Orchestre National de Jazz – With Carla
Disc doble de l’Orchestre National de Jazz sobre Carla Bley, primer programa del mandat de Sylvaine Hélary. Vuitanta-cinc minuts on un terç del repertori no és d’ella.
Jazz
Jazz, en català: discos, concerts i figures del gènere, des dels segells històrics fins als projectes actuals que continuen ampliant el llenguatge de la improvisació. Tótum Revolútum Press hi dedica ressenyes i cobertura de concerts a Catalunya amb la mateixa atenció que al rock progressiu i el metal.
Enrico Pieranunzi & Bebo Ferra – Evanscape
Duet de piano i guitarra amb Bill Evans al fons: només tres dels onze temes venen d’aquell repertori i la resta són de collita pròpia. Cinquanta-un minuts al mateix registre.
Tommaso Starace Organ Trio – Live At The Beaver Inn
Trio d’orgue gravat en un pub de la costa de Devon: Starace al tenor, Jenkins a l’orgue i Harbon a la bateria, estirant set estàndards fins als cinquanta-set minuts.
Fluidian – Windscapes
Catorze miniatures de l’electrònica del romanès Emil Gherasim amb la trompeta de Nils Petter Molvær a sis talls. Quaranta minuts que només es troben a Bandcamp.
Chris Coull Quartet & Imogen Ryall – Songs From Porgy And Bess
El quartet del trompetista de Brighton Chris Coull i la veu d’Imogen Ryall repassen dotze cançons de «Porgy And Bess» amb fraseig de bop. La «Summertime» final es queda en un minut i tres quarts.
Hill Collective – Fire In Orbit
Onze músics de Brighton, quatre temes i trenta-set minuts de jazz espiritual amb Sun Ra al fons. El primer disc del col·lectiu amb segell, i el que es queda curt de peces.
Ricardo Formoso – Electric Rebound
Quartet gallec de fusió sense baix: el piano elèctric fa les línies greus i el fiscorn de Formoso porta la melodia. Quaranta-quatre minuts que no es troben a cap plataforma.
Digba Ogunbiyi – Stay Still
El pianista nigerià posa noms i planys funeraris iorubes al costat del bebop, amb tambor parlant i veu. La trobada passa més a la superfície del disc que a la seva harmonia.
Tommy Muellner – Solitary Moon
Vint-i-vuit anys després del seu primer disc, el pianista de Chicago torna amb quinze talls i deu dedicatòries. L’execució és impecable; el fil que els uneix és biogràfic, no musical.
Adam Bałdych European Quartet – Endless
Violí, bandoneó, piano i contrabaix gravats sense públic en una sala de concerts polonesa. Bałdych alterna un violí renaixentista afinat baix, i gairebé tot el disc són duets.
Mor als vuitanta-set anys Kent Carter, el contrabaixista que va acompanyar Steve Lacy durant gairebé vint anys
Va morir el dimecres 30 de setembre a Juillaguet, al Charente, on vivia des del 1991. Hi tenia una residència d’artistes amb la seva dona, la ballarina Michala Marcus.
Libor Šmoldas Quartet – Sorry, Miles!
El guitarrista txec toca els temes que Miles Davis va signar sense escriure’ls, i quatre originals seus pel mig. La idea es llegeix millor que no s’escolta, però «Richard’s Regret» la justifica.
Hermetic Science – The Lost Jazz Tapes EP
Quatre estàndards gravats en una sola presa el març del 1996 per un trio de marimba, baix i bateria, oblidats trenta anys i trobats remasteritzant el primer disc del grup.
El memorial de James Blood Ulmer reuneix a Nova York la secció rítmica de «Tales Of Captain Black»
Vernon Reid va dirigir musicalment l’acte del 29 de setembre a Saint Peter’s, amb David Murray, Marc Ribot, Jamaaladeen Tacuma i Denardo Coleman. Ulmer va morir el 3 de juny, als 86 anys.
Dave Bass – Trio Nuevo, Vol. 3
Tercer volum en tres anys del trio de Dave Bass, amb Tyler Miles i Steve Helfand: una toccata de Bach, un Monk poc tocat i tres contrafacta.
Nite Bjuti – minwi
Segon disc del trio de Candice Hoyes, Mimi Jones i Val Jeanty, gravat en directe al NUBLU de Nova York el maig del 2023 i publicat tres anys després.
George Garzone – Themes for Good Friends
Gravat als estudis Van Gelder amb Randy Brecker, Luis Perdomo, Santi Debriano i Jeff «Tain» Watts, i tancat amb un homenatge a Michael Brecker.
Juan Chiavassa grava un trio de piano amb Kikoski i Kozlov per tornar al món de Roy Haynes
El bateria argentí obre avui la reserva del segon disc per a Whirlwind. Els dos acompanyants van tocar tots dos al trio de Roy Haynes.
Ross Margitza – Discovery
Vuit composicions pròpies per a trio de piano, amb un quartet de corda a quatre talls i Joel Frahm al primer: quaranta minuts de pols contingut.
Dave Holland fa vuitanta anys amb un catàleg que comença al número 1009 d’ECM
El segell repassa cinquanta-cinc anys de catàleg compartit, del primer disc del 1971 al duo amb John Scofield del 2025. Holland continua gravant i de gira.
Michał Skwierczyński – Consistency
Debut del guitarrista polonès establert a Basilea: deu composicions pròpies en quartet, produïdes per Wolfgang Muthspiel i amb el pròleg col·locat al cinquè tall.
Christian Finger – Zeit Zirkel
El bateria alemany de Nova York grava en un sol dia, amb Alessi i Monder, un disc sobre com el dol deforma el temps. Acaba dues vegades i es gira a mirar enrere abans de callar.
Association P.C.
Association P.C., grup neerlandès format el 1969 pel bateria Pierre Courbois, Jasper van ‘t Hof i l’alemany Toto Blanke, un dels primers de jazz-rock a Europa.
Embryo
Embryo, grup de Munic format el 1969 per Christian Burchard, un dels més eclèctics del krautrock, que va derivar cap al jazz-rock i la fusió amb músiques d’Àfrica i l’Orient Mitjà.
Nova
Nova, grup italià sorgit el 1975 d’Osanna i Cervello, instal·lat a Londres i influït per Mahavishnu Orchestra, Weather Report i Return to Forever.
Arti e Mestieri
Arti e Mestieri, grup de Torí format el 1973, referència del jazz-rock italià amb el debut Tilt (1974), encara actius amb el bateria fundador Furio Chirico.
Perigeo
Perigeo, quintet de Roma que va obrir una via pròpia de jazz-rock italià entre 1972 i 1976, amb cinc àlbums a RCA Italiana.
Dzyan
Dzyan, grup alemany de Mannheim que va fusionar jazz-rock, krautrock i música asiàtica entre 1971 i 1974, en l’òrbita de l’escena krautrock de l’època.
Isotope
Isotope, quartet britànic de jazz-rock format a Londres el 1973 pel guitarrista Gary Boyle, amb Hugh Hopper (ex-Soft Machine) al baix a partir de 1974.
Burnin’ Red Ivanhoe
Burnin’ Red Ivanhoe, de Copenhaguen, van néixer el 1967 per fondre la improvisació del jazz d’avantguarda amb el rock elèctric de finals dels anys 1960, i són el grup fundacional del rock progressiu danès.
Tasavallan Presidentti
Tasavallan Presidentti, d’Hèlsinki, van ser un dels primers i més influents grups de rock progressiu de Finlàndia, amb forta empremta de jazz-rock gràcies al guitarrista Jukka Tolonen.
Samla Mammas Manna
Samla Mammas Manna, d’Uppsala, van fondre rock progressiu, folk suec i jazz amb humor circense; impulsors del moviment Rock in Opposition, es van dissoldre el 2008 amb la mort de Lars Hollmer.
Philharmonie
Philharmonie, trio de guitarres (quartet des de 1993) format el 1988 pel guitarrista Frédéric L’Épée, antic membre de Shylock, amb una sonoritat deutora de King Crimson; es va dissoldre el 1997.
Zao
Zao, banda de jazz-rock i zeuhl fundada a París el 1972 pels ex-Magma Yochk’o Seffer i François «Faton» Cahen, amb el violinista Didier Lockwood a les files el 1976; es va dissoldre el 2012, després de la mort de Cahen.
Dün
Dün, banda de zeuhl de Nantes formada el 1976, coneguda per un sol disc, Eros (1981), concebut com una adaptació lliure de la novel·la Dune de Frank Herbert.
Potemkine
Potemkine, banda de jazz-rock amb influència zeuhl formada a Tolosa de Llenguadoc el 1971 pels germans Goubin; va publicar tres discos entre 1976 i 1978 abans de la mort del seu líder, Charles Goubin, el 1979.
Shub-Niggurath
Shub-Niggurath, banda francesa d’avantguarda formada el 1982 pel baixista Alain Ballaud, amb nom pres de la mitologia de Lovecraft; es va dissoldre a la seva mort, el 1995.
Eskaton
Eskaton, banda de zeuhl formada a París el 1970, un dels primers grups del gènere fora de l’òrbita directa de Magma; es va dissoldre el 1985 i es va refer el 2011.
Weidorje
Weidorje, banda de zeuhl fundada el 1976 pel baixista Bernard Paganotti i el teclista Patrick Gauthier, ambdós ex-membres de Magma; va publicar un sol disc, el 1978, abans de separar-se.
Blue Effect (Modrý Efekt)
Blue Effect (Modrý Efekt), banda txeca de rock progressiu i fusió de jazz fundada a Praga el 1968 pel guitarrista Radim Hladík, únic membre permanent fins a la seva mort el 2016, moment en què el grup es va dissoldre definitivament.