Rock ProgressiuPost-rock
Amanesis Arts · 11 de setembre del 2026
Tot el que sona a «Empyrean» surt d’un violoncel acústic. «Speed of Light» comença amb arpegis apilats l’un damunt de l’altre, amb l’instrument fent alhora de percussió i de baix en el registre greu, sobre una progressió que ve directament del Preludi en sol major de Bach. Raphael Weinroth-Browne ho aixeca tot amb pedals d’efectes i bucles, sense cap músic convidat.
«Integration» reparteix una pregunta i una resposta entre l’agut i el greu i hi va afegint polsos electrònics per capes fins que el tall es tanca sobre si mateix. «Sanctum» s’instal·la damunt d’un pedal greu que sona gairebé d’orgue, i «Reflection» canvia de món: patrons de semicorxeres encadenats que s’acosten més a Meshuggah que a cap sala de cambra.
Quaranta-quatre minuts d’un sol instrument són molts minuts, i el procediment (capa, bucle, creixement, resolució) es repeteix prou vegades perquè a la segona meitat es vegi venir. Només dos dels nou talls prescindeixen dels bucles, i un d’ells, «Remnant», quaranta-un segons de violoncel sol, és el moment del disc en què més se sent la fusta de l’instrument.
«Empyrean» va sortir l’11 de setembre en autoedició, dura 44 minuts i 7 segons repartits en nou talls i el tanca la peça que li dona títol, de set minuts i mig. Weinroth-Browne toca amb Leprous des del 2016.
Valoració: 7.5/10
Text de Guillem Cardós