Gianni Gebbia – Petrichor
Dotze miniatures de flauta bansuri i electrònica, i després una peça de gairebé onze minuts dedicada a Marian Zazeela que el disc arxiva com a tall extra.
Jazz
Jazz, en català: discos, concerts i figures del gènere, des dels segells històrics fins als projectes actuals que continuen ampliant el llenguatge de la improvisació. Tótum Revolútum Press hi dedica ressenyes i cobertura de concerts a Catalunya amb la mateixa atenció que al rock progressiu i el metal.
Rob Dixon – Naptown Soul
Vuit talls de jazz funk amb orgue Hammond i guitarra, gravats per un saxofonista que homenatja Indianapolis amb dos temes de Wes Montgomery pel mig.
Jason Kao Hwang / Human Rites Trio – Second Life
Quatre peces llargues per a violí, contrabaix i una bateria que inclou petxines, una roda de bronze i la rosassa d’una aixeta. Gravat el 2024 i publicat ara.
Caleb Wheeler Curtis i Jason Moran publiquen divendres «Incantation», dotze talls gravats en una sola tarda de desembre a Brooklyn
Imani Records treu el duet de saxo i piano el 23 d’octubre. Curtis hi toca l’stritch, l’alt recte que va fer servir Rahsaan Roland Kirk, i el repertori obre la porta a temes d’Arthur Blythe i d’Orrin Evans.
David Six – Dance With The Ghosts III
Tancament d’una trilogia que va començar al camp de refugiats de Mória. Sis peces d’un a tres músics, i el compositor no hi toca sempre.
Francesca Han – Sisyphus
Set composicions per a trio de piano gravades a Tòquio el 2017 i publicades nou anys després. Les peces guarden l’energia per a la baixada, no per al cim.
Myra Melford & Satoko Fujii – Katarahi
Dos pianos gravats en directe a Leibnitz el 2024, disset anys després de l’única sessió en duo que havien gravat. No diuen qui toca a cada canal: s’ho van canviar durant el concert.
Emma Rawicz – Paintbox
El cinquè disc de la saxofonista britànica dura 49:57 en vinil i 29:30 a l’streaming: tres talls, el que el tanca inclòs, només existeixen si compres el disc. La decisió és el disc.
Marc Ribot publica «Hurry Red Telephone» el 30 d’octubre, sis talls gravats amb dos quartets que no comparteixen ni baixista ni saxofonista
Pi Recordings treu el disc del Marc Ribot Quartet, amb Chad Taylor a la bateria a totes dues sessions. Dues de les sis peces són de Frantz Casséus, l’haitià que Ribot ja va gravar en solitari el 1993.
Lucy Woodward publica la presa en directe d’«In My Room», gravada amb els Rocketeers abans de tenir-ne la lletra
GroundUP treu la versió en directe d’un tall d’«I Need To Roam». La van deixar feta al noranta-cinc per cent en una sola presa i la lletra va arribar després.
Nathan Hanson / Steve Hirsh – Memory Is Subjective
Tres improvisacions gravades en una sola nit a Sandstone, Minnesota: un duo de saxo i bateria que renuncia al combat que defineix el format i hi guanya atenció i hi perd contrast.
Sam Newbould – One Day We’ll Have A Window
El quart disc del saxofonista britànic es va compondre en un soterrani sense finestres d’Amsterdam, i el seu millor moment és el creuament de l’alt amb el tenor de Bernard van Rossum.
Rodrigo Amado & David Maranha – Desolation Row
Quaranta-un minuts seguits gravats a l’OUT.FEST del Barreiro: l’orgue elèctric de David Maranha i el tenor de Rodrigo Amado, dos anys després de «Wrecks».
Ibelisse Guardia Ferragutti & Frank Rosaly – O
Sis talls i trenta-cinc minuts gravats entre Amsterdam i Puerto Rico: bomba, plena i batá passats per sintetitzadors i enregistraments de camp, dos anys i mig després de «MESTIZX».
The Lovecraft Sextet – Penance
Trenta-vuit minuts de darkjazz i black metal de Jason Köhnen, amb el saxo de Colin Webster i la soprano de Lilian Tong, a partir del quadre dels germans De Witt del Rijksmuseum.
Stephen Byth – Growth in Stasis
Deu composicions pròpies del saxofonista australià establert a Nova York, amb un quartet que en quatre talls s’eixampla a vuit i una frase de Wayne Shorter al darrere.
Jon Raskin – Live at Celeste
Un sol tall de trenta-un minuts gravat un dilluns al Celeste de Viena: Raskin al saxo alt, el sintetitzador analògic de Thomas Lehn i el contrabaix de Matija Schellander.
Ron Carter & Yotam Silberstein – Duets
Vuit peces i poc més de trenta-quatre minuts, gravades en una sola jornada al Van Gelder Studio: Carter torna al duo de baix i guitarra cinquanta-dos anys després del primer amb Jim Hall.
Kris Davis Trio – Lost in Geneva
Segon disc del trio de Kris Davis amb Hurst i Blake: Hurst i Blake hi escriuen, hi entra un Feldman i la improvisació lliure és el tall més curt de tots.
Nick Fletcher – An Unfolding Of Miracles
Sisè disc en solitari en sis anys i segon seguit sortit de la lectura de Jung. Nou instrumentals de fusió, dos teclistes que no es creuen i una veu que no arriba fins al final.
Enrico Rava publica «Corners» el 16 d’octubre, el primer disc del Fearless Five a ECM, amb Joe Lovano
Surt el 16 d’octubre amb Joe Lovano de convidat. Es va gravar a Roma el juliol del 2025 amb Manfred Eicher, i els nou temes els signen tots sis músics, no només el trompetista.
Tommy Smith – Four
Un sol micròfon estèreo davant del quartet i una gravadora de MiniDisc: Smith publica el segon set del Gateshead del 1999 tal com va sonar, sense taula de mescles ni retocs.
The Holland Court Jazz Trio – Inverted Tango
El primer disc de Frank Wagner es ven com un disc de trio, i en cinc dels vuit talls hi toca el violí convidat de Ben Sutin: l’homenatge a Piazzolla i el Hendrix final, inclosos.
Nicki Adams & Michael Eaton – Arrival
Un trio sense contrabaix: el piano de Nicki Adams fa la feina del baix i la seva alhora, i això deixa els nou talls amb molt poc aire per respirar.
Rahsaan Barber – Eternal
Nou talls gravats en dos dies a Nashville, amb una guitarra dins del quintet i una sola treva: l’única peça on el disc baixa la intensitat és una versió de Marvin Gaye.
Brownswood torna a premsar «Arise» de Zara McFarlane en vinil daurat
El segell recupera pel seu vintè aniversari el disc del 2017 que va produir Moses Boyd, amb Shabaka Hutchings, Binker Golding i Shirley Tetteh entre els músics.
Fernando Ferrarone – Beautifully Different
Saxo alt al primer i a l’últim tall, trompeta a tots els del mig i un quintet amb tres músics argentins: el multiinstrumentista de Florida tanca el disc millor que no l’omple.
Bushman’s Revenge – Ah, Les Vaches!
El trio noruec anuncia un disc «pop» i el que entrega són quaranta-quatre minuts amb dos interludis d’un minut i mig i una versió de «Purple Rain» que arriba per via sueca.
Jeffrey Lasky – Along the Midway Plaisance
Trenta-set senzills en quatre anys i cap disc: el guitarrista de Chicago publica el primer, i vuit dels onze talls ja havien sortit d’un en un.
Ensemble neoN & Benedicte Maurseth – Always and Never the Same
El hardingfele de Benedicte Maurseth dins d’un ensemble de música contemporània: vuit peces i quaranta-un minuts que venen d’una obra estrenada al festival Ultima d’Oslo el 2023.
Elin Forkelid – Plays For Trane, Vol. 2
La saxofonista sueca torna al Coltrane dels últims anys amb un quintet sense piano: cinc peces en quaranta-dos minuts, obertes per un bloc de quasi setze.
Gorm Askjær Trio – Microverse I
El guitarrista d’Aarhus torna sis anys després del debut del seu trio i hi suma clarinet i violoncel: dotze peces breus en trenta-nou minuts, entre cambra escrita i improvisació col·lectiva.
Kevin Haynes Grupo Elegua – Inner Outer Alignment Vol. 1
Hard bop, ritmes cubans i tambors batà yoruba en cinc talls: el saxofonista i sacerdot d’Ifá reuneix Moses Boyd, Daniel Casimir i Deschanel Gordon al voltant d’un alt que corre molt.
Punkt.Vrt.Plastik – Kompress
Draksler, Eldh i Lillinger desmunten el trio de piano per quarta vegada: un interval de Ligeti, un salm suec del 1589 i un piano de club desafinat que repeteix com un vinil mal llegit.
Ferg Ireland publica «Alive In London», el directe del seu trio sense instrument d’acords
Gravat al Pizza Express Jazz Club del Soho amb Nathaniel Facey al saxo alt i James Maddren a la bateria, cinc anys després del primer disc del mateix trio.
David Bode – Live at the 2026 New Orleans Jazz & Heritage Festival
Vint-i-dos músics a la carpa de WWOZ del Jazz Fest, vuit arranjaments i cinc pistes que no són música. Bode hi porta Garrett, Buckley, Coltrane i Radiohead.
Sarah Pillow – Wanderer
Tres peces de Mingus, una de Gismonti, una de Metheny i Mays, una de Corea. El repertori és la decisió forta d’un disc que ha partit la crítica en dos.
Kevin Fort & Andy Brown – Chiaroscuro
Un duo de piano i guitarra de Chicago que declara el model: «Undercurrent», de Bill Evans i Jim Hall. Quatre originals, quatre estàndards i quaranta-set minuts.
Ivo Perelman, Elliott Sharp & Cyro Baptista – Triacontagon
Seixanta-set minuts d’improvisació lliure a tres bandes, gravats a Brooklyn l’octubre del 2024. De les sis peces, només una comença pel saxo de Perelman.
Brand X – Theory of Nothing: Recorded Live 1977
Les cintes del concert nord-americà del 1977 van sortir de les golfes de Robin Lumley i Percy Jones les ha remasteritzades. Dos discos, deu peces i el públic al mig.