Trettioåriga Kriget
Trettioåriga Kriget, de la zona d’Estocolm, canten íntegrament en suec i combinen riffs de hard rock amb estructures progressives i mellotró des del 1970.
Rock Progressiu
Les novetats, cròniques, entrevistes i concerts de rock progressiu —rock progresivo, en castellà—, en català: des dels grans clàssics fins a les bandes que avui construeixen obres extenses i ambicioses, amb capes de so i estructures que trenquen el format cancó. Tótum Revolútum Press hi dedica seguiment i cobertura des del 2015.
Panzerpappa
Panzerpappa, d’Oslo, toquen rock progressiu instrumental d’arrel RIO amb un to humorístic, en la línia de Samla Mammas Manna o Henry Cow.
Tusmørke
Tusmørke, de Skien, barregen rock progressiu, folk nòrdic i psicodèlia amb un imaginari de mitologia local; van néixer el 1994 com a Les Fleurs du Mal i es van rebatejar el 2009.
Arabs in Aspic
Arabs in Aspic, nascuts a Trondheim el 1997 com a grup de versions de Black Sabbath, van derivar cap a un rock progressiu d’arrel setantista marcat per l’orgue Hammond.
Motorpsycho
Motorpsycho, format a Trondheim el 1989, és un dels grups de rock progressiu més prolífics d’Escandinàvia, amb més de vint àlbums d’estudi entre el rock psicodèlic, el heavy i el progressiu.
Philharmonie
Philharmonie, trio de guitarres (quartet des de 1993) format el 1988 pel guitarrista Frédéric L’Épée, antic membre de Shylock, amb una sonoritat deutora de King Crimson; es va dissoldre el 1997.
Minimum Vital
Minimum Vital, banda de rock progressiu formada el 1982 a Bègles, prop de Bordeus, pels bessons Jean-Luc i Thierry Payssan, que combinen el rock progressiu dels anys setanta amb música medieval i barroca.
Nemo
Nemo, banda de rock progressiu formada el 1999 a Le Puy-en-Velay per Jean-Pierre Louveton, Guillaume Fontaine i Pascal Bertrand, influenciada inicialment per Genesis i Ange.
Lazuli
Lazuli, banda de rock progressiu del sud de França formada el 1998 pels germans Dominique i Claude Leonetti, coneguts per cantar en francès i per fer servir el léode, un instrument de corda inventat per Claude Leonetti.
Zao
Zao, banda de jazz-rock i zeuhl fundada a París el 1972 pels ex-Magma Yochk’o Seffer i François «Faton» Cahen, amb el violinista Didier Lockwood a les files el 1976; es va dissoldre el 2012, després de la mort de Cahen.
Dün
Dün, banda de zeuhl de Nantes formada el 1976, coneguda per un sol disc, Eros (1981), concebut com una adaptació lliure de la novel·la Dune de Frank Herbert.
Potemkine
Potemkine, banda de jazz-rock amb influència zeuhl formada a Tolosa de Llenguadoc el 1971 pels germans Goubin; va publicar tres discos entre 1976 i 1978 abans de la mort del seu líder, Charles Goubin, el 1979.
Shub-Niggurath
Shub-Niggurath, banda francesa d’avantguarda formada el 1982 pel baixista Alain Ballaud, amb nom pres de la mitologia de Lovecraft; es va dissoldre a la seva mort, el 1995.
Eskaton
Eskaton, banda de zeuhl formada a París el 1970, un dels primers grups del gènere fora de l’òrbita directa de Magma; es va dissoldre el 1985 i es va refer el 2011.
Weidorje
Weidorje, banda de zeuhl fundada el 1976 pel baixista Bernard Paganotti i el teclista Patrick Gauthier, ambdós ex-membres de Magma; va publicar un sol disc, el 1978, abans de separar-se.
Casa das Máquinas
Casa das Máquinas, banda paulista formada el 1973, va passar del hard rock al progressiu a Lar de Maravilhas (1975), un dels discos de referència del gènere al Brasil.
Apocalypse
Apocalypse, banda de Caxias do Sul fundada el 1983 pel tecladista Eloy Fritsch, fa rock progressiu simfònic amb influència de Rush, Genesis i Marillion.
Quaterna Réquiem
Quaterna Réquiem, banda carioca liderada per la tecladista Elisa Wiermann i el violinista Kleber Vogel, fa rock progressiu instrumental amb influència de la música de cambra.
Vímana
Vímana, banda carioca de rock progressiu formada el 1974, va tenir entre els seus membres Lulu Santos, Lobão i Ritchie, que farien carrera pròpia a la dècada següent.
Som Nosso de Cada Dia
Som Nosso de Cada Dia, banda paulista formada el 1971, combina funk i soul amb rock progressiu; es va reactivar el 2017 després de diverses pauses.
A Bolha
A Bolha, banda carioca formada el 1965 com The Bubbles, va fusionar tropicalisme i rock àcid amb rock progressiu a Um Passo à Frente (1973).
14 Bis
14 Bis, banda de Belo Horizonte formada el 1979 pels germans Venturini, barreja rock progressiu amb música popular brasilera; manté quatre dels cinc fundadors des de fa més de 45 anys.
Sagrado Coração da Terra
Sagrado Coração da Terra, projecte del violinista Marcus Viana fundat el 1979 a Belo Horizonte, combina rock progressiu simfònic amb lletres de temàtica espiritual i ecologista.
Bacamarte
Bacamarte, banda carioca formada el 1974, va gravar Depois do Fim el 1978 però no el va publicar fins al 1983; l’àlbum és un referent del progressiu brasiler.
O Terço
O Terço, banda carioca formada el 1968, va passar del rock clàssic al rock progressiu; Criaturas da Noite (1975) és un dels discos de referència del progressiu brasiler.
Panta Rhei
Panta Rhei, banda hongaresa de rock progressiu de Debrecen activa de 1974 a 1982, coneguda per les adaptacions de música clàssica (Bartók, Grieg) i pels sintetitzadors que construïen ells mateixos; es van reunir el 2017.
Abraxas
Abraxas, banda txeca de rock progressiu fundada a Praga el 1976 pel guitarrista Slávek Janda, considerada underground durant el règim comunista; Janda en segueix sent l’únic membre original.
Blue Effect (Modrý Efekt)
Blue Effect (Modrý Efekt), banda txeca de rock progressiu i fusió de jazz fundada a Praga el 1968 pel guitarrista Radim Hladík, únic membre permanent fins a la seva mort el 2016, moment en què el grup es va dissoldre definitivament.
Collegium Musicum
Collegium Musicum, banda eslovaca fundada a Bratislava el 1969 pel teclista Marián Varga, sovint comparat amb Keith Emerson; pilar del rock progressiu txecoslovac dels anys setanta, dissolta definitivament arran de la mort de Varga el 2017.
Little Tragedies
Little Tragedies, banda russa de rock progressiu formada a Kursk el 1994 per Gennady Ilyin, Yuri Skripkin i Oleg Babynin; grup de referència de l’escena prog russa, amb composicions centrades en teclats properes a la música clàssica.
Satellite
Satellite, banda de neo-prog polonesa fundada el 2000 pel bateria Wojtek Szadkowski (ex-Collage); el disc Evening Games (2005) va arribar al número 8 de vendes a Polònia.
Collage
Collage, banda de neo-prog fundada a Varsòvia el 1985 per Mirosław Gil i Wojciech Szadkowski; el disc Moonshine (1994) és el més reconegut. Dissolts el 2003, refundats el 2013, van tornar a l’estudi amb Over and Out (2022).
Quidam
Quidam, banda de rock progressiu d’Inowrocław (Polònia) nascuda el 1991 com a Deep River i rebatejada el 1993, influenciada per Marillion i Camel; es va reformar el 2025 després d’una dècada aturats.
Czesław Niemen
Czesław Niemen (Czesław Juliusz Wydrzycki, 1939–2004), cantant i compositor polonès, va virar cap al rock progressiu el 1969 amb l’àlbum Enigmatic i hi va combinar orgue Hammond, mellotron i sintetitzador Moog fins als anys vuitanta.
SBB
SBB, trio format a Siemianowice Śląskie el 1971 per Józef Skrzek, Apostolis Anthimos i Jerzy Piotrowski, referent del rock progressiu polonès dels anys setanta amb fusions de jazz i blues.
Waterloo
Waterloo, formats a Bèlgica el 1969 de les cendres d’Adam’s Recital i Today’s Version, van publicar l’únic àlbum First Battle (1970), amb influència de Jethro Tull, abans de dissoldre’s el 1972.
Cos
Cos, formats a Brussel·les el 1974 pel guitarrista Daniel Schell, van fusionar jazz-rock i influències de l’escola de Canterbury, amb la veu no convencional de Pascale Son com a tret distintiu.
Machiavel
Machiavel, formats a Bèlgica el 1974 per Roland De Greef i Marc Ysaÿe, es van consolidar amb els àlbums simfònics Jester (1977) i Mechanical Moonbeams (1978) abans de virar cap a un so més comercial als vuitanta.
Supersister
Supersister, formats a la Haia el 1968 al voltant del teclista Robert Jan Stips, van fusionar rock progressiu i jazz als anys setanta i continuen actius, amb un nou àlbum d’estudi el 2025.
Solution
Solution, formats a Groningen el 1970 al voltant del saxofonista Tom Barlage i el pianista Willem Ennes, van fusionar jazz, rock i soul en sis àlbums d’estudi fins al 1983.