Jazz
Spartacus Records · 7 d’agost del 2026
«Four» obre el disc amb quinze minuts i tres segons a una velocitat que no admet rectificació, i aquella nit no n’hi havia cap de possible: el que se sent és el que va entrar per un sol micròfon estèreo plantat davant del quartet i gravat directament a MiniDisc, sense PA, sense amplificadors, sense taula de mescles i sense cap retoc posterior. És el primer tema del segon set que Tommy Smith va tocar al Gateshead Arts Centre el 1999, tal com va caure. Vint-i-set anys després, el publica sencer i en l’ordre en què va anar.
El quartet d’aquella nit encara no era el que la gent coneixeria després. Al piano hi havia Steve Hamilton, d’Aberdeen, que aleshores tocava a l’Earthworks de Bill Bruford; al contrabaix, un Orlando le Fleming de poc més de vint anys; i a la bateria, Sebastiaan de Krom, que anys després entraria a la banda de Jamie Cullum. Tampoc no existia el segell que ara el publica: Smith va fundar Spartacus Records el 2000, un any després d’aquest concert, i la cinta ha acabat sortint per una casa que el dia de la gravació encara no era enlloc.
El repertori és de quartet de tenor de llibre, i cinc dels sis talls passen dels nou minuts. «Four» va acreditat a Miles Davis —Eddie «Cleanhead» Vinson en va reclamar l’autoria— i Smith el fa amb el mateix format d’un sol instrument de vent que Davis hi va fer servir el 1954, pujant al registre alt del tenor amb una soltesa que fa dubtar si no està tocant un saxo alt. «The Lady Is A Tramp» s’enfila dotze minuts i trenta-cinc i «Someday My Prince Will Come» en fa nou i vint-i-quatre. L’excepció és «When I’m All Alone», tres minuts i cinquanta-un, una balada pròpia on es queda a baix amb un vibrato que remet directament a Ben Webster.
El micròfon únic es paga al pla sonor, i es paga sempre al mateix lloc. Smith sona al davant perquè era qui el tenia més a prop, i el piano i el contrabaix queden repartits per la sala, amb poc cos i l’acústica apagada; a «Mil Dew / Cottontail», onze minuts i quaranta-tres, la bateria de Sebastiaan de Krom treballa des de molt lluny per sostenir un tempo que demanava ser-hi al costat. El que sí que és del 2026 és la manera de publicar-ho: només digital i només a Bandcamp. El disc arriba sense edició física i sense llibret: qui tocava, què era aquella nit i per què es va quedar guardat ho explica Smith a la pàgina de venda.
Valoració: 7.8/10
Text d’Aina Torrents