Haken
Haken, un dels grups de referència del metal progressiu britànic més recent.
Metal
Les novetats, cròniques i concerts de metal que segueix Tótum Revolútum Press: del metal extrem als projectes que aposten per la producció més elaborada i ambiciosa, sense oblidar els clàssics que van fundar el gènere. Cobertura en català, amb crítica de discos i reportatge fotogràfic des de la primera fila.
Ayreon
Ayreon, el projecte de rock progressiu conceptual d’Arjen Anthony Lucassen, amb desenes de cantants convidats a cada disc.
Meshuggah
Meshuggah, els creadors del djent: polirritmes extrems i guitarres de vuit cordes des de Suècia.
Mastodon
Mastodon, el grup d’Atlanta que va portar el metal progressiu conceptual a «Crack the Skye» i «Leviathan».
Queensrÿche
Queensrÿche, els autors d'»Operation: Mindcrime», un dels discos conceptuals de referència del metal progressiu.
Symphony X
Symphony X, un dels grups de referència del metal progressiu nord-americà des dels noranta.
Riverside
Riverside, el grup polonès de Mariusz Duda, que va continuar després de la mort del guitarrista fundador.
Tool
Tool, el grup més hermètic del metal progressiu: tretze anys entre discos, estructures inspirades en la successió de Fibonacci i una imatge pública que evita gairebé qualsevol exposició.
Opeth
Opeth, del death metal amb passatges acústics de «Blackwater Park» al gir total cap al rock progressiu dels setanta a partir de «Heritage»: Mikael Åkerfeldt no ha deixat mai de canviar el so del grup.
Dream Theater
Dream Theater, el grup que va portar la tècnica del metal progressiu a l’extrem al Berklee College of Music, amb un hit de ràdio inesperat, «Pull Me Under», i una sortida i tornada de bateria que va marcar dues dècades del grup.
Devin Shidaker, de The Acacia Strain, obre Spirit Wound amb una peça de doom de deu minuts
«The Light Refuses Me» ja és a Bandcamp i arriba a la resta de plataformes la setmana vinent. L’ha escrita, gravada, produïda i tocada ell sol en una tarda d’aquest estiu.
Hardcore Superstar fitxen per Frontiers i publiquen «Halo» dies abans de començar la gira a Malmö
El primer senzill amb el segell italià surt just abans del Dirty Halo Tour, que arrenca el 2 d’octubre. A l’estudi hi tenen el successor d’«Abrakadabra».
Wolf Hoffmann diu que cap exmembre d’Accept va voler participar al disc dels cinquanta anys
El guitarrista confirma que tots els membres originals, Udo Dirkschneider inclòs, van rebre la invitació de tocar a «Teutonic Titans 1976–2026». Cap no va acceptar.
DragonForce publiquen el desè disc, homònim, el 19 de març, i fan vint-i-dues dates europees sense cap a l’Estat
Napalm el publica el 19 de març del 2027, produït per Jens Bogren. La gira europea va de París a Manchester i no toca la península.
Slipknot anuncien el «(sic)est Stadium Tour» per a l’estiu del 2027: dinou dates i una sola a Europa, a Wembley
Comencen el 3 de juliol a Wembley, l’única parada europea, amb Marilyn Manson, Lorna Shore i Hatebreed. La venda general és el 2 d’octubre.
Altarage – Cogwheel
Setanta-quatre minuts i set talls: el setè disc dels bascos Altarage és el més llarg de la seva carrera i el primer que fa servir el drone com a material de construcció i no com a efecte.
Jason Newsted parla de Cliff Burton quaranta anys després de l’accident de Suècia
El baixista que el va substituir a Metallica recorda haver-lo vist tocar el 1985 i el que allò li va fer pensar. Burton va morir el 27 de setembre del 1986.
Vanishing Point tornen amb «Eremition» el 20 de novembre, sis anys després de «Dead Elysium»
Nou talls, produïts pel guitarrista Chris Porcianko i el bateria Damien Hall, amb «Bring Me The Night» ja fora. No se n’ha comunicat el segell.
Bullet For My Valentine publiquen «Social Apocalypse» el 19 de març del 2027, dos mesos després de passar per Barcelona
Deu talls per Spinefarm, produïts per Carl Bown, amb Will Ramos i Chrissy Costanza convidats. És el vuitè disc i en fa sis de l’anterior.
Tom Rice – Laws & Triangles
Quatre talls i vint-i-tres minuts de metal progressiu instrumental escrits des de la bateria. Primer EP en solitari del bateria de Konom, que va cobrir Dave Lombardo a Empire State Bastard.
Leng Tch’e trenquen nou anys de silenci amb «Hammered Into Collapse», un EP de dos talls que Season of Mist publica el 23 d’octubre
És el primer material dels grindcore de Gant des de «Razorgrind» (2017). L’acompanya un videoclip i l’altre tall de l’EP es diu «Voided».
Butcher Babies publiquen «Nightbloom» el 2 d’octubre, el primer disc sense Carla Harvey
Deu talls produïts per Howard Benson, el primer disc del grup des que la coveu Carla Harvey en va marxar el 2024. Heidi Shepherd n’explica l’origen.
Temple Nightside publiquen «Cenotaph Severance» el 30 d’octubre, sis anys després de «Pillars Of Damnation»
Vuit talls per al cinquè disc dels australians, en CD i vinil per Iron Bonehead. L’avanç és «Soul Defilement».
Zero Hour tornen el 16 d’octubre amb l’EP «No Man’s Land», amb Erik Rosvold cantant per primer cop des del 2003
Dues cançons noves que passen dels tretze minuts cadascuna, més les seves versions instrumentals. Surt pel segell propi del grup, CynNormal Lab.
Paradise Lost reediten «Ascension» amb mescla Dolby Atmos i els dos temes que només duia el digipak exhaurit
L’edició limitada va sortir divendres per Nuclear Blast amb dotze talls en CD i un Blu-ray Audio, i en va estrenar el lyric vídeo de «This Stark Town».
Azarath publiquen «Scorn Eternal» el 20 de novembre, sis anys després de «Saint Desecration»
Deu talls gravats entre el desembre del 2025 i el maig d’enguany, amb Inferno de Behemoth a la bateria i el primer avanç, «Herald of the Unseen», ja fora.
Kai Hansen – Born With a Hammer
El segon disc d’estudi en solitari de Kai Hansen deu anys després del primer, amb músics de Carcass i Heaven Shall Burn i una peça central de vuit minuts.
Devin Townsend publica el 6 de novembre el directe de «The Moth» a Groningen en CD i Blu-ray, i n’estrena el vídeo de «Lexin»
«The Moth (The War – Live From Groningen)» recull el debut en directe del disc, el 28 de març del 2025 a De Oosterpoort, i ara surt a part.
Mor als 68 anys Chuck Varga, el Sexecutioner de GWAR, cinc mesos després que el grup fes públic que tenia càncer
Era membre fundador del grup, va fer de Sexecutioner entre el 1985 i el 2022 i va cofundar el Slave Pit de Richmond. Ho ha anunciat el baixista Casey Orr.
Thundermother anuncien «Mothers Of Thunder» per al 5 de febrer i el primer avanç toca «Smoke on the Water» del revés
El setè disc de les sueques és el primer d’estudi per a Napalm. A «Restless», Linnéa Vikström Egg canta una discussió de pare i filla amb el seu pare real.
Polyphia publiquen «Be Not Afraid» el 23 d’octubre i toquen a la Sala 1 del Razzmatazz el 22 de novembre
El cinquè disc del quartet de Texas surt per Rise Records amb dotze talls, i la gira mundial de Live Nation para al Razzmatazz amb Perturbator.
God Mother – Köttvärld
Vint-i-cinc minuts i dotze talls: els suecs tornen al grindcore dels seus primers discos i hi barregen mathcore, sludge i un saxòfon al final.
Bullet For My Valentine publiquen «Social Apocalypse» el 19 de març del 2027 i toquen al Sant Jordi Club el 23 de gener
El vuitè disc dels gal·lesos porta deu talls, Chrissy Costanza i Will Ramos de convidats, i una gira europea que para a Barcelona dos mesos abans.
Clutch publiquen «Wasted Lands» el 22 de gener, el primer disc que els produeix Machine des del 2015
Dotze talls gravats al Doom Saloon de Frederick, amb banjo per primera vegada en un disc del quartet de Maryland i el retorn del productor Machine.
Dream Unending publiquen «Certain Uncertainties» el 30 d’octubre, sis talls amb la trompeta de Leila Abdul-Rauf al tema títol i un convidat de Magic Circle
El tercer disc del duet de Derrick Vella i Justin DeTore surt per 20 Buck Spin amb sis talls, mescla d’Arthur Rizk i portada de Benjamin Vierling.
Ensemble Tikoro porten el cant difònic sundanès al metal extrem i publiquen «Tortoise» el 23 d’octubre
Cinc veus de Java Occidental que barregen tècniques de metal extrem, cant difònic i les veus dels dimonis del teatre de titelles Wayang Golek.
Wolfbrigade publiquen «Howl From Underground» el 9 d’octubre, el primer disc en una dècada que no es produeixen ells mateixos
Dotze talls gravats per Lawrence Mackrory en una església baptista reconvertida, i amb el bateria David Stark de tornada onze anys després.
Burner – No One Is Coming To Save Us
Els de Londres sud obren amb 7:45 i tanquen amb 7:39 en un disc que fins ara hauria anat de dret: el segon llarg de Burner canvia la ràfega per l’atmosfera i se’n surt.
Deathchant – KOVA
El quart disc dels de Los Angeles porta el nom d’un amic mort, i els divuit minuts finals són el millor que han gravat mai: «Ruin», «Forgiveness» i un «Requiem» d’un minut i tres quarts.
Godflesh – Decay
Sis talls sortits de les mateixes sessions que «Purge» i sense ni una escletxa: el desè disc de Godflesh acaba amb onze minuts i mig de soroll que s’endú una quarta part del disc.