball. Es podria entendre d’una forma més estàndard si no fos per la veu rogallosa de Jamie Stewart, ja que estilísticament es troba proper al trash metal. En tot cas, podeu aproximar-vos sense por ja que és bastant més amable del que a priori sembla.
The Tangent “To Follow Polaris”
Un altre projecte de teclista britànic, Andy Tillison en aquest cas. Arriba a la seva catorzena entrega. Neo prog demodé molt en la línia de The Flower Kings. Per definir-lo, el millor és que passeu per la seva pàgina web i llegiu el títol del quart tema, i ja tindreu una idea.
El trio format per Nick Beggs, Craig Blundell i Adam Holzman, tres músics que formen la banda en directe de Steven Wilson, ens presenten una segon àlbum que té regust a una sèrie d’improvisacions o temes superficialment treballats, però salvats per la gran classe d’aquests intèrprets.
Vanden Plas “The Empyrean Equation of the Long Lost Things”
Des de Kaiserlautern ens arriba material nou d’aquesta banda alemanya de metal progressiu. Oferint sonoritats i composicions arrelades en els conceptes que movien aquest gènere a finals dels anys noranta, disposem de sis temes que tiren d’èpica i de línies vocals acaramel·lades; el que el converteixen en una excel·lent porta d’entrada cap el prog a les persones amants del power metal.
Redactors : David Sàez i Josep Ma Llovera