Emerson, Lake & Palmer
Emerson, Lake & Palmer, el supergrup que va portar la música clàssica adaptada i l’espectacle d’estadi al límit del rock progressiu, fins que el seu propi muntatge escènic els va acabar arruïnant.
Emerson, Lake & Palmer
Gates Of Kiev debuten el 6 de novembre amb quatre temes, quaranta minuts i un nom tret d’Emerson, Lake & Palmer
El trio neerlandès publica el primer disc per The Laser’s Edge, mesclat per Jacob Holm-Lupo de White Willow. «Silhouette» ja es pot veure.
La Bateria d’Acer d’en Carl Palmer
A la 1ª meitat dels anys ’70 el Rock Simfònic estava en plena efervescència, els grups capdavanters venien moltíssims discs i omplien grans recintes a les seves gires. Semblava haver-hi una màxima que deia que “com més millor”, res no es considerava un excés. La música era cada cop més complexa i elaborada, els conceptes temàtics més abstractes i ambiciosos, les portades dels àlbums més sofisticades i cares de produir, les gires més pomposes i espectaculars pel que fa a escenografia, so i llums, i també els instruments musicals augmentaven en sofisticació i espectacularitat.
Els Sintetitzadors Modulars Moog
Avui li toca el torn a un altre instrument de teclat que es va convertir en una icona del Rock Progressiu clàssic, sobretot en mans del genial Keith Emerson dels Emerson, Lake & Palmer (ELP), els sintetitzadors modulars Moog.
La història dels sintetitzadors musicals és una mica borrosa, perquè no existeix una definició única, inequívoca i unànime del que és o no és un sintetitzador. Des dels inicis del S. XX van començar a aparèixer aparells elèctrics o electrònics que generaven sons, com ara el Telharmonium (1897), l’Ondes Martenot (1928), el Theremin (1928) o el Trautonium (1930), però no se’ls acostuma a considerar “sintetitzadors” en el sentit modern del terme sinó més aviat avantpassats.