Rock Progressiu
The Tangent publiquen «Was» el divendres 2 d’octubre per White Knight Records. És el catorzè disc d’estudi de la banda d’Andy Tillison, ocupa dos CD i dura cent minuts i quaranta-sis segons. L’edició de luxe hi afegeix un tercer disc de peces descartades i un llibret de vint-i-quatre pàgines.
El primer disc són tres peces llargues amb lletra: «Was», «Follow the River» i «Was Not». El segon és una suite gairebé sense veu, «La Suite Ce qu’était», amb els moviments titulats en francès: «L’Aperitif», «Steak de chevreuil et Le Fermier», «Danse», «La Route côtière», «Multi partisanisme» i «Laisses moi chanter». Tillison diu que va escriure la mateixa història dues vegades: «So what I did here was try to tell the story twice. Once with lyrics (CD 1) and once without lyrics (CD 2).»
John Jowitt ocupa el lloc de Jonas Reingold al baix, i Tillison diu que no s’ha limitat a repetir-ne les parts: «He did not simply replay Jonas’ parts but created new ones, and that had to trickle down into the rest of the piece and the rest of the instruments.» La resta són Luke Machin a les guitarres, que també firma la mescla i la producció del disc cantat, Theo Travis als vents, Steve Roberts a la bateria i Rob Groucutt als teclats, que fa que la banda torni a tenir dos teclistes, Tillison i ell.
El punt de partida de la suite és la «Five Bridges Suite» de Keith Emerson i The Nice, un híbrid d’orquestra i grup de rock que Tillison descriu com a orfe: «Almost musical orphans, unloved by critics and fans alike, curiosities.» El títol d’Emerson venia dels ponts del Tyne; ara n’hi ha set i no cinc, i Tillison ho fa servir per explicar que la seva versió hi afegeix, diu, seixanta anys de música que aleshores no existia.
La bateria d’aquests cent minuts es va gravar al vestidor de casa de la parella de Tillison. El grup ja n’ha tocat fragments en directe: el 18 de setembre al Poppodium Boerderij de Zoetermeer i el 19 a la Cacaofabriek d’Helmond.
Text de Guillem Cardós