Molstone – Master Of Illusion
El primer disc de Molstone arriba dotze anys després de muntar la banda i el firma qui va cantar als dos primers Flamborough Head. Neo-prog neerlandès d’ofici, i de catàleg.
Les ressenyes de discos noves que Tótum Revolútum Press ha publicat durant el octubre del 2026, dins del Radar de Novetats: rock progressiu, metal, jazz, post-rock i tota la música oberta i de qualitat que ens interessa.
El primer disc de Molstone arriba dotze anys després de muntar la banda i el firma qui va cantar als dos primers Flamborough Head. Neo-prog neerlandès d’ofici, i de catàleg.
El guitarrista txec toca els temes que Miles Davis va signar sense escriure’ls, i quatre originals seus pel mig. La idea es llegeix millor que no s’escolta, però «Richard’s Regret» la justifica.
Quatre estàndards gravats en una sola presa el març del 1996 per un trio de marimba, baix i bateria, oblidats trenta anys i trobats remasteritzant el primer disc del grup.
Novè disc del projecte d’un sol home de Tacoma: sis talls en quaranta-tres minuts de metal progressiu melòdic, set anys després de «Last Watch Of The Nightingale».
Quart disc d’estudi del grup de Loughborough que als setanta es deia Minas Tirith: dotze talls i seixanta-nou minuts de rock dur amb teclats, sempre al mateix tempo mitjà.
El novè disc del grup britànic encadena recitats, canvis de mètrica i flauta baixa per parlar de desgast mental, i es tanca amb nou minuts de consol.
Sisè disc en solitari de la guitarrista de Vastum, sobre el descens d’Ixtar: trenta-set minuts de drone i trompeta, amb la veu esgarrapada només a dos talls.
Tercer volum en tres anys del trio de Dave Bass, amb Tyler Miles i Steve Helfand: una toccata de Bach, un Monk poc tocat i tres contrafacta.
Segon disc del trio de Candice Hoyes, Mimi Jones i Val Jeanty, gravat en directe al NUBLU de Nova York el maig del 2023 i publicat tres anys després.
Gravat als estudis Van Gelder amb Randy Brecker, Luis Perdomo, Santi Debriano i Jeff «Tain» Watts, i tancat amb un homenatge a Michael Brecker.
Quart lliurament de la sèrie que Thelen va començar el 2015, gravat en vuit ciutats de Bucarest a Krefeld, amb Eivind Aarset als vuit talls.
Vint-i-una pistes del concert dels vint anys al Palau, amb el Quartet Brossa, Rosenvinge, Anni B Sweet i Howe Gelb, i vuit cançons d’aquella nit que han quedat fora.
Vint talls i dues hores del concert amb orquestra i cor d’Amsterdam del 2024, que ja havia sortit en Blu-ray dins d’«Aspiral» i que ara arriba en digital sense el vídeo.
Deu talls de tres minuts i mig i el primer disc sense Carla Harvey: Heidi Shepherd sola al davant, Howard Benson a la producció i mig disc ja estrenat en vídeo.
Set dels deu talls surten de la nit del Roadburn i els altres tres venen de Glasgow, Milà i Colònia: un directe cosit de quatre sales que es fa notar.
Vuit talls i trenta minuts d’ambient a quatre mans entre Tòquio i els Estats Units, sis dels quals ja havien sortit abans en forma de senzill.
Vuit composicions pròpies per a trio de piano, amb un quartet de corda a quatre talls i Joel Frahm al primer: quaranta minuts de pols contingut.
La cantant d’Envy of None arriba al segon disc en solitari: dotze talls gravats amb un portàtil per habitacions d’hotel, amb Alex Lifeson a dos.
Setè disc del compositor britànic: set llindars, quatre veus de convidat i, per primera vegada, tots els instruments tocats per ell sol.
Tercer disc del quintet de Malines, i el tercer amb set talls exactes: trenta-vuit minuts, els més curts dels tres, amb Loïc Rossetti convidat.
Tretzè disc dels suecs, quatre anys després de «The Great Heathen Army»: deu talls, quaranta-sis minuts i la primera cançó acústica de la seva història.
Segon disc del quintet internacional de Tejeida i Gillette: onze talls sobre la pèrdua, amb els tres més llargs amuntegats a la segona meitat.
Debut del guitarrista polonès establert a Basilea: deu composicions pròpies en quartet, produïdes per Wolfgang Muthspiel i amb el pròleg col·locat al cinquè tall.
El quartet de Braga va reservar l’estudi sense tenir cap tema escrit i en va sortir aquest disc de set talls, gravat a Porto amb Jaime Gomez Arellano a la taula.
Debut del duet canadenc que firma amb dues sèries de xifres: nou talls anomenats «transmissions», black metal passat per vocoders i un tall central sense cap guitarra.
Novè disc del trio de Reutlingen: quatre talls, quaranta-quatre minuts i l’orgue d’un convidat com a color nou d’un space rock instrumental que fa tres anys que repeteix forma.
El bateria alemany de Nova York grava en un sol dia, amb Alessi i Monder, un disc sobre com el dol deforma el temps. Acaba dues vegades i es gira a mirar enrere abans de callar.
Avolició, catalèpsia, letargia, anhedònia: la búlgara Tehina Spasova posa nom clínic a cada tall i Aesthetic Death en fa edició física. Cinquanta-sis minuts de funeral doom sense cap sortida.
Acabat Svalbard, Serena Cherry es queda sola amb Elden Ring: deu talls, cinc caps de nivell i trenta-nou minuts de melodeath i black simfònic. El viatge que promet és, de fet, una llista.
Vint-i-un anys i sis discos després, els xilens Aisles estrenen cantant i expliquen un amor prohibit desordenat a posta. El principi arriba al tall vuit i dura mig minut.
Nou talls i quatre compositors per al debut d’un quintet amb orgue i dos vents: el cabal és impecable, i a estones costa saber de qui és cada peça.
Enquesta dels lectors
Puntua fins a 150 bandes de rock progressiu, metal i jazz-fusió i descobreix el teu rànquing personal -- i el dels lectors del Tótum.
Vull votar →