Novela
Novela, banda d’Osaka activa entre 1979 i 1986, sorgida de la fusió de Schéhérazade i Sansuikan, amb el teclista Toshio Egawa com a figura clau del rock progressiu simfònic japonès.
Les novetats, cròniques, entrevistes i concerts de rock progressiu —rock progresivo, en castellà—, en català: des dels grans clàssics fins a les bandes que avui construeixen obres extenses i ambicioses, amb capes de so i estructures que trenquen el format cancó. Tótum Revolútum Press hi dedica seguiment i cobertura des del 2015.
Novela, banda d’Osaka activa entre 1979 i 1986, sorgida de la fusió de Schéhérazade i Sansuikan, amb el teclista Toshio Egawa com a figura clau del rock progressiu simfònic japonès.
Methexis, projecte en solitari del grec Nikitas Kissonas (exmembre de Verbal Delirium), amb quatre àlbums publicats des del 2011 i col·laboracions amb músics de The Enid i Änglagård.
Ciccada, sextet d’Atenes format el 2005, combina flauta, teclats i veus femenines en un rock progressiu d’arrel folk inspirat en Gentle Giant, Gryphon i Renaissance.
Verbal Delirium, banda de neo-prog d’Atenes fundada el 1999 per John «Jargon» Kosmidis, amb quatre àlbums d’estudi publicats entre 2010 i 2022.
Socrates Drank the Conium, banda grega formada el 1969 a l’entorn de Yannis Spathas i Antonis Tourkogiorgis, coneguda sobretot per l’àlbum «Phos» (1976), gravat amb Vangelis.
Comedy of Errors, banda de Glasgow formada el 1984 al voltant de Jim Johnston, va quedar pràcticament inactiva fins que va reprendre la carrera amb Disobey (2011); sis discos publicats des de llavors.
Abel Ganz, banda escocesa de Glasgow formada el 1980, és un dels grups històrics del neo-prog britànic; aturats entre 1996 i 2006, continuen actius i de gira per Europa.
Jump, banda de High Wycombe formada el 1990 al voltant de John Dexter Jones, manté una carrera discogràfica contínua dins el neo-prog britànic, amb catorze discos d’estudi publicats fins al 2020.
Mostly Autumn, banda de York formada el 1995 al voltant de Bryan Josh, combina rock progressiu i folk celta; quinze discos d’estudi publicats, el darrer el 2025.
Solstice, banda de Milton Keynes formada el 1980 al voltant del guitarrista Andy Glass, barreja rock progressiu i folk des de Silent Dance (1984); segueixen publicant discos nous.
Twelfth Night, banda de Reading formada el 1978, va ser definida per la BBC com el grup més important de la ciutat als anys 80 gràcies a discos com Fact and Fiction (1982); sense activitat des de 2022.
Pallas, banda escocesa d’Aberdeen formada el 1976, és un dels grups de referència del neo-prog britànic dels 80 gràcies al disc conceptual The Sentinel (1984); continuen actius.
Spirogyra, banda de folk progressiu formada a Bolton el 1967 i refundada el 1969 a la universitat de Canterbury, va publicar St Radigunds (1971) amb Barbara Gaskin a la veu; es van reunir entre 2004 i 2018.
Comus, banda anglesa formada el 1969 a Bromley, Kent, va fusionar folk acústic i rock progressiu amb temàtica fosca al disc First Utterance (1971); es van reunir el 2008 i segueixen actius.
The Wilde Flowers, banda de Canterbury formada el 1964, mai va treure cap disc en vida pròpia però els seus membres van fundar Soft Machine i Caravan, l’origen directe de l’anomenada escena de Canterbury.
Wheel, grup de Hèlsinki format el 2015 al voltant del guitarrista i cantant James Lascelles, ha publicat tres discos de metal progressiu entre 2019 i 2024.
Steven Wilson, líder de Porcupine Tree, manté des de 2008 una carrera en solitari pròpia amb vuit discos d’estudi publicats i un novè, Requiem for a Village, previst el 6 de novembre del 2026.
Spiritbox, grup canadenc fundat el 2017 per Courtney LaPlante i Mike Stringer (ex-iwrestledabearonce), fusiona metalcore amb elements electrònics i progressius.
Jinjer, banda ucraïnesa formada el 2008 a Donetsk, combina metalcore progressiu amb la veu de Tatiana Shmayluk; cinc discos d’estudi publicats entre 2014 i 2025.
Oceans of Slumber, banda de Houston formada el 2011, fusiona rock progressiu amb death i doom metal; sis discos d’estudi publicats entre 2013 i 2024.
Klone, grup de Poitiers format el 1999 (abans anomenat Sowat), fusiona metal progressiu amb textures psicodèliques i electròniques en vuit discos d’estudi.
Twelve Foot Ninja, grup de Melbourne format el 2007, barreja metal, funk i reggae; es van dissoldre el 2024 i es van reformar el 2025.
Lonely Robot és el projecte conceptual en solitari del guitarrista i cantant anglès John Mitchell (It Bites, Arena, Kino, Frost*), amb sis discos publicats entre 2015 i 2026.
Agent Fresco, quartet de Reykjavík fundat el 2008, combina rock progressiu, math rock i art rock; el seu disc més recent és Destrier (2015).
Soen, banda sueca de metal progressiu fundada el 2010 pel bateria Martin Lopez (ex-Opeth), amb set àlbums d’estudi publicats entre 2012 i 2026.
Formada el 1990 a Nova Jersey, 3rDegree combina rock progressiu amb ganxos pop i lletres satíriques; es va reformar el 2005 després de vuit anys de dissolució.
Rocket Scientists, projecte de Los Angeles liderat pel teclista Erik Norlander i el cantant Mark McCrite des de finals dels vuitanta, combina rock progressiu simfònic amb influència west-coast.
Salem Hill, banda de Nashville formada el 1991, manté des de fa tres dècades un rock progressiu melòdic amb arrel sureny i veus repartides entre diversos membres.
Fireballet, banda de North Jersey nascuda el 1971, va publicar el 1975 «Night on Bald Mountain», produït per Ian McDonald (King Crimson), abans de dissoldre’s l’any següent.
IZZ, banda novaiorquesa formada el 1996 pels germans Tom i John Galgano, actualitza l’herència de Genesis, Yes i ELP amb ganxos pop i produccions pròpies.
Djam Karet, quartet instrumental de Topanga (Califòrnia) fundat el 1984, combina rock progressiu, drone i improvisació en una discografia extensa i continuada des dels vuitanta.
Happy the Man, banda de Virgínia fundada el 1973 a la Universitat James Madison, va fusionar el rock progressiu britànic amb el jazz-rock d’arrel Canterbury en dos àlbums per a Arista.
Starcastle, banda de Champaign (Illinois) fundada el 1973, és una de les respostes nord-americanes més properes al so simfònic de Yes, amb sis músics i doble guitarra.
Yezda Urfa, banda de Chicago fundada el 1973, combinava la influència de Yes i Gentle Giant; el seu únic àlbum, «Sacred Baboon», enregistrat el 1976, no es va publicar fins el 1989.
Burnin’ Red Ivanhoe, de Copenhaguen, van néixer el 1967 per fondre la improvisació del jazz d’avantguarda amb el rock elèctric de finals dels anys 1960, i són el grup fundacional del rock progressiu danès.
Kingston Wall, d’Hèlsinki, van fondre rock psicodèlic i progressiu amb misticisme oriental en només tres àlbums (1992–1994) abans de dissoldre’s i de la mort del líder Petri Walli el 1995.
Tasavallan Presidentti, d’Hèlsinki, van ser un dels primers i més influents grups de rock progressiu de Finlàndia, amb forta empremta de jazz-rock gràcies al guitarrista Jukka Tolonen.
Wigwam, d’Hèlsinki, són un dels grups fundacionals del rock progressiu finlandès des del 1968; Being (1974) és considerat el seu àlbum central.
Älgarnas Trädgård, de Göteborg, van explorar l’estudi com a instrument en un únic àlbum de 1972 que barreja psicodèlia, progressiu i folk medieval escandinau.
Samla Mammas Manna, d’Uppsala, van fondre rock progressiu, folk suec i jazz amb humor circense; impulsors del moviment Rock in Opposition, es van dissoldre el 2008 amb la mort de Lars Hollmer.
Enquesta dels lectors
Puntua fins a 150 bandes de rock progressiu, metal i jazz-fusió i descobreix el teu rànquing personal -- i el dels lectors del Tótum.
Vull votar →