Post-rock
Autoeditat · 10 de juliol del 2026
«Mouth Of The Snake» comença amb un beat electrònic sec i la veu de Duncan Attwood hi entra a sobre de seguida, sense cap dels preàmbuls llargs que el post-rock acostuma a fer servir per escalfar. És l’obertura del sisè disc dels Blueneck, que arriba una dècada després de «The Outpost» tot i que la gravació va començar només un any després d’aquell.
El que hi va passar entremig ho ha explicat Attwood: una malaltia greu a casa del productor, Mat Sampson, la pandèmia amb la feina repartida a distància i un ictus seu quan encara estava acabant les veus. Els vuit talls els firma amb Richard Sadler, el soci amb qui manté la banda des de fa més de vint anys; Sampson els produeix, els mescla i els masteritza, i la banda els publica pel seu compte amb una edició física limitada per Burning Shed.
La instrumentació és escassa i el piano no marxa mai del tot. «Return To Cadiz» avança sobre uns hi-hats programats i uns sons que aletegen per darrere sense acabar de definir-se; «Goliath» es trenca amb un redoble de bateria que porta els vuitanta escrits a la cara; «Did You See The Sunrise?» és el tall que puja i s’obre del tot, i el col·loquen el penúltim.
La reserva és de forma. Sis dels vuit talls duren entre 5:29 i 6:41 i comparteixen la mateixa corba: entrada mínima, creixement lent, cim i retirada. De tall en tall funciona; de disc sencer, la previsió es nota. L’única peça que se n’escapa és «Send No Flowers», tres minuts i escaig que tanquen sense demanar permís, i amb dues sortides més com aquella el conjunt respiraria d’una altra manera.
Valoració: 8/10
Text de Marçal Bonastre