The Tangent – Was
Dos discos i cent minuts per explicar dues vegades la mateixa infantesa: una amb lletra i l’altra en forma de suite instrumental, amb la «Five Bridges» de The Nice com a punt de partida.
Dos discos i cent minuts per explicar dues vegades la mateixa infantesa: una amb lletra i l’altra en forma de suite instrumental, amb la «Five Bridges» de The Nice com a punt de partida.
Catorzè disc d’estudi, en dos CD i cent minuts i quaranta-sis segons per White Knight Records. El primer porta lletra; el segon és una suite instrumental amb els moviments en francès.
Avui li toca el torn a un altre instrument de teclat que es va convertir en una icona del Rock Progressiu clàssic, sobretot en mans del genial Keith Emerson dels Emerson, Lake & Palmer (ELP), els sintetitzadors modulars Moog.
La història dels sintetitzadors musicals és una mica borrosa, perquè no existeix una definició única, inequívoca i unànime del que és o no és un sintetitzador. Des dels inicis del S. XX van començar a aparèixer aparells elèctrics o electrònics que generaven sons, com ara el Telharmonium (1897), l’Ondes Martenot (1928), el Theremin (1928) o el Trautonium (1930), però no se’ls acostuma a considerar “sintetitzadors” en el sentit modern del terme sinó més aviat avantpassats.
Coneixem Moog com la llegenda de la música electrònica. Aquesta marca, amb arrels profundes a la dècada dels 60, ha deixat una empremta indeleble en el món de la síntesi de so. Explorem la història i alguns dels seus models més icònics de manera més detallada.
Enquesta dels lectors
Puntua fins a 150 bandes de rock progressiu, metal i jazz-fusió i descobreix el teu rànquing personal -- i el dels lectors del Tótum.
Vull votar →