Jazz
NoBusiness Records · 1 de maig del 2026
«The Surface Of No Strain» comença en to greu i consonant, amb els dos saxos tenors encara aturats, i es passa trenta-cinc minuts creixent i desinflant-se sense perdre el fil. És la peça central d’un disc de tres i el lloc on es veu millor què hi fa cadascú: quan la temperatura puja massa, William Parker agafa l’arc i desvia l’energia cap a un altre lloc en comptes de seguir-la.
La gravació és del 20 de maig del 1996, en directe a Context Studios de Nova York, i el bateria Lou Grassi se’n va oblidar durant vint-i-set anys. Les cintes van reaparèixer el 2023 i NoBusiness les ha publicades aquest maig. Grassi acabava de deixar la música comercial per l’avantguarda amb PoGressions (CJR, 1996) i, immediatament després d’aquesta sessió, va encadenar discos a CIMP i la societat llarga del Nu Band amb Joe Fonda, Roy Campbell i Mark Whitecage.
Daniel Carter hi toca saxos alt i tenor, flauta i trompeta; Sabir Mateen, saxos alt i tenor, flauta i clarinet. Tots dos venien del Lower East Side i de grups com TEST, i el que fan millor és orquestrar sobre la marxa: fanfàrries improvisades, solos incandescents i passatges lírics que arriben sense avisar. A la segona meitat de la peça llarga, Mateen es queda en un plany agut mentre Carter respon amb notes llargues i fredes, i entre tots dos tornen el tall al to solemne del principi.
Parker és qui mana. Fa el que fa sempre, barrejar fire music, blues i una empenta física que arrossega tothom, i aquí té més espai que en cap altra formació d’aquells anys perquè Grassi el deixa córrer: la bateria manté un brogit tonalment variat que no obliga ningú a res.
El disc dura seixanta-set minuts i la peça central se’n queda trenta-cinc. Les altres dues, «The Angle Of Repose» (18:35) i «The Correct Diagonal» (13:32), fan el mateix recorregut a escala petita i no hi afegeixen cap angle nou: són de la mateixa tarda i se sent. Seixanta-set minuts seguits d’improvisació lliure demanen molt a qui no sigui ja de la casa.
Masteritzat per Arūnas Zujus a MAMAstudios, produït per Danas Mikailionis i amb una pintura de Martynas Ivinskas a la portada.
Valoració: 7.8/10
Text d’Aina Torrents