Jazz
YB Music · 28 d'agost del 2026
«Quieto, Por Favor», que tanca el disc, comença amb Borgani cantant un tema de corxeres a l’uníson amb el saxo alt de Lucas Sales. Vuit compassos més tard hi entren la segona veu, Marina Marchi, i el saxo tenor de Marlon Cordeiro fent contrapunt improvisat mentre la melodia de l’inici es repeteix; al compàs disset els dos saxos agafen el tema i Borgani se’n va cap a una línia lligada. Tot això passa en quatre minuts i deu segons.
La formació és la mateixa de cap a cap del disc: dues veus i dos saxos, soprano-contralt-alt-tenor, sense cap secció rítmica i sense cap instrument que faci l’harmonia. Les línies vocals no tenen lletra.
«Colorida» (5:27) és on la part escrita i la improvisada es reparteixen millor: els solistes improvisen sobre segments d’una trentena de compassos en un metre mixt de set i de tres, i la partitura ocupa catorze pàgines. «Coro» (2:51), en canvi, està escrit de dalt a baix i en fa tres.
Quatre instruments de timbre tan pròxim i ningú que marqui el pols fan que al cap de vint minuts costi saber qui porta la línia i qui l’acompanya, i els dos interludis del disc (un de saxos i un de veus) parteixen la paleta en comptes d’eixamplar-la. Les dues peces que es recorden són les dues últimes, i arribar-hi vol dir travessar vint-i-vuit minuts d’una textura que ja ho ha ensenyat tot al primer tall.
Vuit talls, trenta-set minuts i mig, publicat el 28 d’agost per YB Music. Borgani viu a São Paulo, va fer el màster al New England Conservatory i fa el postgrau a l’EMESP Tom Jobim amb Tiago Costa, Rodrigo Lima i Nelson Ayres. És el seu primer disc.
Valoració: 7/10
Text d’Aina Torrents