Led Zeppelin
Led Zeppelin, un dels grups més influents de la història del rock, dissolts arran de la mort de John Bonham.
Els clàssics del rock —rock clásico— que van obrir el camí abans que el gènere es ramifiqués en el progressiu, el metal o el punk: de les grans bandes dels seixanta i setanta a qui encara en beu directament avui. Tótum Revolútum Press hi recull ressenyes, novetats i concerts.
Led Zeppelin, un dels grups més influents de la història del rock, dissolts arran de la mort de John Bonham.
Deep Purple, un dels grans fundadors del hard rock, amb «Smoke on the Water» com a himne universal.
Rory Gallagher, guitarrista irlandès de blues-rock, referència del directe i la senzillesa sense artificis.
Dixie Dregs, el grup instrumental de Steve Morse, fusió de country, jazz i rock progressiu.
New Trolls, el grup genovès conegut per Concerto Grosso, la fusió amb orquestra clàssica de Luis Bacalov.
Steely Dan, el duo de Donald Fagen i Walter Becker que va portar la sofisticació harmònica del jazz al rock de producció.
Uriah Heep, un dels grups fundadors del hard rock progressiu britànic dels setanta.
Family, el grup britànic amb la veu vibrant de Roger Chapman, referent del rock progressiu de finals dels seixanta.
The Nice, el grup de Keith Emerson abans d’Emerson, Lake & Palmer, pioner a fusionar rock i música clàssica.
Procol Harum, els autors d'»A Whiter Shade of Pale», pioners a portar la música clàssica al rock.
Alan Parsons Project, el duo de producció i composició d’Alan Parsons i Eric Woolfson.
Asia, el supergrup de John Wetton (King Crimson), Steve Howe (Yes), Geoff Downes (Yes) i Carl Palmer (ELP).
Styx, els autors de «Come Sail Away», una de les bandes clau del rock progressiu i AOR nord-americà dels setanta.
Kansas, els autors de «Carry On Wayward Son», referents del rock progressiu nord-americà dels setanta.
Barclay James Harvest, un dels grups clàssics del rock progressiu simfònic britànic dels setanta.
Cinc talls gravats tots alhora a Chapel Studios amb la formació clàssica i mesclats per Mike Fraser, el de «Pump» i «Permanent Vacation» d’Aerosmith.
El dotzè disc d’Europe arriba nou anys després de «Walk the Earth», amb Tom Dalgety produint i Mike Fraser a la mescla: onze talls, quaranta-un minuts i cap que passi dels cinc.
Catorze talls per earMUSIC, segon disc del projecte de Tommy Henriksen. El nou senzill és «Riding With Angels»; abans hi va haver «Thunder Love».
Va sortir divendres per Provogue. Hi canta Richard Watts i hi toca la bateria Chris Taggart, i n’ha estrenat el lyric vídeo de «Faith».
El guitarrista explica com va decidir pujar-hi, en una entrevista de tretze entregues amb Now Spinning. Era la primera amb Deep Purple des del 1993.
Dotze talls sobre una estrella del rock convertida en assassí en sèrie. És l’últim enregistrament publicat que reuneix Dick Wagner i Steve Hunter.
Dotze talls gravats al Doom Saloon de Frederick, amb banjo per primera vegada en un disc del quartet de Maryland i el retorn del productor Machine.
Stace deixa el folk-rock i es passa al groove dels discos de CTI: onze cançons arranjades amb David Nagler, del mambo a la samba, gravades a l’Studio 1935 de Filadèlfia.
És el primer disc d’estudi del grup des de «Gravitas» (2014) i hi consten dues composicions finals de John Wetton, mort el 2017.
L’edició dels quaranta anys porta la mescla original remasteritzada, una remescla nova feta des dels stems i la sessió sencera del Friday Rock Show del 1986.
Va morir el 15 de setembre a casa seva, a London (Ontàrio). Va escriure les lletres de tots els discos de Max Webster i quatre cançons de Rush.
Onze temes de debut del quintet de Manchester, que passen del vodevil al punt de NWOBHM sense demanar permís: energia de sobres i cap fil que travessi el disc sencer.
Vuit talls i trenta-cinc minuts amb Dan Smith als comandaments electrònics. Als vuitanta-quatre anys, Arthur Brown torna al cabaret dislocat de sempre amb un disc més curt del que acostuma.
Sis minuts de càmera fixa sobre la bateria del primer senzill de «Splat!», al canal DrumTribe del bateria de Deep Purple.
Setze cançons dels Allman Brothers, Gov’t Mule i els Grateful Dead amb els seixanta-quatre músics de l’Asheville Symphony, gravades el 2019. L’orquestra guanya on hi havia jam.
El guitarrista no va tocar al programa «På Spåret» de la SVT. El va suplir Michael Åkesson, i Jay Buchanan de Rival Sons hi va cantar un clàssic de Kansas.
Scott Holiday ho ha explicat a SiriusXM: la banda ha anat gravant coses soltes, però la feina de debò comença a mitjan gener i el disc no s’espera abans de la tardor del 2027.
El 29 d’octubre del 2016 a l’O2 Arena. Quatre dies després, Ralphs va patir un vessament cerebral i no va tornar a tocar mai. L’edició surt el 13 de novembre.
Segon tall de «Fever», el setè disc dels suecs, que surt el 9 d’octubre per Nuclear Blast. El vídeo el dirigeix Emil Klinta.
Va tocar amb Max Webster del 1976 al 1981, va cantar el senzill del 1979 i va gravar «Battle Scar» amb Rush. Geddy Lee, Kim Mitchell i Lee Aaron l’han acomiadat.
La xerrada es va gravar el 30 de juliol a Fargo i el vídeo s’ha estrenat aquesta setmana. No hi van tocar: van parlar.
Rockabilly, jump blues, surf i punk en una sola banda. Dia, hora, preus i entrades del concert de la Sala 3 de Razzmatazz.
Hard rock setanter d’Estocolm amb la veu de Totta Ekebergh i la guitarra del barceloní Arnau Díaz. Diumenge 4 d’octubre a la Sala 3, 18 euros anticipada i 25 a taquilla.
El Tri toquen al Razzmatazz 1 el dilluns 12 d’octubre, única data catalana de la gira europea. Portes a dos quarts de set, inici a les vuit.
Els germans D’Addario presenten «Look For Your Mind!» a la Sala Gran de Paral·lel 62 el 15 d’octubre, única data catalana. Horaris, preus i entrades.
Enquesta dels lectors
Puntua fins a 150 bandes de rock progressiu, metal i jazz-fusió i descobreix el teu rànquing personal -- i el dels lectors del Tótum.
Vull votar →