Alquin
Alquin, formats a Delft el 1971 per estudiants d’arquitectura, van combinar rock progressiu, folk i jazz en cinc àlbums dels anys setanta i van tornar a enregistrar el 2005 i el 2009.
Rock Progressiu
Les novetats, cròniques, entrevistes i concerts de rock progressiu —rock progresivo, en castellà—, en català: des dels grans clàssics fins a les bandes que avui construeixen obres extenses i ambicioses, amb capes de so i estructures que trenquen el format cancó. Tótum Revolútum Press hi dedica seguiment i cobertura des del 2015.
Trace
Trace, trio holandès de rock progressiu liderat pel teclista Rick van der Linden després de deixar Ekseption el 1974, va publicar tres àlbums entre 1974 i 1976.
Finch
Finch, formats als Països Baixos el 1974 al voltant del guitarrista Joop van Nimwegen, van publicar tres àlbums instrumentals de rock progressiu abans de dissoldre’s el 1978.
Earth and Fire
Earth and Fire, formats als Països Baixos el 1968 pels bessons Chris i Gerard Koerts, van combinar rock progressiu simfònic amb èxits de llista a partir de l’entrada de la cantant Jerney Kaagman el 1969.
Kayak
Kayak, formats a Hilversum el 1972, són una de les bandes de referència del rock simfònic holandès, actius en dues etapes (1972–1982 i 1999–2025) amb dinou àlbums d’estudi.
Chac Mool
Chac Mool, banda de Ciutat de Mèxic formada el 1979, és considerada pionera del rock progressiu mexicà, junt amb Decibel, amb l’àlbum «Nadie en Especial» (1980).
Color Humano
Color Humano, trio de Buenos Aires format el 1971 pel guitarrista Edelmiro Molinari (ex-Almendra), va fusionar rock psicodèlic i progressiu en tres àlbums entre 1972 i 1974.
Aquelarre
Aquelarre, banda de Buenos Aires formada el 1971 per Emilio del Güercio i Rodolfo García (ex-Almendra), va publicar quatre àlbums de rock progressiu entre 1972 i 1975.
Bubu
Bubu, banda de Buenos Aires formada el 1976 per Daniel Andreoli i Wim Forstman, va publicar l’àlbum de rock simfònic «Anabelas» (1978) i es va reactivar el 2016.
Espíritu
Espíritu, banda de Buenos Aires formada el 1973 pel guitarrista Osvaldo Favrot, va ser pionera del rock simfònic argentí amb l’àlbum «Crisálida» (1975).
MIA (Músicos Independientes Asociados)
MIA (Músicos Independientes Asociados) va ser una cooperativa de músics de Buenos Aires activa entre 1975 i 1982, amb el pianista Lito Vitale com a referent, influïda per Emerson, Lake & Palmer i Gentle Giant.
Invisible
Invisible, trio liderat per Luis Alberto Spinetta i format a Buenos Aires el 1973, va combinar rock progressiu i jazz en tres àlbums d’estudi entre 1974 i 1976.
Alas
Alas, grup majoritàriament instrumental de Buenos Aires format el 1975 al voltant del teclista Gustavo Moretto, va incorporar el baixista Pedro Aznar el 1977.
Crucis
Crucis, banda de Buenos Aires formada el 1974, va introduir el rock progressiu simfònic a l’Argentina amb l’àlbum «Crucis» (1976), amb col·laboració de Charly García als sintetitzadors.
Arco Iris
Arco Iris, banda formada a El Palomar (Buenos Aires) el 1968 per Gustavo Santaolalla, va fusionar rock progressiu i jazz amb folk llatinoamericà a discos com «Sudamérica o el Regreso a la Aurora» (1972).
SikTh reediten «Death Of A Dead Day» pel vintè aniversari, remesclat per Nolly Getgood, el 4 de desembre
«Death Of A Dead Day MMXXVI» surt el 4 de desembre per Cooking Vinyl. El remescla Adam «Nolly» Getgood, de Periphery, que el 2006 penjava versions del disc a YouTube.
David Sylvian publica el primer disc des de «Manafon»: una sola peça instrumental de quaranta-sis minuts, el 26 de febrer
«The Distance Between The Killer And The Killing» surt el 26 de febrer per NANOQ. És una sola peça instrumental de quaranta-sis minuts, feta amb sessions gravades entre el 2012 i el 2025.
Aisles – Irrationally
Vint-i-un anys i sis discos després, els xilens Aisles estrenen cantant i expliquen un amor prohibit desordenat a posta. El principi arriba al tall vuit i dura mig minut.
La banda sonora que Popol Vuh va fer per a un documental de Herzog del 1974 es publica el 13 de novembre
Cinquanta-dos anys que només es podia escoltar en gravacions casolanes tretes del film. Latency l’edita amb tres relectures de «Steiner’s Ecstasy» a càrrec de james K, ML Buch i Lorenzo Senni.
Cambridge dedica una setmana a Syd Barrett pel seu vuitantè aniversari, amb exposició, disc i un concert al Corn Exchange
Del 3 al 10 d’octubre: pintures originals a l’Openspace Gallery, el disc «Clowns and Jugglers» el dia 9 i un concert exhaurit a la sala on Barrett va tocar per última vegada el 1972.
Gravity Fields
Gravity Fields, projecte instrumental barceloní de jazz, rock progressiu i electrònica.
Otxque!
Otxque!, el grup de rock simfònic de la Canonja (Tarragonès) actiu als noranta, reunit al Tótum Revolútum el 2025.
Regna
Regna, grup barceloní de rock progressiu sorgit de l’antiga banda de thrash Full of Anger.
Aran Prog Project
Aran Prog Project, projecte de rock progressiu conceptual nascut a Barcelona del baixista italià MarFi Gentilini.
White Chameleon
White Chameleon, el grup de Mataró de neo-prog amb sis discos d’estudi.
Orella d’Ós
Orella d’Ós, el grup de Matadepera de pop-rock progressiu amb influències de Porcupine Tree i Radiohead.
Golconda
Golconda, grup del Baix Llobregat que fusiona folk irlandès i balcànic amb rock progressiu.
Fireplace
Fireplace, projecte català de fusió de jazz, folk i rock progressiu format el 2017.
Ursa
Ursa, el trio de Terrassa de rock progressiu instrumental i experimental.
Onyric Joy
Onyric Joy, el trio barceloní de rock psicodèlic i stoner amb arrels a la filosofia estoica grega.
Time Lost
Time Lost, el grup barceloní de metal progressiu autor de la sèrie conceptual «Stages of Grief and Loss».
Cheeto’s Magazine
Cheeto’s Magazine, banda barcelonina de directe teatral i colorista, habitual del circuit del Tótum Revolútum.
Jaume Sisa
Jaume Sisa, figura essencial de l’underground català, fundador de Música Dispersa i autor d'»Qualsevol Nit Pot Sortir el Sol».
Present
Present, el grup belga fundat per Roger Trigaux (ex-Univers Zero), pilar del Rock in Opposition.
Etron Fou Leloublan
Etron Fou Leloublan, el grup francès més excèntric del Rock in Opposition, fusió de rock i teatre absurd.
Stormy Six
Stormy Six, el grup milanès de rock progressiu i cançó política, membre fundador del Rock in Opposition.
Aksak Maboul
Aksak Maboul, el projecte belga de Marc Hollander, referència del Rock in Opposition i l’avantguarda pop.
Art Zoyd
Art Zoyd, un dels grups fundadors del Rock in Opposition francès.
Jane
Jane, un dels grups de krautrock i hard rock progressiu més populars d’Alemanya als setanta.
Panna Fredda
Panna Fredda, un dels primers grups del rock progressiu italià, amb un sol disc de culte.