Dos mesos de silenci al radar donen per a molt. Recollim aquí el que ha deixat el juliol i l’agost del 2026 en rock progressiu, metal i jazz: primer els discos que ja hem pogut valorar, després els que han sortit dins del bimestre i tot just comencen a circular, i finalment els que ja tenen data de sortida a la tardor.
Les crítiques
Mono – Snowdrop
Temporary Residence Limited · 12 de juny del 2026
Fa prop de vint-i-cinc anys que el quartet de Tòquio construeix una obra que no s’assembla a cap altra dins del rock instrumental. Takaakira Goto i Yoda a les guitarres, Tamaki al baix i al piano i Dahm a la bateria han anat depurant una manera de fer que deu tant al postrock com a la música de cambra, i que sempre ha treballat amb la mateixa matèria: la distància entre el silenci i l’allau.
«Snowdrop» és, abans que res, un comiat. El disc es va gravar a Electrical Audio, l’estudi de Steve Albini, que havia produït diversos treballs anteriors del grup i n’era amic; la seva mort plana sobre les vuit peces, totes batejades amb noms de flors. Brad Wood se n’ha encarregat de la producció i Chad McCullough signa els arranjaments orquestrals, amb un conjunt de deu músics i un cor de vuit veus que eixamplen el grup sense endolcir-lo. El resultat manté l’arquitectura de sempre —la pujada llarga, la descàrrega— però l’aparell orquestral hi afegeix un pes elegíac que fa que les caigudes facin més mal que de costum.
Valoració: 8.9/10
Satoko Fujii Orchestra Kobe – After The Storm
Suite en quatre moviments · gravada el febrer del 2026
Satoko Fujii es resisteix a les comparacions amb Duke Ellington, però costa esquivar-les. En una època en què mantenir una formació gran és gairebé una temeritat econòmica, la pianista i compositora japonesa n’ha dirigit una darrere l’altra: Berlín, Kobe, Nagoya, Nova York, Tòquio. El que la relaciona amb Ellington no és l’estil sinó el mètode: entendre l’orquestra alhora com un recull de veus individuals i com un sol organisme que no para de moure’s.
La suite es va escriure durant la pandèmia i, en comptes de girar cap a la desolació, tria explícitament l’altra banda: la capacitat de refer-se i de tornar-se a ajuntar. Els quinze músics la van enregistrar el febrer del 2026 davant d’un públic de vint persones, una intimitat gairebé absurda per a una gravació orquestral, i s’hi nota. Cada moviment funciona com a composició i com a marc d’improvisació; el primer arrenca amb un solo llarg de contrabaix de Keishiro Saito que fa pensar que escoltem un grup petit, fins que l’orquestra va emergint per sota. És el gest que defineix el disc: la massa no aixafa mai la veu que la sosté.
Valoració: 8.7/10
Jim Rotondi & Dena DeRose – Out of the Past
Enregistrat a Viena el 23 de juny del 2024 · edició pòstuma
El trompetista Jim Rotondi i la pianista i cantant Dena DeRose es volien gravar junts des de feia més de tres dècades i la vida sempre s’hi interposava. Coincidint tots dos com a professors a la universitat de música de Graz, Rotondi va decidir acabar amb l’ajornament: va reservar estudi a Viena i va cridar el contrabaixista Danny Ziemann i el bateria Mario Gonzi. El quartet va enregistrar el 23 de juny del 2024. Dues setmanes després, Rotondi moria d’un atac de cor, a dos mesos de fer seixanta-dos anys. El disc arriba, doncs, com a comiat involuntari.
Val la pena insistir que no és un disc trist, i aquesta és la seva virtut. DeRose canta en cinc dels nou talls i toca el piano a tots; Rotondi es queda sol al davant en els altres quatre, obert en tres i amb sordina en una lectura de «Walkin’ My Baby Back Home» que és pura elegància continguda. El repertori barreja peces poc transitades com «Blue Gardenia» amb clàssics de pes —«Charade», «Moon River», «The More I See You»— i un blues propi, «Blues for Axel». És jazz de repertori fet per gent que ja no ha de demostrar res, i s’hi sent la relaxació de qui toca per gust.
Valoració: 8.5/10
Karmamoi – Eternal Mistake
Setè disc d’estudi · 17 d’abril del 2026
Els italians Karmamoi porten set discos construint un progressiu de textures amples i estructures llargues, i «Eternal Mistake» és el seu treball més obertament conceptual. La formació —Daniele Giovannoni a la bateria, els teclats i els cors, Valerio Sgargi a la veu, els teclats i les guitarres, Alex Massari a les guitarres i Alessandro Cefalì al baix— hi planteja una narració de ciència-ficció: un humà i un humanoide que busquen una connexió autèntica dins d’un paisatge digital, i acaben preguntant-se si l’amor mateix no serà l’error etern del títol.
El disc s’obre amb una narració sobre fons orquestral i manté aquest to teatral de cap a cap, cosa que li dona empenta però també li exigeix disciplina per no encallar-se en el subratllat. La resol amb convidats ben triats i ben aprofitats: Adam Holzman posa el Rhodes, el piano acústic i un solo de Moog a «Hero», Randy McStine signa el solo de guitarra de «Nothing But» i Susanna Brigatti canta a «We Are Going Home». Són intervencions que fan de contrapunt, no de reclam, i això diu força de com està pensat el conjunt.
Valoració: 8.4/10
Pedro Luis Ferrer – La Bunga
Dot Time Records
Pedro Luis Ferrer és una figura singular de la música cubana: cantautor, instrumentista i estudiós de les formes tradicionals de l’illa, amb una trajectòria llarga i sovint incòmoda per als encasellaments. «La Bunga» el mostra en companyia de Lena Ferrer i amb un plantejament de mínims que acaba donant el resultat contrari del que suggereix la fitxa tècnica.
Perquè el que hi fa és pràcticament tot: veus principals i harmòniques, batá, timbales, teclats, llaüt, tres, guitarra, baix, cordes, metalls i piano, amb Lena Ferrer a les harmonies vocals. Dues persones que sonen com una formació sencera, sense que en cap moment la superposició faci olor de laboratori. La gràcia del disc és aquesta: el múscul rítmic hi és tot, però filtrat per una escriptura de cançó que no perd mai de vista la melodia.
Valoració: 8.4/10
Jalen Baker – RePaved
Cellar Music Group
El vibràfon continua sent un instrument amb poques veus pròpies al jazz d’avui, i Jalen Baker n’és una de les que val la pena seguir. «RePaved» el presenta com a instrumentista i com a compositor, envoltat d’una formació que evita deliberadament el quintet estàndard: Alexandria DeWalt a la flauta, Paul Cornish al piano, Gabriel Godoy al contrabaix, Gavin Moolchan a la bateria i un quartet de corda que no fa de coixí decoratiu sinó de veu més dins dels arranjaments.
El disc parteix d’un barri esborrat pel desenvolupament urbà, però defuig el to de monument o de lament. La tesi és una altra: la gent i les històries d’aquells carrers segueixen aquí, encara que els carrers ja no hi siguin. Musicalment això es tradueix en un so lluminós, sense pes commemoratiu, on la combinació de vibràfon, flauta i corda dona una transparència poc habitual i deixa molt espai perquè el piano de Cornish respiri.
Valoració: 8.3/10
Anthony Phillips – Gemini: Pieces For Piano
Cherry Red Records · 10 d’abril del 2026
A Anthony Phillips se’l continua presentant com el guitarrista cofundador de Genesis, cosa que al cap de més de cinquanta anys i de desenes de discos propis ja resulta injusta. Va deixar el grup el 1970, després de «Trespass», i des d’aleshores ha edificat una obra de compositor i multiinstrumentista discreta i enormement prolífica, on la sèrie «Private Parts & Pieces» ha estat el laboratori de gairebé totes les seves idees.
«Gemini» és una col·lecció per a piano, i el títol no és decoratiu: el disc treballa sobre la dualitat, sobre peces que es miren de dues en dues. Aquí no hi ha res del progressiu simfònic que la seva biografia faria esperar; el que hi ha és música de cambra en el sentit més literal, escrita per a un instrument sol i amb una contenció que demana una escolta atenta. És el Phillips de sempre —melodia clara, harmonia que no crida— però despullat fins a l’os.
Valoració: 8.2/10
Novetats del bimestre
Discos editats durant el juliol i l’agost dels quals encara no hi ha prou escoltes per posar-hi nota. Els ressenyarem quan toqui; de moment, la fitxa.
Steve Hackett & Steve Rothery – The Roaring Waves
InsideOut Music · 28 d’agost del 2026
Dos noms majors de la guitarra progressiva —l’exGenesis i el de Marillion— signen junts un disc íntegrament instrumental inspirat en el mar, del qual s’han avançat «The Black Sea» i «Red Dragon». Els acompanyen Riccardo Romano, de la Steve Rothery Band, als teclats i el baix, i Daniele Pomo a la bateria; Romano també n’ha fet la mescla i Miles Showell la masterització a Abbey Road. Hackett ha advertit que no és el disc previsible que solen fer dos guitarristes quan es posen d’acord, i les dues avançades apunten en aquesta direcció: hi pesa més l’atmosfera que l’exhibició.
Mastodon – Marrow Deep
28 d’agost del 2026
Els d’Atlanta tornen convertits en quintet, la primera vegada que graven amb aquesta formació, i amb una col·laboració de Josh Homme. Arriba després d’un període d’inestabilitat per a un grup que va redefinir el metal progressiu amb «Leviathan» i «Crack the Skye», i el canvi d’estructura interna és prou important per justificar-hi tota l’atenció.
Crack The Sky – Blessed
Iconoclassic Records · 21 d’agost del 2026 (edició física)
Vintè disc d’estudi d’una banda que enguany fa cinquanta anys i que encara conserva quatre dels cinc membres originals: John Palumbo, Rick Witkowski i la base rítmica de Joe Macre i Joey D’Amico. Fins ara només es podia escoltar en streaming o en un cd-r de tirada curta. Hi debuta el teclista Bill Hubauer, de la Neal Morse Band, i es va gravar amb tot el grup tocant alhora a la mateixa sala. El seu debut del 1975 va ser proclamat disc debut de l’any per Rolling Stone.
Jane Getter Premonition – Transmogrify
7D Media · 10 de juliol del 2026
Set temes sobre la idea de transformació —personal, política i musical— amb una formació que explica tota sola per què el disc interessa: Jane Getter a la guitarra, Adam Holzman als teclats, Alex Skolnick de Testament a la guitarra, Paul Frazier al baix i Gene Lake a la bateria, amb Mark Egan i Chandra Rule com a convidats. «Little Steps», una peça de guitarra acústica, és un homenatge a Ralph Towner. El títol ve del mètode: gairebé tots els temes van néixer com una altra cosa.
El que ve
- Ozric Tentacles – Harmonic Mind
18 de setembre del 2026 · Kscope Music. Dissetè disc d’estudi, gravat als estudis domèstics dels mateixos membres. - The Pineapple Thief – Far and Wide
9 d’octubre del 2026 · InsideOut Music. Primer disc de la banda per a aquest segell, deu anys després de l’arribada de Gavin Harrison. - Amaseffer – When The Lions Leave Their Den
8 d’octubre del 2026. - Asia – Indigo
6 de novembre del 2026 · Frontiers Music. Primer disc d’estudi des de «Gravitas» (2014), amb Geoff Downes, Harry Whitley, John Mitchell i Virgil Donati. - Nine Skies – A Whisper Called Home
20 de novembre del 2026.