JazzRock Progressiu
áMARXE · 6 de març del 2026
«Nostalxia adolescente» dura deu minuts i quaranta-quatre segons, ocupa gairebé un terç del disc i és on passa tot: un solo de guitarra de Virxilio da Silva a la part central que va a buscar el fraseig de Pat Metheny, i tot seguit un solo de piano elèctric ben distorsionat que trenca la calma de la resta.
Juzz són de Pontevedra i fan jazz rock, amb tots els títols en gallec. El disc de debut va sortir en vinil el 2018 i áMARXE el va reeditar el 2024 amb dos temes de propina; aquest segon, que publica el mateix segell, és molt més assossegat que aquell. Da Silva hi firma les composicions i hi toca la guitarra, i el sextet el completen Rosolino Marinello al saxo tenor, Álex Salgueiro i Xan Campos als teclats, Felix Barth al baix i Iago Fernández a la bateria. El saxo i els teclats tenen tots dos feina pròpia: cap instrument no hi fa de farcit.
«Das Cabinet» (7:34) obre amb un tema que el grup estira fins a l’últim compàs, i «Alto do Paraño» (5:49) hi posa veus sense lletra per sobre d’un ganxo que es repeteix. «Despois do final» tanca en quatre minuts i dos segons amb un so de guitarra distorsionat que crema a foc lent.
Fora dels deu minuts del segon tall, el disc es queda on s’esperava. Les altres quatre peces estan construïdes sobre la repetició d’un ganxo melòdic i en cap moment el grup no s’hi deixa anar del tot: tot està polit i tot està arranjat, i la part improvisada acaba sent la minoria dels trenta-sis minuts. Són cinc talls, i áMARXE els va publicar el 6 de març.
Valoració: 7/10
Text d’Aina Torrents