Slash publica «Flying Blind» el 26 de febrer i la gira del 2027 només para a Vitòria
Dotze talls per Gibson Records, produïts per Michael Baskette a Florida. L’única data a l’Estat és l’Azkena Rock Festival del 17 de juny.
Els clàssics del rock —rock clásico— que van obrir el camí abans que el gènere es ramifiqués en el progressiu, el metal o el punk: de les grans bandes dels seixanta i setanta a qui encara en beu directament avui. Tótum Revolútum Press hi recull ressenyes, novetats i concerts.
Dotze talls per Gibson Records, produïts per Michael Baskette a Florida. L’única data a l’Estat és l’Azkena Rock Festival del 17 de juny.
Vuitanta-nou concerts des del maig del 2024 i un final de vint-i-una cançons a Nova Jersey. De les dues parades a l’Estat, cap no va ser a Catalunya.
L’edició especial va sortir divendres amb mescla estèreo i Dolby Atmos noves, la mono original i la versió nord-americana de Capitol. La caixa gran porta seixanta-vuit talls.
El quart disc surt per Republic Records amb tretze talls. La gira «Into The Beginning» fa cinquanta-nou ciutats entre el febrer i el juliol del 2027, i cap no és a Catalunya.
L’edició ampliada surt el 7 d’octubre en digital i el 9 de desembre en físic, amb «City Fox», «One Night Stand» i «Chelsea Boots» i una «flip mix» d’«Home to Us».
El Power to the People Festival se celebra dissabte a Maryland i es retransmetrà sencer i de franc per YouTube a partir de les set del vespre, hora catalana.
El guitarrista de Black Sabbath va rebre la distinció el 30 de setembre en una investidura al castell de Windsor, per serveis a la música i a la beneficència.
Taylor, de 77 anys, va cantar tot el concert i només va seure a la bateria en un tall. May va sortir per a les dues últimes cançons, en versions que «The Times» descriu com a afropop.
Una edició surt de les cintes analògiques originals i l’altra és una mescla nova de les multipistes feta per Tom Allom. Les dues recuperen l’ordre de temes que el grup volia el 1976.
Vuit talls per BMG, amb Jørn Lande cantant i coescrivint-los tots, Becky Baldwin al baix i Karl Brazil a la bateria. És el primer disc propi d’Iommi des de «Fused», del 2005.
Primer nom de la segona edició del festival del Poble Espanyol. Les entrades surten el divendres 2 d’octubre a les dotze, i cap membre original no queda al grup des de la mort de Gary Rossington.
Vincent Black Shadow, veterans del hard rock i el garatge de Barcelona des del 2001.
Gato Pérez, l’argentí adoptat per Barcelona que va fusionar rumba catalana amb funk i salsa.
Sau, el grup de Vic pioner del rock català modern, liderat per Carles Sabater i Pep Sala.
Sopa de Cabra, el grup gironí referent del rock català dels noranta, amb «Camina Vora Meu».
Orquestra Plateria, orquestra barcelonina de música de ball popular, nascuda a la sala Zeleste el 1974.
Dire Straits, el grup de Mark Knopfler, referència del rock melòdic i sofisticat dels vuitanta.
Whitesnake, el projecte de David Coverdale (ex-Deep Purple), pilar del blues rock i hard rock britànic.
Def Leppard, el grup de Sheffield referent del hard rock melòdic dels vuitanta.
Bon Jovi, el grup de Nova Jersey que va portar l’arena rock als anys vuitanta a l’estrellat mundial.
Van Halen, referència de la guitarra elèctrica virtuosa i el hard rock dels vuitanta.
Steppenwolf, el grup de «Born to Be Wild», referència del hard rock de finals dels seixanta.
Fleetwood Mac, del blues rock britànic al pop-rock nord-americà amb l’àlbum Rumours.
The Eagles, un dels grups nord-americans amb més vendes de la història, amb Hotel California.
Lynyrd Skynyrd, el grup fundador del southern rock, marcat per l’accident d’avió del 1977.
Aerosmith, el grup de Boston referència del hard rock nord-americà.
ZZ Top, el trio texà de blues rock, referència de riffs boogie i barbes llegendàries.
The Allman Brothers Band, referència del southern rock i el blues rock nord-americans.
Cream, el primer gran power trio del blues rock, amb Eric Clapton, Jack Bruce i Ginger Baker.
Vint-i-quatre nits de Bournemouth a la Cadogan Hall, entre el 28 d’abril i el 29 de maig del 2027. El nom ve de les lletres falses amb què encaixa la mètrica abans d’escriure-les de debò.
Coz, el grup madrileny de hard rock i «rock urbano», del qual van sortir els fundadors de Barón Rojo.
Medina Azahara, el grup cordovès de rock andalús, referència de la fusió de rock i música andalusa.
Chicago, el grup pioner de la fusió de rock i secció de metalls, amb dècades d’èxits.
Toto, el grup de músics de sessió de Los Angeles conegut per «Africa» i «Rosanna».
Journey, el grup de San Francisco de «Don’t Stop Believin'», referència de l’arena rock dels vuitanta.
Boston, el grup del guitarrista i enginyer Tom Scholz, un dels discos de debut més venuts de la història.
Foreigner, el grup de rock clàssic angloamericà d’himnes com «I Want to Know What Love Is».
Bad Company, el supergrup britànic de Paul Rodgers (Free) i membres de Mott the Hoople i King Crimson.
Free, el grup britànic de blues-rock conegut per «All Right Now», previ de Bad Company.
The Who, un dels grans grups britànics, pioners de l’òpera rock amb Tommy i Quadrophenia.
Enquesta dels lectors
Puntua fins a 150 bandes de rock progressiu, metal i jazz-fusió i descobreix el teu rànquing personal -- i el dels lectors del Tótum.
Vull votar →