Kulk – Choosing To Die
Vint-i-sis minuts de sludge d’un duo britànic: nou talls, un violí desafinat al final d’«Ache» i un minut d’aigua que puja fins que algú talla el so de cop.
Novetats: Octubre 2026
Les ressenyes de discos noves que Tótum Revolútum Press ha publicat durant el octubre del 2026, dins del Radar de Novetats: rock progressiu, metal, jazz, post-rock i tota la música oberta i de qualitat que ens interessa.
Alcantara – Tamam Shud
El segon disc dels sicilians Alcantara: sis talls de space rock mediterrani cantats a mitges en italià i en anglès, publicats primer només en vinil i ara a les plataformes.
Kraanerg – Aria for Labellum Tongues
Nat Bergrin escriu tota la partitura i deixa lliures només el baix i la bateria: seixanta-quatre minuts de música de cambra amb violí, dos saxos i una secció rítmica de rock.
Dwayne Dolphin – Let the Music Play
El contrabaixista de Pittsburgh Dwayne Dolphin passa «Milestones», «St. Thomas» i «Autumn Leaves» pel filtre dels ritmes llatins, amb la trompeta de James Moore al davant.
WDR Big Band – Jagged Edges & Elegant Lines
La WDR Big Band grava un programa sencer d’Ayn Inserto, amb una suite nova de vint-i-dos minuts dedicada al trompetista Sean Jones i escrita en quatre moviments.
Henry Grimes & Marzette Watts – The Call
Torna «The Call», el debut com a líder d’Henry Grimes del 1966, ara amb tres talls de l’octet de Marzette Watts enganxats al darrere: dues maneres oposades d’entendre el free jazz.
The Knights of Unicron – The Transformers: The Movie: The Soundtrack: The Reformatted Edition
Quaranta anys després, la banda sonora de «The Transformers: The Movie» es torna a gravar en clau de metal, amb Stan Bush tornant a cantar «The Touch» i «Dare».
AetheR – III
Tercer disc del quartet italià AetheR: sis talls que van de la miniatura de piano a un final de deu minuts, amb el Fender Rhodes d’Andrea Serino com a color de la casa.
I Sincopatici – La Corazzata Potëmkin
El quartet milanès de Francesca Badalini posa música al centenari del «Cuirassat Potiomkin»: cinc moviments, quaranta-un minuts i cap concessió al pastitx d’època.
Camel – Earthrise: Live at the Marquee 1974
El concert del Marquee del 30 d’octubre del 1974, sencer i sol per primer cop: dos CD, catorze talls i una banda que encara no havia acabat «The Snow Goose» i ja en tocava tres trossos.
Christy Doran – Disambiguation
Guitarra i tabla, vuit peces i cinquanta-un minuts. El guitarrista irlandès de setanta-set anys deixa que el ritme d’Imran Khan li desmunti les frases en comptes de decorar-les.
Jon Hassell – Music Is Invisible (Pentimento Volume Three)
Quaranta-dos minuts de l’últim concert que va tocar la banda de Hassell, el maig del 2015 a Londres. Quatre talls, un dels quals en dura setze, i un trio que sona com una orquestra.
Frozen Crown – The Legend of the Six Kings
Deu talls, trenta-sis minuts i cap cançó que arribi als cinc. El sisè disc dels milanesos és el més compacte que han fet i el que menys s’atura a explicar la història que anuncia el títol.
Kavus Torabi – October By Name
Sis cançons i trenta-tres minuts que el cantant de Gong s’ha tocat i gravat ell sol, amb el baix posat sempre l’últim. Tanca la trilogia que va obrir «Hip To The Jag» el 2020.
Midori Jaeger – (Re)planted
Sis cançons i setze minuts de violoncel i veu, segona meitat d’un díptic que va començar al març. Minimalisme de debò: cada instrument amb espai propi al voltant.
Andrea Goretti & Sivan Arbel – Bazrima
Piano i veu i res més: deu peces i trenta-quatre minuts gravats a Udine per un pianista italià i una cantant israeliana que fins fa poc no s’havien vist mai.
Caktus x Ojkos – Øyeblikk
Setze músics danesos i noruecs, sis peces de vuit a dotze minuts i una hora i cinc de música escrita sencera per Maria Dybbroe. Gravat a l’escena nacional de jazz d’Oslo.
Confusion Project – Identity
El trio polonès posa la masurca dins del jazz contemporani: cinc «Mazurek» de vuit talls i cinquanta-cinc minuts. El cinquè disc d’estudi, i el primer a Dot Time.
Jeremy Cunningham – Passing Fires
Dotze talls dedicats al seu pare, oberts amb la veu del seu fill dient que no vol anar a l’escola. El bateria de Chicago reuneix Jeff Parker i Makaya McCraven i gairebé no hi fa solos.
Brandon Seabrook – Utility Modern
El guitarrista novaiorquès torna amb un trio, un banjo i dos talls que es diuen igual amb les paraules canviades de lloc. Vuit peces i quaranta-tres minuts d’un jazz que no busca que l’acompanyis.
Gorod – The Ember Gone
Els de Bordeus deixen el death tècnic a mig camí i es passen al progressiu en vuit talls i quaranta-tres minuts. El vuitè disc, i el primer que es pot escoltar sense comptar compassos.
Jay Matharu – Disillusion
Nou anys després del primer disc, el guitarrista Jay Matharu torna amb un quartet de guitarra i tenor gravat entre Suècia i França, amb la música índia apareixent de tant en tant.
Kamila Csenge – Behind the Universe
Debut de la guitarrista txeca Kamila Csenge: set temes, un quartet amb dues guitarres elèctriques i una mescla que no sempre deixa clar qui de les dues està solant.
Skúli Sverrisson – For All Your Flowers
Segona trobada del baixista islandès amb Bill Frisell, vuit anys després de «Strata»: deu peces, trenta-set minuts i un sol registre dinàmic, sostingut de cap a cap.
Rafael Pacha – Not Normal After Music
Divuit minuts i mig de «Plowman of the Sky» aguanten el disc amb què Rafael Pacha canvia el folk celta per la fusió. Hi toca de tot: zíter, viola de gamba, violí elèctric i flabiols.
Siichaq – The Righteous Sword
Vint-i-vuit minuts i mig de shoegaze d’Atlanta amb la veu al davant de la mescla i caixes de ritmes de hip-hop a sota. El tercer disc de Siichaq en tres anys.
Ogives Big Band / POHL – Split
Trenta-set minuts a dues bandes: quatre talls dels Ogives Big Band i un de sol de POHL, disset minuts de stoner amb solo de saxo pel mig. Un split que no busca el punt mitjà.
Bobbie Dazzle – Star Power
Onze talls de glam de Birmingham amb orgue, flauta i prou referències dels setanta per omplir-ne tres discos. El segon de Bobbie Dazzle a Rise Above, gairebé dos anys després del primer.
Orchestre National de Jazz – With Carla
Disc doble de l’Orchestre National de Jazz sobre Carla Bley, primer programa del mandat de Sylvaine Hélary. Vuitanta-cinc minuts on un terç del repertori no és d’ella.
Enrico Pieranunzi & Bebo Ferra – Evanscape
Duet de piano i guitarra amb Bill Evans al fons: només tres dels onze temes venen d’aquell repertori i la resta són de collita pròpia. Cinquanta-un minuts al mateix registre.
Tommaso Starace Organ Trio – Live At The Beaver Inn
Trio d’orgue gravat en un pub de la costa de Devon: Starace al tenor, Jenkins a l’orgue i Harbon a la bateria, estirant set estàndards fins als cinquanta-set minuts.
Fluidian – Windscapes
Catorze miniatures de l’electrònica del romanès Emil Gherasim amb la trompeta de Nils Petter Molvær a sis talls. Quaranta minuts que només es troben a Bandcamp.
Chris Coull Quartet & Imogen Ryall – Songs From Porgy And Bess
El quartet del trompetista de Brighton Chris Coull i la veu d’Imogen Ryall repassen dotze cançons de «Porgy And Bess» amb fraseig de bop. La «Summertime» final es queda en un minut i tres quarts.
Hill Collective – Fire In Orbit
Onze músics de Brighton, quatre temes i trenta-set minuts de jazz espiritual amb Sun Ra al fons. El primer disc del col·lectiu amb segell, i el que es queda curt de peces.
Ricardo Formoso – Electric Rebound
Quartet gallec de fusió sense baix: el piano elèctric fa les línies greus i el fiscorn de Formoso porta la melodia. Quaranta-quatre minuts que no es troben a cap plataforma.
Digba Ogunbiyi – Stay Still
El pianista nigerià posa noms i planys funeraris iorubes al costat del bebop, amb tambor parlant i veu. La trobada passa més a la superfície del disc que a la seva harmonia.
Tommy Muellner – Solitary Moon
Vint-i-vuit anys després del seu primer disc, el pianista de Chicago torna amb quinze talls i deu dedicatòries. L’execució és impecable; el fil que els uneix és biogràfic, no musical.
Adam Bałdych European Quartet – Endless
Violí, bandoneó, piano i contrabaix gravats sense públic en una sala de concerts polonesa. Bałdych alterna un violí renaixentista afinat baix, i gairebé tot el disc són duets.
Rob Harrison – Overflow
El saxofonista de Z Machine es grava gairebé sol un disc sobre l’aigua, amb ampolles de vidre i percussió aquàtica. Dos dels vuit talls són el mateix tema del revés, i això no se sosté.
Fistfights With Wolves – Sea Shanties For Future Sailors
El sextet de San Diego encabeix cambra, math rock i jazz en nou talls i trenta-quatre minuts, amb dues veus que no paren mai. Aquesta és també l’única cosa que no sap variar.