AetheR – III
Tercer disc del quartet italià AetheR: sis talls que van de la miniatura de piano a un final de deu minuts, amb el Fender Rhodes d’Andrea Serino com a color de la casa.
Les novetats, cròniques, entrevistes i concerts de rock progressiu —rock progresivo, en castellà—, en català: des dels grans clàssics fins a les bandes que avui construeixen obres extenses i ambicioses, amb capes de so i estructures que trenquen el format cancó. Tótum Revolútum Press hi dedica seguiment i cobertura des del 2015.
Tercer disc del quartet italià AetheR: sis talls que van de la miniatura de piano a un final de deu minuts, amb el Fender Rhodes d’Andrea Serino com a color de la casa.
El quartet milanès de Francesca Badalini posa música al centenari del «Cuirassat Potiomkin»: cinc moviments, quaranta-un minuts i cap concessió al pastitx d’època.
El concert del Marquee del 30 d’octubre del 1974, sencer i sol per primer cop: dos CD, catorze talls i una banda que encara no havia acabat «The Snow Goose» i ja en tocava tres trossos.
Sis cançons i trenta-tres minuts que el cantant de Gong s’ha tocat i gravat ell sol, amb el baix posat sempre l’últim. Tanca la trilogia que va obrir «Hip To The Jag» el 2020.
Andrea Rondanini torna a cantar-hi i el primer avanç és «Drowning Slowly». Sis talls per Argonauta Records.
L’edició deluxe digital va sortir el 2 d’octubre per InsideOut i hi afegeix les deu cançons sense veus. El disc original és del 12 de juny.
Divuit minuts i mig de «Plowman of the Sky» aguanten el disc amb què Rafael Pacha canvia el folk celta per la fusió. Hi toca de tot: zíter, viola de gamba, violí elèctric i flabiols.
El guitarrista i cantant de Gong el va publicar el 2 d’octubre per Believers Roast i Bad Omen. Trenta-tres minuts, sis talls i el baix gravat sempre l’últim.
Ho va dir al podcast «Sixty Scales And The Truth» el 29 de setembre. La gira acústica «Metamorphosis» arriba a la Salamandra el 10 d’octubre.
El saxofonista de Z Machine es grava gairebé sol un disc sobre l’aigua, amb ampolles de vidre i percussió aquàtica. Dos dels vuit talls són el mateix tema del revés, i això no se sosté.
El sextet de San Diego encabeix cambra, math rock i jazz en nou talls i trenta-quatre minuts, amb dues veus que no paren mai. Aquesta és també l’única cosa que no sap variar.
El primer disc de Molstone arriba dotze anys després de muntar la banda i el firma qui va cantar als dos primers Flamborough Head. Neo-prog neerlandès d’ofici, i de catàleg.
Haugg hi era des del 2016 i Ruckert des del 2018. El grup diu que les decisions venien de lluny i que tots els concerts anunciats es faran igual.
Novè disc del projecte d’un sol home de Tacoma: sis talls en quaranta-tres minuts de metal progressiu melòdic, set anys després de «Last Watch Of The Nightingale».
Quart disc d’estudi del grup de Loughborough que als setanta es deia Minas Tirith: dotze talls i seixanta-nou minuts de rock dur amb teclats, sempre al mateix tempo mitjà.
El novè disc del grup britànic encadena recitats, canvis de mètrica i flauta baixa per parlar de desgast mental, i es tanca amb nou minuts de consol.
Quart lliurament de la sèrie que Thelen va començar el 2015, gravat en vuit ciutats de Bucarest a Krefeld, amb Eivind Aarset als vuit talls.
El quintet d’Indiana publica l’últim tall abans del disc, que surt el 15 de gener del 2027, i confirma que ja és a l’estudi amb David Bottrill per al que ve després.
El ple de St. Catharines ha aprovat el pla: 800.000 dòlars per a la instal·lació i 200.000 per al manteniment. Es calcula que les obres duraran un any.
Setè disc del compositor britànic: set llindars, quatre veus de convidat i, per primera vegada, tots els instruments tocats per ell sol.
Steven Wilson publica «On Chapel Slope», segon avançament de «Requiem for a Village» (6 de novembre), amb videoclip de Mike Bennion.
Les sis dates britàniques i alemanyes de novembre passen al març del 2027. La banda diu que alguns elements importants dels seus plans han canviat.
Segon disc del quintet internacional de Tejeida i Gillette: onze talls sobre la pèrdua, amb els tres més llargs amuntegats a la segona meitat.
El quartet de Braga va reservar l’estudi sense tenir cap tema escrit i en va sortir aquest disc de set talls, gravat a Porto amb Jaime Gomez Arellano a la taula.
Novè disc del trio de Reutlingen: quatre talls, quaranta-quatre minuts i l’orgue d’un convidat com a color nou d’un space rock instrumental que fa tres anys que repeteix forma.
Nick Barrett parla d’identitat, risc financer i llibertat creativa abans del retorn de Pendragon a Barcelona, el 3 de novembre a l’Apolo 2, dins una gira curta.
Real World publica «o\i» el 27 de novembre. Són tretze cançons que tanquen un conjunt de vint-i-cinc amb «i/o», i Gabriel el descriu com el disc més llarg que ha tret mai.
Association P.C., grup neerlandès format el 1969 pel bateria Pierre Courbois, Jasper van ‘t Hof i l’alemany Toto Blanke, un dels primers de jazz-rock a Europa.
Embryo, grup de Munic format el 1969 per Christian Burchard, un dels més eclèctics del krautrock, que va derivar cap al jazz-rock i la fusió amb músiques d’Àfrica i l’Orient Mitjà.
Nova, grup italià sorgit el 1975 d’Osanna i Cervello, instal·lat a Londres i influït per Mahavishnu Orchestra, Weather Report i Return to Forever.
Arti e Mestieri, grup de Torí format el 1973, referència del jazz-rock italià amb el debut Tilt (1974), encara actius amb el bateria fundador Furio Chirico.
Perigeo, quintet de Roma que va obrir una via pròpia de jazz-rock italià entre 1972 i 1976, amb cinc àlbums a RCA Italiana.
Dzyan, grup alemany de Mannheim que va fusionar jazz-rock, krautrock i música asiàtica entre 1971 i 1974, en l’òrbita de l’escena krautrock de l’època.
Isotope, quartet britànic de jazz-rock format a Londres el 1973 pel guitarrista Gary Boyle, amb Hugh Hopper (ex-Soft Machine) al baix a partir de 1974.
Subterranean Masquerade, banda israeliana fundada el 1997 per Tomer Pink, barreja metal progressiu amb elements orientals; el desembre de 2025 va canviar el nom a Submasq.
Distorted Harmony, banda de Tel Aviv formada el 2009 pel teclista Yoav Efron, combina metal progressiu amb harmonies properes al jazz i a la música clàssica modernes.
Orphaned Land, banda de Petah Tikva formada el 1991 per Kobi Farhi, barreja metal progressiu amb música tradicional jueva i oriental; pioners del anomenat «oriental metal».
Ars Nova, banda japonesa de rock progressiu simfònic instrumental formada el 1983, va ser durant anys un grup íntegrament femení liderat per la teclista Keiko Kumagai.
Vermilion Sands, banda japonesa de rock simfònic formada el 1986 per la cantant i flautista Yoko Royama, que va morir el 2004; el grup es va reactivar el 2013 amb «Spirits of the Sun».
Novela, banda d’Osaka activa entre 1979 i 1986, sorgida de la fusió de Schéhérazade i Sansuikan, amb el teclista Toshio Egawa com a figura clau del rock progressiu simfònic japonès.
Enquesta dels lectors
Puntua fins a 150 bandes de rock progressiu, metal i jazz-fusió i descobreix el teu rànquing personal -- i el dels lectors del Tótum.
Vull votar →