MetalJazz
Debemur Morti Productions · 16 d’octubre del 2026
«Si Quaeris» va ser l’únic avançament i arrenca amb un cop de percussió sec a sobre d’uns coixins de sintetitzador: quatre minuts i dotze segons que avancen al pas lent de tot el darkjazz, amb els dos saxos harmonitzats per una banda i els grunyits de Jason Köhnen per l’altra. L’atmosfera és de banda sonora, i el parentiu amb el Badalamenti de «Twin Peaks» hi és tan clar que el disc el dona per descomptat i passa a una altra cosa.
The Lovecraft Sextet és Köhnen i prou: hi toca la guitarra, el contrabaix, la bateria, l’orgue i l’electrònica, hi posa la veu i en firma tota la música. Els dos convidats són Colin Webster al saxo i la soprano Lilian Tong. Köhnen ve de Bong-Ra, de The Kilimanjaro Darkjazz Ensemble, de Celestial Season i de The Answer Lies In The Black Void, i aquest és el primer llarga durada del projecte des de «The Horror Cosmic», del 27 d’octubre del 2023.
La peça llarga és «Anima Christi», dotze minuts i dos segons on la percussió va a contrapeu, el saxo de Webster xiscla per sobre i els grunyits queden enfonsats a la mescla, prou avall perquè es llegeixin com una textura més. És el tall on Tong fa més feina, i el contrast entre l’ària i el grunyit és el que manté la peça dreta al llarg dels dotze minuts.
La segona cara reparteix els registres. «Requiem Aeternam» (4:35) és el tall més francament de jazz del disc; «Confiteor» (2:44) és el més curt i el més brut, amb la veu parlada passada per distorsió sobre un bloc de vents atonals; i «Te Deum» (10:58) tanca amb el tram més obert i l’única secció del disc que es permet sonar lluminosa.
El marc conceptual és el que menys hi acaba de ser. El disc es titula «Penance (De lijken van de Gebroeders De Witt)» pel quadre de Jan de Baen que penja al Rijksmuseum —Johan i Cornelis de Witt, linxats per una multitud a l’Haia el 20 d’agost del 1672, amb els cossos mutilats i penjats a la forca pública—, però els sis títols del disc surten de la litúrgia llatina i cap no explica aquell fet. El 1672 es llegeix al llibret i no s’escolta enlloc: és un disc de missa de difunts amb una nota a peu de pàgina sobre un linxament.
Valoració: 8.3/10
Text de Roger Estivill