Ozric Tentacles anuncia el nou àlbum «Lotus Unfolding»
Ozric Tentacles torna amb la seva nova excursió als mons del màgic i brillant amb una altra delicia auditiva en forma de “Lotus Unfolding” que sortirà el 20 d’octubre a través de Kscope.
Rock Progressiu
Les novetats, cròniques, entrevistes i concerts de rock progressiu —rock progresivo, en castellà—, en català: des dels grans clàssics fins a les bandes que avui construeixen obres extenses i ambicioses, amb capes de so i estructures que trenquen el format cancó. Tótum Revolútum Press hi dedica seguiment i cobertura des del 2015.
Metamorfosis, Papallones i Elefants (1982)
Aquí tenim una joia del progressiu català de vegades poc coneguda o oblidada fora dels cercles més musicalment cultes del nostre entorn, que paga la pena re-descobrir i divulgar a qui no la conegui.
Metamorfosis es van formar el 1979 per músics de Tarragona i Reus, inicialment es van dir Companyia Oliva Negra per passar després al nom definitiu Metamorfosis. Banda formada per Jaume Montcusi (teclats i principal compositor), Luis García (guitarra), Joan Ramos (guitarra i percussió), Jordi Papaseit (baix) i Joan M. Grimau (bateria i percussió). Aquest Papallones i Elefants, publicat el 1982, és el seu únic àlbum i és una deliciosa combinació de simfònic i jazz-rock / fusió, amb una petita cullerada d’eclecticisme per acabar d’adobar-ho. És totalment instrumental. L’enregistrament es va fer als estudis Moraleda de Barcelona amb Ricard Casals i Alberto Moraleda com a tècnics de gravació i mescles.
Crack the Sky, “Crack the Sky” (1975)
De vegades és bastant incomprensible com excel·lents produccions com aquest àlbum debut, no van acabar tenir la repercussió merescuda. I això va acabar fent que una banda prometedora no tingués la meteòrica i important carrera que hauria d’haver gaudit. Crack the Sky és un d’aquests casos.
Si no coneixeu aquesta banda, considereu que la troballa és una mena de regal nadalenc. I si la coneixíeu doncs aprofiteu per recordar-la. I si us interessa el que heu escoltat doncs heu de saber que continuen en actiu i que enguany han publicat “From the Wood” (2023).
Novetats del mes de juliol
Aquí tenim un extracte de les novetats de juny. Més informació a www.totumrevolutumpress.com. Informació musical en català.
Novetats del mes de juny
Aquí tenim un extracte de les novetats de juny. Més informació a www.totumrevolutumpress.com. Informació musical en català.
Novetats del mes de maig
Aquí tenim un extracte de les novetats de maig. Més informació a www.totumrevolutumpress.com. Informació musical en català.
Novetats del mes d’abril
Aquí tenim un extracte de les novetats d’abril. Més informació a www.totumrevolutumpress.com. Informació musical en català.
Novetats del mes de març
Aquí tenim un extracte de les novetats de març. Més informació a www.totumrevolutumpress.com. Informació musical en català.
The Overview – Steven Wilson
Amb expectatives desbordades vaig prémer el play de The Overview, perquè Steven Wilson mai defrauda. Fins i tot quan coqueteja amb la comercialitat, aquest pecat inconfessable en cercles progressius, sempre ha sabut equilibrar les seves ambicions amb aquella dosi de genialitat que el fa únic. Així doncs, la idea d’un retorn al progressiu feia pensar en una obra expansiva, d’aquelles que requereixen més d’una escolta per revelar-se en tota la seva magnitud.
Novetats del mes de febrer
Aquí tenim un extracte de les novetats de febrer. Més informació a www.totumrevolutumpress.com. Informació musical en català.
Novetats del mes de gener
Aquí tenim un extracte de les novetats de gener. Més informació a www.totumrevolutumpress.com. Informació musical en català.
Els millors, o no, Àlbums de 2024
Els membres de l’Associació Musical Tótum Revolútum han emés les seves votacions al respecte de quin han estat els àlbums més destacats de 2024. I ho han fet en tres categories: Millor àlbum, millor debut i millor àlbum català.
Temes TOP 10
Volem compartir-vos, sense cap pretensió més enllà de compartir bona música, 10 temes que ens han agradat força el 2024. Tant de bo els gaudiu tant com nosaltres quan els vam descobrir i ens van meravellar. I si ja els coneixeu, sempre és bon moment per tornar-los a gaudir.
Agrair-vos a tots els que recolzeu aquest projecte i, especialment, als que poden participar més activament. Els millors desitjos per aquest 2025
Novetats del mes de desembre
Aquí tenim un extracte de les novetats de desembre. Més informació a www.totumrevolutumpress.com. Informació musical en català.
Novetats del mes de novembre
Aquí tenim un extracte de les novetats de novembre. Més informació a www.totumrevolutumpress.com. Informació musical en català.
Novetats del mes d’octubre
Aquí tenim un extracte de les novetats d’octubre. Més informació a www.totumrevolutumpress.com. Informació musical en català.
Novetats del mes de setembre
Aquí tenim un extracte de les novetats de setembre. Més informació a www.totumrevolutumpress.com. Informació musical en català.
Novetats del mes d’agost
Aquí tenim un extracte de les novetats d’agost. Més informació a www.totumrevolutumpress.com. Informació musical en català.
Novetats del mes de juliol
Aquí tenim un extracte de les novetats de juliol. Més informació a www.totumrevolutumpress.com. Informació musical en català.
Novetats del mes de juny
Aquí tenim un extracte de les novetats de juny. Més informació a www.totumrevolutumpress.com. Informació musical en català.
Novetats del mes d’abril-maig
Aquí tenim un extracte de les novetats dels mesos d’abril-maig. Més informació a www.totumrevolutumpress.com. Informació musical en català.
Magic Brother & Mystic Sister “Tarot, Part I”
Aquesta agrupació barcelonina ha composat onze talls de la millor tradició de prog-jazz, amb influències psicodèliques i folk; amb un cert grau d’experimentació i molta llibertat creativa, a més de buscar una sonoritat molt clàssica a la producció. Esperem veure’ls molt d’hora en directe. Teniu la possibilitat de donar-los suport a través de les seves xarxes, i no només suport moral, volem dir.
El projecte d’Eva Muntada i Xavi Sandoval ha assolit noves cotes amb temes més elaborats, madurs i complexes que els seu anterior treball “Magic Brother & Mystic Sister” (2020) i amb una millora també a la producció i gravació del mateix.
Amarok “Hope”
El polonesos Amarok ens porten el seu cinquè àlbum, elaborat per Kornel Popławski (batería), Marta Wojtas (percussió, violí i veus), Michał Wojtas (guitarres, teclats, baix i veus) i Konrad Zieliński (baix i teclats).
Dintre del rock progressiu ells han escollit l’etiqueta de art-rock. Bàsicament és una variant menys complexa del gènere, però no vol dir que menys interessant, en absolut. Bona mostra és aquest treball que, des de propostes tranquil·les, ofereixen música d’excel·lent qualitat.
For All We Know, “By Design o By Disaster”
El projecte intermitent de Ruud Jolie (Whithin Temptation) torna després de set anys de silenci. Acompanyat dels habituals Kristoffer Gildenlöw al baix (ex Pain of Salvation) i de qui hem fet ressenya del seu darrer àlbum en solitari, Léo Margarit a la bateria, que ha fet un magnífic treball en tot l’àlbum, (Pain of Salvation) i Wudstik a la veu (ex The Voice als Païssos Baixos). I un cop més, junts realitzen el tercer treball de llarga durada de la banda.
És un àlbum amb una gran riquesa musical i força fusió estilística que funciona de manera reeixida. D’amable escolta i una excel·lent manera d’introduir a d’altres audiències en el rock progressiu.
Novetats del mes de març
Aquí tenim un extracte de les novetats del mes de març. Més informació a www.totumrevolutumpress.com. Informació musical en català.
Regna – Cinema
En un llunyà 2015 va irrompre a l’escena rock-progressiva nacional una jove banda anomenada Regna (nom derivat de l’antic nom del grup, Anger, resultat d’escriure el substantiu al revés) amb un incipient primer treball discogràfic, l’autoeditat EP ‘Meridian. Aquest primer enregistrament consistia en una suite que recull gran part del treball previ del grup i que ja ens donava pistes del que ens podria oferir malgrat els pocs mitjans tècnics.
Durant els concerts celebrats entre els anys 2016 i 2017 la banda compaginava els temes del seu EP amb noves composicions més madures amb la promesa d’un nou disc.
Sleepytime Gorilla Museum, “Of the Last Human Being”
Després d’un llarg període de silenci, de 17 anys res més, la banda californiana Sleepy Time Gorilla Museum torna amb aquest sensacional àlbum del que podríem anomenar “música experimental”, que aquestes alçades queda poc per experimentar. Així que direm que és una música amb idees properes al dadaisme i d’excelsa riquesa, qualitat compositiva i interpretativa.
Nils Frykdahl, Carla Kihlstedt, Michael «Iago» Mellender, Matthias Bossi i Dan Rathbun són els components d’aquesta bada de multi instrumentistes i vocalistes, que van rotant per tot un amalgama d’instruments. Des de ben coneguts com bateria, guitarres elèctriques, baix o violí, a ben estranys com l’harmònica baix, la nyckelharpa, el marxòfon i d’altres elaborats per ells mateixos com el pàncrees elèctric (millor no preguntar)
Big Big Train, “The Likes of Us”
Big Big Train afronta una nova etapa on ha incorporat a Alberto Bravin a les veus i a Oskar Holldorff als teclats i cors. Amb ells es completa la banda de Nick D’Virgilio (bateria i veus), Dave Foster (guitarres), Clare Lindley (violí i veus), Rikard Sjoblom (guitarra, teclats i veus) i Gregory Spawton (baix).
Malgrat aquests canvis, malauradament el del vocalista David Longdon per la seva defunció, no hi ha cap revolució amb el seu estil. Els que són fans de Big Big Train poden seguir gaudint del mateix que han plantejat des de ben inici.
The Chronicles of Father Robin, “The Songs and Tales of Airoea – Book III”
Aquest és un projecte de músics noruecs de les bandes Wobbler, Tusmørke, Jordsjø i The Samuel Jackson Five. Uns amics que al 1993 van començar a composar i a donar forma a aquesta trilogia de Airoea. Trenta anys després vam presentar les dues primeres parts, i enguany finalitzen aquesta bonica història.
És extremadament interessant que passeu per la seva web, ja que trobareu extensa informació del projecte per veure tot el seu creixement.
Steve Hackett, “The Circus and the Nightwhale”
Des de que va decidir emprendre la seva carrera en solitari lluny de Genesis, Steve Hackett ha realitzat una important trajectòria que porta a que aquest sigui el seu trenta-dosè treball discogràfic. I malgrat que, a vegades, no han estat àlbums engrescadors, sempre han estat sinònims de gran qualitat. I aquest no deixa de ser-ho, tot i alguna petita ombra.
Com és lògic, la batuta l’ha pres ell rodejant-se d’un seguit de músics de gran talla que han ofert potents interpretacions, però que hi ha hagut criteris d’ensamblatge que no han fet d’aquesta una producció brillantíssima. Però, tal com està el pati, val la pena donar-li una escolta ben atenta.
Kristoffer Gildenlöw, “Empty”
Des de que l’any 2006 va deixar la banda Pain of Salvation, separant els camins amb el seu germà Daniel Gildenlöw, en Kistroffer ha publicat diversos treballs en solitari, essent aquest el cinquè de la seva discografia.
Ara, establert als Països Baixos, ens presenta “Empty”, un àlbum tranquil i compungit, amb dosis enèrgiques, passatges destacables en bellesa i una gran qualitat interpretativa.
De forma molt nostàlgica, amb veu arrossegada i filtrada, la guitarra va desgranant notes en un ambient trist i íntim. L’entrada de la banda amb un solo de guitarra al més pur estil David Gilmour (Pink Floyd) li ofereix quelcom més d’energia. La finalització amb unes guitarres melancòliques aprofundeix en aquests sentiments. “Time To Turn the Page” és la presentació d’aquest àlbum.
The Pineapple Thief, “It Leads To This”
A les acaballes del segle XX, Bruce Soord va realitzar el primer àlbum de The Pineapple Thief: “Abducting the Unicorn” (1999). Posteriorment, va afegir-se com a membre permanent Jon Sykes, al baix i cors, l’any 2002. Steve Kitch va assumir els teclats el 2005, i la banda pren un impuls definitiu amb la incorporació de Gavin Harrison a la bateria, allà pel 2017.
I en aquesta darrera època és quan ha aconseguit les quotes més altes de popularitat, creant una bona base de fans que, després de picar pedra durant lustres, els permet tenir una de les millors reputacions dintre de la gran família del rock progressiu. Així que “It Leads To This” és un long play esperat amb molta expectació.
Slift, “Ilion” (2024)
Només es necessiten tres coses per gaudir com un nan d’aquest àlbum, que pot ser dels més importants del 2024: Auriculars, recolliment i ment oberta. Només així podreu, a l’acabar, agafar-vos el mentó i amb expressió de suficiència dir: “Mmmm, interessant”, o bé exclamar: “Això és la put… poll…”
Canek Flores (bateria) era amic de l’escola dels germans Fossat: Jean (guitarra, veu i teclats) i Remi (baix). Tots tres de Toulouse. Van fundar la banda al 2016 i des de llavors, amb “Ilion”, ja han publicat tres treballs de llarga durada. I amb aquest s’han sortit.
Neal Morse, “The Restoration – Joseph, Part Two”
Advertència: Si ets fan de Neal Morse, aquesta ressenya pot ferir la teva sensibilitat.
Sota la sempre pretensiosa etiqueta d’òpera rock ens arriba la segona entrega de la història del clarivident Josep, explicada en el llibre del Gènesi de la Bíblia. Venut com esclau pels seus gelosos germans i posteriorment empresonat, en cert moment interpreta els somnis del faraó d’Egipte que l’acaba anomenant virrei.
Santacreu, “Cançons d’amor, dol i enyorança”
Santacreu és un trio barceloní que defineixen la seva música com post-metal doom. Enguany han començat portant-nos un molt bon treball que segur que entusiasmarà als fans d’aquests estils propers al noise rock. Guillem Bosch a la bateria, Eugeni Pulido a la veu, guitarra i teclats, i en Kandro Ruiz al baix.
És el seu primer àlbum de llarga durada després d’haver ja publicat un EP: “L’oblit” (2020). I certament s’ha de dir que la millora en la producció és positiva.
Rabea Massaad, “Grinding Gears, Vol. 4”
Estrenar l’any amb un treball com aquest fa trempera. Rabea Massaad, que també té treballs sota l’àlies de The Totemist, és un músic anglès multi instrumentista d’aquests que fa rabieta per què t’ho toca tot a un nivell estratosfèric, especialment la guitarra.
I és un exemple de com els temps canvien, per què té una faceta importantíssima com a youtuber que li permet, a més de demostrar la seva classe, poder fer vídeo blogs i gear reviews, convenient promocionades, clar.
I, el més destacable, és que trenca el axioma de rock progressiu = temes llargs. Tot el contrari, com ja escoltareu.
Marco Minnemann, “Their Colors Fade”
Marco Minnemann té una impressionant carrera musical com a bateria que l’ha fet mereixedor d’una entrada a la viquièdia que us recomano visitar per veure la categoria de la gent que se’l rifa per participar als seus àlbums: Paul Gilbert, Mike Keneally, Joe Satriani, Steven Wilson…
Però també és un multiinstrumentista que aquí ha gravat piano, guitarra, baix i, òbviament, bateria. Rodejant-se d’uns col·laboradors de magnitud estratosfèrica: Les veus de Mikaela Attard, Pauline Cattiaux, Kotono Omori, Yui Takahama i Kendall Yates, els saxofons de Mark Hartsuch, i les guitarres de Kurt James, Alex Lifeson, Loida Liuzzi, Randy McStine (també amb veus) i Martha Pagan.
Art Against Agony, “Sound of Inevitability”
Art Against Agony és un col·lectiu d’artistes que va començar com a banda de jazz i metall progressiu instrumental l’any 2012 a Stuttgart. A més de música, també forma part de la seva obra l’art fotogràfic i videogràfic, i les performances. Tots els membres del projecte utilitzen pseudònims per cobrir els seus noms i màscares per cobrir-se la cara. Guau!, súper original!
Moon Safari, “Himlabacken Vol. 2”
Suècia sempre ha destacat per ser cantera de grups de Death Metal i Black Metal. Però tot Yin té el seu Yang, i aquest és el sextet Moon Safari. Actualment està format per: Sebastian Åkesson (teclats, guitarres i cors) Simon Åkesson (veu principal i teclats), Pontus Åkesson (guitarres i cors), Mikael Israelsson (bateria, percussió i cors), Petter Sandström (veu principal, guitarra acústica i harmònica) i Johan Westerlund (baix i cors); aquí canta tot crist.
Helga, “Wrapped in Mist”
Helga ens presenta el seu primer treball discogràfic de llarga durada. El projecte de la sueca Helga Gabriel (veus) s’ha convertit en banda al traslladar-se a les terres britàniques de York i fer participar a Cameron Gledhill (guitarra), Ryan Fairclough (baix), Sami Javed (bateria) i Cai Sumption (guitarra). Tot i aquesta emigració, continua realitzant cançons en suec, tenint temes en aquest idioma i d’altres en anglès.