Jazz
Dundus Records · 31 de juliol del 2026
«Hancestry (for Zora Neale Hurston)» (5:38) obre el disc amb capes de percussió que es van sumant abans que hi entri cap tema, i deixa clar d’entrada de quina mena de disc es tracta: la trompeta de Sean Corby hi és a dins del ritme i no per damunt. Són nou talls i quaranta-tres minuts i cinquanta-set segons, el primer disc de la Solomon Gundy Band i el primer de Corby com a líder.
Corby és britànic, va sortir de l’entorn dels Jazz Warriors i de l’Abibi Jazz Arts, i abans de tot això havia tocat amb Gregory Isaacs, Dennis Brown i Ty. D’aquesta segona part de la seva biografia surt la lògica de sound system que travessa el disc i que arriba al capdavall a «Jazz Interlude/Solomon A Dub» (5:10), on el grup es deixa desmuntar peça per peça com si fos una mescla de dub. Uns anys de problemes de salut greus l’havien tingut apartat de l’instrument.
La casa va convidada: el tenor de Courtney Pine a «Divine Days (for Leon Forrest)» (6:11), el piano de Sultan Stevenson a «Drum Song for Chino» (6:34) i la veu de Julie Dexter a «Seasons» (3:58), amb Drew Gonsalves també a les veus. Ho va mesclar Ashley Slater, el trombonista de Loose Tubes, i es nota en l’espai que té cada detall rítmic. «Wadada» (5:45) és el tall més dur del disc i va dedicat a Wadada Leo Smith i a la gent de Grenfell; «Choose to Be» (4:53) és el que parla més clar, i va per James Baldwin.
Sis dels nou talls són dedicatòries, i és aquí on el disc ensenya la costura: el que aguanta el programa és a qui va cada peça més que cap argument musical que les lligui. «Sparky’s Lament» (3:10) i «Duke of Da Bronx» (2:34) passen tan de pressa que sonen a retall d’una sessió més llarga, i en un repartiment que rota tres bateries, tres contrabaixos, tres guitarres i dos teclistes, la unitat de so acaba depenent més de la mescla d’Slater que del grup. Compensa que ben pocs discos britànics d’aquest any s’atreveixin a anar del Joe Henderson elèctric al dub sense demanar perdó.
Valoració: 7.4/10
Text d’Aina Torrents