Jazz
Composers Concordance Records · 19 de juny del 2026
El tall que dona títol al disc comença amb un ostinato del contrabaix de Frank Wagner i un tema en mode menor que es podria haver escapat de qualsevol peça breu de piano del tombant del segle XX, i al cap d’uns compassos ja s’ha convertit en un homenatge explícit al tango de Piazzolla. Vuit minuts i cinc segons per obrir el primer disc d’un trio de Brooklyn format per Dave Marck al piano, Wagner al contrabaix i Dave Meade a la bateria, gravat el 18 i el 19 de juny del 2025 i publicat un any després, dia per dia, per Composers Concordance. Wagner ve de Berklee, on va estudiar amb Steve Swallow i Ron McClure.
Els títols del disc fan de guia. «Hi-Ya» és una broma que es recolza en el «Bye-Ya» de Thelonious Monk i agafa un aire caribeny; «Phrygian Natural Six» anuncia el que fa, un vamp llarg de vuit minuts sobre els grooves llatins de Meade construït damunt del frigi amb sexta natural; i «A Flower Is a Lovesome Thing», de Billy Strayhorn, es queda per a Marck, que és l’únic lloc del disc on el piano sona realment sol. Tanquen amb «Manic Depression», de Hendrix, vuit minuts i divuit.
El disc surt a nom de The Holland Court Jazz Trio i en cinc dels vuit talls hi ha un quart músic, el violinista Ben Sutin, que es queda justament les peces de més personalitat: el tango inicial, el vamp frigi, «Domenica Canta», «Quiet Room» i el Hendrix. Els tres talls sense violí són «Hi-Ya», el Strayhorn —que de fet és Marck sol— i «Invisible Enemy», i són els que menys es recorden, cosa que deixa oberta la pregunta de què és aquest grup quan no hi ha ningú convidat.
Valoració: 7.0/10
Text d’Aina Torrents