Biglietto per l’Inferno
Biglietto per l’Inferno, grup de culte del rock progressiu italià amb un únic disc de referència.
Les novetats, cròniques, entrevistes i concerts de rock progressiu —rock progresivo, en castellà—, en català: des dels grans clàssics fins a les bandes que avui construeixen obres extenses i ambicioses, amb capes de so i estructures que trenquen el format cancó. Tótum Revolútum Press hi dedica seguiment i cobertura des del 2015.
Biglietto per l’Inferno, grup de culte del rock progressiu italià amb un únic disc de referència.
Celeste, el grup sanremès de rock progressiu de culte, referència del so mel·lancòlic i mel·lotrònic italià.
Locanda delle Fate, un dels últims grans clàssics del rock progressiu simfònic italià dels setanta.
El grup tunisià amb base a França ha publicat la versió enmig de la gira de «Wilderness of Mirrors», que té cinc dates a l’Estat i tanca el tram europeu el 28 d’octubre a Villeurbanne.
Tercer capítol de l’òpera metàl·lica dels francesos, produït per Joost van den Broek. El tall que n’avancen era el més fluix de les maquetes fins que hi van entrar els riffs.
Catorzè disc del col·lectiu de Croydon, poc més d’un any després de «Glass Minds». Són onze talls per Dangervisit i [PIAS], i la gira del 2027 passa per quatre ciutats alemanyes.
Doug Harrison, de Fen, obre l’EP amb un homenatge declarat a «Something in the Way» gravat amb una guitarra de vint lliures. Els cinc talls que venen després no hi arriben.
Bloque, el grup càntabre de rock progressiu i jazz-rock amb influències de flamenc.
Storm, el grup sevillà de hard rock i rock psicodèlic dels setanta.
Smash, el grup sevillà pioner de la fusió de flamenc i rock progressiu.
Módulos, el grup madrileny de rock progressiu simfònic de Fernando Arbex.
Tapiman, el grup barceloní de rock progressiu i psicodèlic d’un sol disc de culte.
Mezquita, el grup cordovès de rock andalús progressiu dels setanta.
Alameda, el grup sevillà de rock andalús i jazz-rock dels setanta.
Imán, Califato Independiente, el grup gadità de rock andalús progressiu dels setanta.
Granada, el grup madrileny de rock progressiu simfònic (el nom ve de la fruita, no de la ciutat).
Asfalto, el grup madrileny de rock progressiu i blues-rock, actiu des de finals dels setanta.
Guadalquivir, el grup sevillà de rock andalús progressiu, fusió de flamenc i música simfònica.
Pau Riba, figura central de la contracultura catalana, referència de la fusió de folk i psicodèlia amb Dioptria.
Gòtic, el grup barceloní de rock progressiu simfònic, autor del disc Escenes.
Companyia Elèctrica Dharma, el grup barceloní de rock progressiu i folk, referència de la música catalana dels setanta.
Pegasus, grup barceloní de jazz-rock format el 1981 per Max Sunyer, Josep Mas «Kitflus», Rafael Escoté i Santi Arisa, es van acomiadar definitivament el 2021 després de quaranta anys.
Maquina!, el grup barceloní de dos discos de llarga durada, Why? i En Directo, de culte dins el rock progressiu català.
Fusioon, el grup manresà de jazz-rock progressiu, referència de l’escena catalana dels setanta.
Om, el grup barceloní de rock progressiu vinculat a l’òrbita de la Nova Cançó i el jazz català.
Iceberg, el grup barceloní de jazz-rock referència de l’escena catalana dels setanta.
Cai, el grup gadità de rock andalús que fusionava flamenc i rock progressiu.
Ñu, el grup madrileny de rock progressiu dels setanta, amb José Carlos Molina com a líder.
Battles, el grup novaiorquès de math rock experimental format per veterans de Don Caballero i Helmet.
Tera Melos, el grup nord-americà de math rock experimental de Sacramento.
TTNG (abans This Town Needs Guns), el grup britànic de math rock melòdic.
Hella, el duo de guitarra i bateria de Sacramento, referència del math rock més extrem.
Don Caballero, un dels grups fundadors del math rock instrumental nord-americà.
Vola, el grup danès de metal progressiu atmosfèric, entre el djent i el pop electrònic fosc.
Devin Townsend Project, la banda estable del músic canadenc entre el 2009 i el 2018.
Native Construct, el grup nord-americà de metal progressiu tècnic d’un sol disc de culte, Quiet World.
Persefone, el grup andorrà de metal progressiu tècnic, referència de l’escena de parla catalana.
Ruins, el duo japonès de bateria i baix de Yoshida Tatsuya, referència del zeuhl i el math-rock extrem.
Gerard, el projecte japonès de rock progressiu simfònic de Toshio Egawa, d’influència italiana.
Bi Kyo Ran, el grup japonès de rock progressiu liderat per Kunio Suma.
Enquesta dels lectors
Puntua fins a 150 bandes de rock progressiu, metal i jazz-fusió i descobreix el teu rànquing personal -- i el dels lectors del Tótum.
Vull votar →