Lau Noah i Michael League publiquen «Come the Night», sis cançons gravades en tres dies
L’EP va sortir ahir per GroundUP, el segell de Michael League. Són sis cançons entre l’anglès i el castellà, amb guitarra, veu i poc més.
Jazz, en català: discos, concerts i figures del gènere, des dels segells històrics fins als projectes actuals que continuen ampliant el llenguatge de la improvisació. Tótum Revolútum Press hi dedica ressenyes i cobertura de concerts a Catalunya amb la mateixa atenció que al rock progressiu i el metal.
L’EP va sortir ahir per GroundUP, el segell de Michael League. Són sis cançons entre l’anglès i el castellà, amb guitarra, veu i poc més.
«If Ever You Would Leave Us (we play for Rollins)» surt el 20 de novembre per Blue Note. El primer avanç és un tema que Rollins va gravar el 1962.
«Aberdeen» surt de les sessions del disc de gener. I amb el senzill hi ha un anunci: «The Reservoir Sessions», en trio amb Jorge Roeder i Joey Baron.
Un quintet de Dallas debuta amb deu estàndards girats cap al Carib i cap a Nova Orleans. Set dels deu els canta Ashley Pierce i només tres són instrumentals.
Un trio noruec que improvisa a partir d’una cèl·lula rítmica. El disc s’obre amb la primera cosa que els tres van gravar junts, amb cascavells accionats amb el peu esquerre.
Un duet d’alt i percussió gravat el primer dia que les dues músiques es van veure la cara. Quaranta-sis minuts amb nou títols japonesos de pluja, gebre i rosada.
Simon Phillips publica en vídeo el tema sencer: el va compondre amb el guitarrista Alex Sill i hi toquen Ernest Tibbs, Otmaro Ruiz i Phillip Whack.
El tenor de 73 anys torna a gravar les peces dels seus dos primers discos amb un septet i quatre convidats. Cinquanta minuts, set talls i una densitat que es paga.
Trenta-vuit minuts de trio de piano gravats a Chicago: cinc peces pròpies, dos estàndards i una ranxera de José Alfredo Jiménez a piano sol.
El duo de Chicago el forma Emily Rach Beisel al clarinet baix i Bill Harris a la bateria. La meitat del disc es va gravar en directe al Hungry Brain.
Setanta minuts del trio de la casa del Peggy’s Skylight de Nottingham amb Tony Kofi al tenor: Rhodes, baix, bateria i una idea molt clara de com s’ha de moure un groove.
Anna Ueland desa els sintetitzadors i la veu i es posa al piano amb un quintet noruec de trombó i saxo tenor. Nou talls, i el primer és una versió de Mort Garson.
Cinc talls i quaranta minuts gravats en quatre dies al Duper Studio: el setè disc del quartet de Bergen, amb dos membres de Motorpsycho a la guitarra i la bateria.
Dinou peces de piano sol, de Puccini a Al Green passant per «You Are My Sunshine»: el pianista de Springfield, que té noranta-un anys, grava per a Tzadik.
Quatre obres de les 56 presentades es toquen al Teatro Central els dies 4 i 5 de novembre. El concurs reparteix 11.700 euros i porta el nom del pianista barceloní des del 1999.
Dotze himnes noruecs arranjats per a piano, saxo i contrabaix, sense bateria: el tercer volum d’una sèrie que el trio d’Ulf Krupka va obrir el 2014.
El primer disc del guitarrista de Porto Alegre: vuit temes de frevo, baião i samba tancats en dues a sis preses, amb una acceleració no prevista que s’ha quedat al disc.
Onze dies de gira europea del 2023 editats en sis talls: un quartet sense cap instrument d’harmonia, amb Gerry Hemingway a la bateria i un bloc central de setze minuts.
La pianista mongolesa hi toca amb Nils Kugelmann, Simon Comté i Amir Bresler, i Jakob Manz hi fa de convidat. El primer tall que se n’ha tret és «Do You See the Stars I See?».
El 10 d’octubre, dia en què Monk hauria fet 109 anys, obre una web amb l’enllaç permanent. Són 66 cançons seguides, sense partitura i sense dir ni una paraula.
Columbia Legacy el treu per al Black Friday del Record Store Day, en edició limitada. El quintet és el de Wayne Shorter, Chick Corea, Dave Holland i Jack DeJohnette.
Ray Lema posa el piano davant d’un quartet de corda italià, un saxo soprano i dos percussionistes: nou peces que passen del minimalisme al ragtime sense perdre el pols.
Deu improvisacions de la bateria Patrycja Wybrańczyk i la saxofonista Inga Vamze, sense cap instrument harmònic i amb els estats del mar del Nord i del Bàltic com a programa.
L’oudista grec Alekos Vretos munta un quartet de cambra sense bateria: oud, clarinet, piano i contrabaix per creuar modes àrabs, folklore grec i improvisació.
El contrabaixista de Pittsburgh Dwayne Dolphin passa «Milestones», «St. Thomas» i «Autumn Leaves» pel filtre dels ritmes llatins, amb la trompeta de James Moore al davant.
La WDR Big Band grava un programa sencer d’Ayn Inserto, amb una suite nova de vint-i-dos minuts dedicada al trompetista Sean Jones i escrita en quatre moviments.
Torna «The Call», el debut com a líder d’Henry Grimes del 1966, ara amb tres talls de l’octet de Marzette Watts enganxats al darrere: dues maneres oposades d’entendre el free jazz.
Guitarra i tabla, vuit peces i cinquanta-un minuts. El guitarrista irlandès de setanta-set anys deixa que el ritme d’Imran Khan li desmunti les frases en comptes de decorar-les.
Quaranta-dos minuts de l’últim concert que va tocar la banda de Hassell, el maig del 2015 a Londres. Quatre talls, un dels quals en dura setze, i un trio que sona com una orquestra.
Onze talls, dos dels quals ja circulen des de l’estiu. Karma Chief el presenta com el treball més despullat i personal de Seth Applebaum.
Surt el 20 de novembre per The Leaf Label: el debut finalista del Mercury, els dos EPs i quatre cançons mai publicades, una del 2013.
Piano i veu i res més: deu peces i trenta-quatre minuts gravats a Udine per un pianista italià i una cantant israeliana que fins fa poc no s’havien vist mai.
Setze músics danesos i noruecs, sis peces de vuit a dotze minuts i una hora i cinc de música escrita sencera per Maria Dybbroe. Gravat a l’escena nacional de jazz d’Oslo.
El trio polonès posa la masurca dins del jazz contemporani: cinc «Mazurek» de vuit talls i cinquanta-cinc minuts. El cinquè disc d’estudi, i el primer a Dot Time.
Dotze talls dedicats al seu pare, oberts amb la veu del seu fill dient que no vol anar a l’escola. El bateria de Chicago reuneix Jeff Parker i Makaya McCraven i gairebé no hi fa solos.
El guitarrista novaiorquès torna amb un trio, un banjo i dos talls que es diuen igual amb les paraules canviades de lloc. Vuit peces i quaranta-tres minuts d’un jazz que no busca que l’acompanyis.
Nou anys després del primer disc, el guitarrista Jay Matharu torna amb un quartet de guitarra i tenor gravat entre Suècia i França, amb la música índia apareixent de tant en tant.
Debut de la guitarrista txeca Kamila Csenge: set temes, un quartet amb dues guitarres elèctriques i una mescla que no sempre deixa clar qui de les dues està solant.
Segona trobada del baixista islandès amb Bill Frisell, vuit anys després de «Strata»: deu peces, trenta-set minuts i un sol registre dinàmic, sostingut de cap a cap.
Greenleaf Music ha posat a la venda el CD del New Sanctuary Trio, fins ara només per a subscriptors. Dotze peces amb nom de mes, una per cada mes del 2016.
Enquesta dels lectors
Puntua fins a 150 bandes de rock progressiu, metal i jazz-fusió i descobreix el teu rànquing personal -- i el dels lectors del Tótum.
Vull votar →