Folk i mónBlues
Wedge Records · 13 de març del 2026
La notícia d’aquest disc és un detall que no es veu a la portada: Ibrahim Ag Alhabib i Abdallah Ag Alhousseyni hi canten junts en harmonia per primera vegada en trenta anys. Són les dues veus fundadores del grup i tornar-les a posar al mateix micròfon dona a «Hoggar» un gruix que els discos tuaregs de la darrera dècada havien anat perdent. El disc va sortir el 13 de març per Wedge, el produeix Patrick Votan i és el desè del grup.
«Sagherat Assani», tres trenta-vuit, va ser el primer tall que es va avançar i no és una cançó seva: és una peça tradicional sudanesa que canta Solafa Elyas, cantant i tocadora d’oud exiliada a França, amb un melisma que no té res a veure amb la manera de frasejar del Sàhara. Funciona perquè la banda no hi fa de teló de fons i es posa a tocar la peça com si fos de casa. L’altra col·laboració, «Imidiwan Takyadam», quatre setze, porta José González (suec, de família argentina) i un cor de veus femenines sobre una lletra que demana comptes als homes per les germanes que van quedar enrere.
El disc es tanca amb «Aba Malik», quatre zero cinc, que és una maledicció literal contra el Grup Wagner, els mercenaris que operen al Mali: «maleït siguis, Wagner, maleïda sigui la teva mare». Hi ha prou reverberació a la guitarra per deixar la frase surant. Dos talls abans, «Khay Erilan», quatre cinquanta, és una celebració del Toyota Land Cruiser i de passar la nit a Sebha. La imprecació i la cançó de cotxe conviuen dins del mateix disc com conviuen al repertori tuareg des de sempre.
El que falta és aire. Deu dels onze talls es mouen entre tres dotze i quatre cinquanta, i només «Tad Adounya» passa dels sis minuts (sis vint-i-sis): els quaranta-cinc minuts van per peces de format tancat, amb entrada, cos i sortida, i la banda no es permet mai l’estirada llarga que és precisament el que la fa gran en directe. I de tot el disc, la melodia que es queda al cap és la que no han escrit ells. La peça tradicional sudanesa és també la que el segell va triar per obrir la campanya.
Valoració: 7.5/10
Text d’Alba Puiggròs