Jazz, en català: discos, concerts i figures del gènere, des dels segells històrics fins als projectes actuals que continuen ampliant el llenguatge de la improvisació. Tótum Revolútum Press hi dedica ressenyes i cobertura de concerts a Catalunya amb la mateixa atenció que al rock progressiu i el metal.
Collegium Musicum, banda eslovaca fundada a Bratislava el 1969 pel teclista Marián Varga, sovint comparat amb Keith Emerson; pilar del rock progressiu txecoslovac dels anys setanta, dissolta definitivament arran de la mort de Varga el 2017.
Czesław Niemen (Czesław Juliusz Wydrzycki, 1939–2004), cantant i compositor polonès, va virar cap al rock progressiu el 1969 amb l’àlbum Enigmatic i hi va combinar orgue Hammond, mellotron i sintetitzador Moog fins als anys vuitanta.
SBB, trio format a Siemianowice Śląskie el 1971 per Józef Skrzek, Apostolis Anthimos i Jerzy Piotrowski, referent del rock progressiu polonès dels anys setanta amb fusions de jazz i blues.
Cos, formats a Brussel·les el 1974 pel guitarrista Daniel Schell, van fusionar jazz-rock i influències de l’escola de Canterbury, amb la veu no convencional de Pascale Son com a tret distintiu.
Supersister, formats a la Haia el 1968 al voltant del teclista Robert Jan Stips, van fusionar rock progressiu i jazz als anys setanta i continuen actius, amb un nou àlbum d’estudi el 2025.
Solution, formats a Groningen el 1970 al voltant del saxofonista Tom Barlage i el pianista Willem Ennes, van fusionar jazz, rock i soul en sis àlbums d’estudi fins al 1983.
Nou talls i quatre compositors per al debut d’un quintet amb orgue i dos vents: el cabal és impecable, i a estones costa saber de qui és cada peça.
Segon avanç del disc de debut que Brownswood té anunciat per a aquest últim trimestre. Payton hi toca trompeta, teclats i veu; Charles, veu i flauta.
Quinze peces en quaranta-nou minuts: el quartet francoitalià de Benoît Delbecq torna amb un disc que sona a banda sonora d’una pel·lícula que no existeix.
Una sessió del 20 de maig del 1996 que el bateria Lou Grassi va oblidar i que va reaparèixer el 2023. Seixanta-set minuts amb un William Parker en estat de gràcia.
Gravity Fields, projecte instrumental barceloní de jazz, rock progressiu i electrònica.
Ethic Labs, quintet barceloní de jazz-fusió experimental amb elements de música clàssica índia.
Fusion Code, quintet barceloní de jazz fusió amb referents com Chick Corea, Pat Metheny i Marcus Miller.
Fireplace, projecte català de fusió de jazz, folk i rock progressiu format el 2017.
Thundercat, baixista virtuós de Los Angeles que fusiona funk, jazz i electrònica.
Freddie Hubbard, trompetista essencial del hard bop i el jazz-fusió dels setanta.
The Eleventh House, el grup de jazz-fusió liderat pel guitarrista Larry Coryell.
Larry Coryell, guitarrista pioner del jazz-fusió, sovint anomenat el «padrí» del gènere.
Herbie Hancock, un dels grans pianistes del jazz modern i pioner del jazz-funk amb Head Hunters.
Tony Williams Lifetime, el grup pioner del jazz-fusió fundat pel bateria de Miles Davis.
Una elegia pel pare de Fowler, la cançó del seu casament i sis improvisacions gravades en una tarda a Brooklyn sense dir-se res abans. Un duo que escolta molt.
Bloque, el grup càntabre de rock progressiu i jazz-rock amb influències de flamenc.
Alameda, el grup sevillà de rock andalús i jazz-rock dels setanta.
Pegasus, grup barceloní de jazz-rock format el 1981 per Max Sunyer, Josep Mas «Kitflus», Rafael Escoté i Santi Arisa, es van acomiadar definitivament el 2021 després de quaranta anys.
Maquina!, el grup barceloní de dos discos de llarga durada, Why? i En Directo, de culte dins el rock progressiu català.
Fusioon, el grup manresà de jazz-rock progressiu, referència de l’escena catalana dels setanta.
Iceberg, el grup barceloní de jazz-rock referència de l’escena catalana dels setanta.
Level 42, el grup britànic de jazz-funk i pop sofisticat liderat pel baixista Mark King.
Mike Stern, guitarrista nord-americà de jazz-fusió, ex-Miles Davis i Blood, Sweat & Tears.
Jaco Pastorius, baixista revolucionari del jazz-fusió, membre de Weather Report als setanta.
Alphonse Mouzon, bateria fundador de Weather Report, figura clau del jazz-fusió dels setanta.
Acoustic Alchemy, el duo de guitarres britànic referència del smooth jazz instrumental.
Spyro Gyra, el grup nord-americà referència del jazz-fusió comercial dels vuitanta.
The Crusaders, el grup de Houston fundador del jazz-fusió i el smooth jazz dels setanta.
Chicago, el grup pioner de la fusió de rock i secció de metalls, amb dècades d’èxits.
Pentangle, la fusió de folk anglès i jazz de Bert Jansch, John Renbourn i Jacqui McShee.
Dixie Dregs, el grup instrumental de Steve Morse, fusió de country, jazz i rock progressiu.
Yellowjackets, un dels grups de referència de la fusió i el smooth jazz nord-americà des dels vuitanta.
Wayne Krantz, guitarrista nord-americà de jazz-fusió, referència de la improvisació harmònica moderna.
Scott Henderson, guitarrista de fusió i blues, ex-Tribal Tech i Chick Corea Elektric Band.
Enquesta dels lectors
Puntua fins a 150 bandes de rock progressiu, metal i jazz-fusió i descobreix el teu rànquing personal -- i el dels lectors del Tótum.
Vull votar →