Folk i món
Real World Records · 25 de setembre del 2026
Setze preses de directe i de sessió, totes gravades d’una sola tirada: Echo és el recull que Sheila Chandra ha muntat a partir d’una recerca de tot el que va quedar enregistrat dels seus concerts i de les seves sessions de ràdio i televisió. L’edició en vinil en porta deu; la digital hi afegeix sis talls més i arriba als seixanta-cinc minuts.
El gruix ve del tríptic de veu i bordó dels anys noranta, i les quatre parts de «Speaking in Tongues» hi són repartides: la III (2:18) obre el disc, la II (3:06) ocupa el mig i la I (1:55) i la IV (4:04) són de les peces afegides al digital. Són les peces de percussió vocal, de sil·labació ràpida heretada del konnakol del sud de l’Índia, i en directe, sense cap possibilitat de muntatge, es veu fins on li arribava la tècnica.
«Ever So Lonely / Eyes / Ocean» (4:49) enllaça el senzill que va portar Monsoon a les llistes britàniques el 1982 amb dues peces posteriors, i és l’única concessió al públic que la va conèixer per allà. «Nana / The Dreaming / Fine Horseman» (8:28), la peça més llarga, i «Lament of McCrimmon / Song of the Banshee» (5:57) són els dos punts on la veu sola sobre bordó s’estira prou perquè s’entengui què hi feia. Hi ha també material de Roots and Wings (1990) i un tall de la primera gira d’Imagined Village, del 2007.
Chandra va perdre la veu fa quinze anys i no ha tornat a cantar: el títol remet a Eco, la nimfa que es va quedar sense veu pròpia i només podia tornar la dels altres, que és exactament el que aquestes setze preses fan ara per ella. Cap no és la bona triada entre diverses; totes són l’única que hi havia. Explica la tria així: «En tots els casos he triat el sentiment abans que la precisió, i en alguns casos fins i tot el sentiment per damunt de la millor qualitat de gravació disponible». Diu que és el seu últim disc, i en el seu cas això no és una manera de parlar.
El format no varia mai (una veu, un bordó, res que la contradigui) i seixanta-cinc minuts seguits d’això són massa. Les sis peces afegides a l’edició digital són justament les que menys aguanten el conjunt: «Shanti Shanti Shanti» (0:54) i «Shehnai Song» (1:45) són apunts, i col·locades al final allarguen el disc sense sumar-hi. El vinil de deu talls és la versió que funciona.
Setze talls en digital i deu en vinil, seixanta-cinc minuts, Real World Records, 25 de setembre.
Valoració: 7.4/10
Text d’Alba Puiggròs