Robert Wyatt
Robert Wyatt és un cantant i bateria britànic, membre fundador de Soft Machine, que després de la caiguda de l’1 de juny del 1973, que el va deixar paralitzat de cintura en avall, va publicar en solitari Rock Bottom (1974).
Les novetats, cròniques, entrevistes i concerts de rock progressiu —rock progresivo, en castellà—, en català: des dels grans clàssics fins a les bandes que avui construeixen obres extenses i ambicioses, amb capes de so i estructures que trenquen el format cancó. Tótum Revolútum Press hi dedica seguiment i cobertura des del 2015.
Robert Wyatt és un cantant i bateria britànic, membre fundador de Soft Machine, que després de la caiguda de l’1 de juny del 1973, que el va deixar paralitzat de cintura en avall, va publicar en solitari Rock Bottom (1974).
Peter Hammill és un cantant i compositor britànic, cofundador de Van der Graaf Generator, que des de Fool’s Mate (1971) ha publicat més de trenta discos en solitari.
Mike Oldfield és un músic britànic que va debutar el 1973 amb Tubular Bells, el primer disc editat pel segell Virgin, i que el 2017 va publicar l’àlbum d’estudi Return to Ommadawn.
Peter Gabriel és un cantant i compositor britànic, cofundador de Genesis el 1967 i cantant de la banda fins al 1975, que va iniciar la carrera en solitari amb l’àlbum Peter Gabriel el 1977.
Steve Hackett és un guitarrista britànic, membre de Genesis fins al 1977, que des de Voyage of the Acolyte (1975) manté una carrera en solitari que continua activa.
Rick Wakeman és un teclista britànic que va formar part de Yes durant els anys setanta i que en solitari ha publicat discos com The Six Wives of Henry VIII (1973) i Journey to the Centre of the Earth (1974).
El grup francès de metal progressiu torna a gravar amb Francis Caste, el productor de «Le Grand Voyage». El primer avançament, «Unchained», va sortir el 23 d’octubre.
El quintet es va gravar en una immersió d’una setmana a l’estudi del segell a Odense. N’han avançat «Ritual De Fantasmas», amb guitarra de dotze cordes i bongos.
Napalm publica avui el disc del grup de Kíiv, nou talls amb Combichrist i Hiraes de convidats. El vídeo del vuitè tall es va rodar a Hannover.
El sextet de Maastricht fa el salt a V2 arreu del món amb producció de John Cornfield. Els tres senzills publicats entre el juny i el setembre són també les tres primeres cançons del disc.
Quatre composicions, dues escrites en cinc i set moviments, i tot el material firmat per Roine Stolt i Lalle Larsson. Les mescles en Atmos i 5.1 només arriben al digipak limitat.
El segell va anunciar el 22 d’octubre que recuperava el grup xilè de death-doom. L’últim disc, «Streams Inwards», és del 2010; del nou no se n’ha dit ni el títol ni la data.
Genesis i King Crimson completen el podi, tots dos al 92 % i separats només per la mitjana exacta. L’enquesta es tanca el 15 de desembre.
Onze talls i una sola persona: Ian Wright firma música i lletra de deu i produeix el disc. De la banda de Hastings del 1975 hi queden les il·lustracions de Nigel Wade i una lletra.
Rise Above treu «The Guessing Game (Rethink)», remesclat per Jaime Gomez Arellano a partir dels masters originals i estirat a cinc cares de vinil amb preses alternatives.
Dotze talls que obre i tanca una peça partida en dues parts. És el cinquè disc del trio de Colorado i el tercer que es publiquen ells mateixos.
Karisma el publica el dia que Stig Arve Kvam-Jørgensen hauria fet cinquanta anys. Dotze entrades al digital que al vinil són quatre títols, i les dues peces llargues aguanten el dol.
Tercer disc en solitari del bateria de The Samurai Of Prog: onze talls de simfònic de travessa, amb onze convidats i quatre cantants diferents.
Segon disc del pare i el fill Kramarski: neo-prog d’arrel pop sobre la tecnologia que cura i enverina, i la primera vegada que hi toca un bateria de carn i ossos.
Nuclear Blast el publica amb vuit temes. «Mið» és el nòrdic antic per «el centre». El grup el presenta a Bergen i a Oslo a final de mes, i toca a Barcelona el 14 de febrer.
Gravat a Uppsala el novembre del 2024, el disc en directe surt el 27 de novembre amb FREIA Music. Després, dos concerts de comiat el 2027: un a Alemanya i l’altre a Suècia.
Vint-i-sis minuts, cinc talls i cap baixista de la casa: Haken es presenten amb un sol guitarrista, dos baixos convidats i tres peces curtes al centre del disc.
El cantant i flautista de Jethro Tull va triar quina cançó li anava bé entre cinc maquetes que li van enviar. «Balkansylvania Vol. 1: Roots» surt en digital el gener del 2027 i en físic no arribarà fins al 2028.
Cinc talls i vint-i-tres minuts de math-rock italià amb màscares de lluitador, violí processat i polirítmies africanes. Una de les veus del disc no és de ningú.
Onze instrumentals de guitarra i sintetitzador de guitarra firmats per un músic de Denver amb quaranta anys d’ofici. El disc no acredita qui porta el ritme, i n’hi ha.
El quartet de Paços de Ferreira publica el seu quart disc, deu talls, sense segell. El primer avanç, «Boundaries», el canta Björn Strid, de Soilwork.
Cent cinquanta-sis pàgines fetes des de l’escenari mateix i des dels bastidors. El llibre es ven a la parada de marxandatge de la gira nord-americana i al web del baixista.
Season of Mist anuncia que el teclista de 3 Inches of Blood es queda a la banda de Vancouver. Tot va començar amb una versió d’Alan Parsons: li van demanar teclats i en va enviar quinze pistes en poques hores.
Onze talls i seixanta-quatre minuts d’un duo de Colònia que ve de la programació: un disc sobre mapes que no et deixa perdre mai, i això és alhora el seu mèrit i el seu límit.
Onze talls i seixanta-sis minuts de prog simfònic de Topeka. El violí que els acosta a Kansas surt dels teclats a deu dels onze talls, i el convidat que el toca de debò passa gairebé desapercebut.
El segell italià ha penjat al seu Bandcamp el segon disc del grup de Gènova, onze talls d’un dels noms del dark sound italià dels noranta. El que dona títol al disc dura 19:13.
Vuit talls i cinquanta-dos minuts del projecte de Kamil Konieczniak, que ho toca gairebé tot: el neoprog polonès set anys després de «Travel Within», amb dues veus convidades i una sola de pròpia.
Dos discos i cent minuts per explicar dues vegades la mateixa infantesa: una amb lletra i l’altra en forma de suite instrumental, amb la «Five Bridges» de The Nice com a punt de partida.
El trio de Kíiv treu set cançons per Season of Mist. Igor Sydorenko les situa a l’altura de «Led Zeppelin III» i de «Damnation» d’Opeth, i ja ha dit com acabarà la sèrie.
Sis talls i seixanta-dos minuts fets sencers en una habitació de Càller: el debut d’ÄTZ acaba en una suite de vint-i-cinc minuts en tres danses.
Set talls i seixanta-nou minuts per tancar una trilogia que es va obrir el 2017: el duo nord-americà torna amb la veu de Fabienne Erni i amb divuit minuts de peça final.
Tres marques del segell de Lleida recuperen l’àlbum que Pathé Marconi va premsar el 1981 i no va distribuir mai, el disc promocional d’una xocolatina i tres rareses més.
Primer disc en solitari del guitarrista de Mystery: quinze versions, cap composició pròpia i un «Shadow of the Hierophant» dos minuts i mig més curt que el de Hackett.
Sisè disc en solitari en sis anys i segon seguit sortit de la lectura de Jung. Nou instrumentals de fusió, dos teclistes que no es creuen i una veu que no arriba fins al final.
El primer avanç del disc, que surt el 29 de gener per Frontiers, és també la primera cançó pròpia del grup amb Mattias Olofsson, que va rellevar Tommy Karevik el febrer.
Enquesta dels lectors
Puntua fins a 150 bandes de rock progressiu, metal i jazz-fusió i descobreix el teu rànquing personal -- i el dels lectors del Tótum.
Vull votar →