Rock Progressiu

Les novetats, cròniques, entrevistes i concerts de rock progressiu —rock progresivo, en castellà—, en català: des dels grans clàssics fins a les bandes que avui construeixen obres extenses i ambicioses, amb capes de so i estructures que trenquen el format cancó. Tótum Revolútum Press hi dedica seguiment i cobertura des del 2015.

Imatge de l'article: Kristoffer Gildenlöw, “Empty”

Kristoffer Gildenlöw, “Empty”

Des de que l’any 2006 va deixar la banda Pain of Salvation, separant els camins amb el seu germà Daniel Gildenlöw, en Kistroffer ha publicat diversos treballs en solitari, essent aquest el cinquè de la seva discografia.
Ara, establert als Països Baixos, ens presenta “Empty”, un àlbum tranquil i compungit, amb dosis enèrgiques, passatges destacables en bellesa i una gran qualitat interpretativa.
De forma molt nostàlgica, amb veu arrossegada i filtrada, la guitarra va desgranant notes en un ambient trist i íntim. L’entrada de la banda amb un solo de guitarra al més pur estil David Gilmour (Pink Floyd) li ofereix quelcom més d’energia. La finalització amb unes guitarres melancòliques aprofundeix en aquests sentiments. “Time To Turn the Page” és la presentació d’aquest àlbum.

Imatge de l'article: The Pineapple Thief, “It Leads To This”

The Pineapple Thief, “It Leads To This”

A les acaballes del segle XX, Bruce Soord va realitzar el primer àlbum de The Pineapple Thief: “Abducting the Unicorn” (1999). Posteriorment, va afegir-se com a membre permanent Jon Sykes, al baix i cors, l’any 2002. Steve Kitch va assumir els teclats el 2005, i la banda pren un impuls definitiu amb la incorporació de Gavin Harrison a la bateria, allà pel 2017.
I en aquesta darrera època és quan ha aconseguit les quotes més altes de popularitat, creant una bona base de fans que, després de picar pedra durant lustres, els permet tenir una de les millors reputacions dintre de la gran família del rock progressiu. Així que “It Leads To This” és un long play esperat amb molta expectació.

Imatge de l'article: Slift, “Ilion” (2024)

Slift, “Ilion” (2024)

Només es necessiten tres coses per gaudir com un nan d’aquest àlbum, que pot ser dels més importants del 2024: Auriculars, recolliment i ment oberta. Només així podreu, a l’acabar, agafar-vos el mentó i amb expressió de suficiència dir: “Mmmm, interessant”, o bé exclamar: “Això és la put… poll…”
Canek Flores (bateria) era amic de l’escola dels germans Fossat: Jean (guitarra, veu i teclats) i Remi (baix). Tots tres de Toulouse. Van fundar la banda al 2016 i des de llavors, amb “Ilion”, ja han publicat tres treballs de llarga durada. I amb aquest s’han sortit.

Imatge de l'article: Neal Morse, “The Restoration – Joseph, Part Two”

Neal Morse, “The Restoration – Joseph, Part Two”

Advertència: Si ets fan de Neal Morse, aquesta ressenya pot ferir la teva sensibilitat.
Sota la sempre pretensiosa etiqueta d’òpera rock ens arriba la segona entrega de la història del clarivident Josep, explicada en el llibre del Gènesi de la Bíblia. Venut com esclau pels seus gelosos germans i posteriorment empresonat, en cert moment interpreta els somnis del faraó d’Egipte que l’acaba anomenant virrei.

Imatge de l'article: Santacreu, “Cançons d’amor, dol i enyorança”

Santacreu, “Cançons d’amor, dol i enyorança”

Santacreu és un trio barceloní que defineixen la seva música com post-metal doom. Enguany han començat portant-nos un molt bon treball que segur que entusiasmarà als fans d’aquests estils propers al noise rock. Guillem Bosch a la bateria, Eugeni Pulido a la veu, guitarra i teclats, i en Kandro Ruiz al baix.
És el seu primer àlbum de llarga durada després d’haver ja publicat un EP: “L’oblit” (2020). I certament s’ha de dir que la millora en la producció és positiva.

Imatge de l'article: Rabea Massaad, “Grinding Gears, Vol. 4”

Rabea Massaad, “Grinding Gears, Vol. 4”

Estrenar l’any amb un treball com aquest fa trempera. Rabea Massaad, que també té treballs sota l’àlies de The Totemist, és un músic anglès multi instrumentista d’aquests que fa rabieta per què t’ho toca tot a un nivell estratosfèric, especialment la guitarra.
I és un exemple de com els temps canvien, per què té una faceta importantíssima com a youtuber que li permet, a més de demostrar la seva classe, poder fer vídeo blogs i gear reviews, convenient promocionades, clar.
I, el més destacable, és que trenca el axioma de rock progressiu = temes llargs. Tot el contrari, com ja escoltareu.

Imatge de l'article: Marco Minnemann, “Their Colors Fade”

Marco Minnemann, “Their Colors Fade”

Marco Minnemann té una impressionant carrera musical com a bateria que l’ha fet mereixedor d’una entrada a la viquièdia que us recomano visitar per veure la categoria de la gent que se’l rifa per participar als seus àlbums: Paul Gilbert, Mike Keneally, Joe Satriani, Steven Wilson…
Però també és un multiinstrumentista que aquí ha gravat piano, guitarra, baix i, òbviament, bateria. Rodejant-se d’uns col·laboradors de magnitud estratosfèrica: Les veus de Mikaela Attard, Pauline Cattiaux, Kotono Omori, Yui Takahama i Kendall Yates, els saxofons de Mark Hartsuch, i les guitarres de Kurt James, Alex Lifeson, Loida Liuzzi, Randy McStine (també amb veus) i Martha Pagan.

Imatge de l'article: Art Against Agony, “Sound of Inevitability”

Art Against Agony, “Sound of Inevitability”

Art Against Agony és un col·lectiu d’artistes que va començar com a banda de jazz i metall progressiu instrumental l’any 2012 a Stuttgart. A més de música, també forma part de la seva obra l’art fotogràfic i videogràfic, i les performances. Tots els membres del projecte utilitzen pseudònims per cobrir els seus noms i màscares per cobrir-se la cara. Guau!, súper original!

Imatge de l'article: Moon Safari, “Himlabacken Vol. 2”

Moon Safari, “Himlabacken Vol. 2”

Suècia sempre ha destacat per ser cantera de grups de Death Metal i Black Metal. Però tot Yin té el seu Yang, i aquest és el sextet Moon Safari. Actualment està format per: Sebastian Åkesson (teclats, guitarres i cors) Simon Åkesson (veu principal i teclats), Pontus Åkesson (guitarres i cors), Mikael Israelsson (bateria, percussió i cors), Petter Sandström (veu principal, guitarra acústica i harmònica) i Johan Westerlund (baix i cors); aquí canta tot crist.

Imatge de l'article: Helga, “Wrapped in Mist”

Helga, “Wrapped in Mist”

Helga ens presenta el seu primer treball discogràfic de llarga durada. El projecte de la sueca Helga Gabriel (veus) s’ha convertit en banda al traslladar-se a les terres britàniques de York i fer participar a Cameron Gledhill (guitarra), Ryan Fairclough (baix), Sami Javed (bateria) i Cai Sumption (guitarra). Tot i aquesta emigració, continua realitzant cançons en suec, tenint temes en aquest idioma i d’altres en anglès.

Imatge de l'article: Peter Gabriel, “i/o”

Peter Gabriel, “i/o”

Després de 21 anys sense publicar cap treball amb composicions noves, per què ja sabeu que “Scratch My Back” (2010) i “New Blood” (2011) no tenien temes nous, Peter Gabriel publica “i/o”, després d’anar-nos ensenyant diversos singles.

Imatge de l'article: Big Bang, “Causas naturales”

Big Bang, “Causas naturales”

Els badalonins Big Bang ens presenten el seu cinquè treball discogràfic. La banda està formada per Siscu Carrasco a la bateria, Frederic DaVeins al baix, Francisco Rubiales a la guitarra i Manuel Rubiales a la veu.

Imatge de l'article: Glass Hammer, “Arise”

Glass Hammer, “Arise”

El tàndem que formaven Steve Babb i Fred Schendel des de 1992 ha canviat. Aquest cop a Glass Hammer, Steve Babb s’ha fet càrrec dels teclats, guitarres, baix, percussions i veus; Hannah Pyror és la veu principal per quart àlbum consecutiu. Amb Reese Boyd a les guitarres i Randall Williams a la bateria com a noves incorporacions. I com artista convidat tenim al propi Fred Schendel a les guitarres i bateries al tema “Rift At Wasp-12”, certament estrany.

Imatge de l'article: D’Virgilio, Morse & Jennings, “Sophomore”

D’Virgilio, Morse & Jennings, “Sophomore”

Si us va agradar el seu primer treball “Troika” (2022) doncs ho han tornat a fer. Com que no els va perseguir la justícia doncs s’han embravit i han fet “Sophomore” que als Estats Units és una expressió equivalent a dir segon.
Nick D’Virgilio (Big Big Train, ex-Spock’s Beard), Neal Morse (The Neal Morse Band, Transatlantic, Flying Colors, ex-Spock’s Beard), Ross Jennings (Haken). Què podia sortir malament?. Doncs moltes coses perquè, en el fons demostren que són una mica cursis.

Imatge de l'article: John Lönnmyr, “Aftonland”

John Lönnmyr, “Aftonland”

John Lönnmyr és un teclista suec que ens ofereix el seu segon treball en solitari. Per sort, molt diferent al seu primer àlbum “Ristor” (2020), que havia estat totalment creat amb un teclat modular, i així li va sortir. Llavors celebrem que hagi composat “Aftonland”, una obra instrumental basada en el rock progressiu més clàssic. No cal ni esmentar que el protagonisme dels teclats serà predominant, però sabent deixar lloc a d’altres instruments.

Imatge de l'article: Temic, “Terror Management Theory”

Temic, “Terror Management Theory”

Arriba l’esperat debut de Temic. Els components són el guitarrista Eric Gillette (Neal Morse Band, Mike Portnoy Shattered Fortress), el cantant Frerik Klemp (Maraton), el bateria Simen Sandnes (Arkentype) i el teclista Diego Tejeida (ex-Haken, Mike Portnoy Shattered Fortress). Com a currículum, déu n’hi do.

Imatge de l'article: Mariusz Duda, “AFR AI D”

Mariusz Duda, “AFR AI D”

Mariusz Duda, reconegut per ser el baixista i cantant de Riverside, ha publicat el seu nou àlbum titulat “AFR AI D”. Cal diferenciar el seu projecte en solitari anomenat Lunatic Soul, amb un estil més acústic i folk, d’aquest que porta el seu nom i que és quasi totalment electrònic i instrumental.

Imatge de l'article: Colin Edwin & Robert Jürjendal, “The Weight Of A Shadow”

Colin Edwin & Robert Jürjendal, “The Weight Of A Shadow”

Robert Jürjendal és un guitarrista estoni que, a més d’una formació clàssica, també ha participat als cursos de Guitar Craft que estaven auspiciats durant 25 anys per Robert Fripp; fet important per què això ens farà entendre molts detalls de les seves interpretacions. I Colin Edwin és un baixista australià que ha participar en multitud de projectes i que és reconegut per haver estat a Porcupine Tree de 1993 al 2010.

Imatge de l'article: Pattern-Seeking Animals, “Spooky Action at a Distance”

Pattern-Seeking Animals, “Spooky Action at a Distance”

A l’entrada de la versió anglesa de la Viquipèdia defineix a Pattern-Seeking Animals com a “supergroup”. Home, això ja ho estem venent molt barat últimament.
És cert que tenim quatre excel·lents músics: John Boegehold als teclats i cors, Jimmy Keegan a la bateria (ex-Spock’s Beard), Ted Leonard a les veus i guitarres (Spock’s Beard) i Dave Meros al baix i cors (Spock’s Beard). O sigui, el 75% són d’una banda i afegeixen un component més. Com va dir un gran filòsof alemany dels nostres temps: “No hase falta desirr nada más”.

Imatge de l'article: Gong, “Unending Ascending”

Gong, “Unending Ascending”

53 son els músics que han passat per Gong des de que Daevid Allen fa formar la banda al 1967. I des de la seva defunció al 2015 va deixar el seu llegat a un grup de músics que des de llavors han portat estabilitat i molt bons treballs discogràfics.

Imatge de l'article: Lalu, “The Fish Who Wanted To Be King”

Lalu, “The Fish Who Wanted To Be King”

El teclista francès Vivien Lalu està prolífic, cosa que no ens ha d’estranyar degut a la bona rebuda del seu anterior treball com Lalu que era “Paint the Sky” (2022), i fins i tot us diria que encara resulta millor aquest “The Fish Who Wanted To Be King”, com a mínim en quant en producció.

Imatge de l'article: King Gizzard and The Lizard Wizard, “The Silver Cord”

King Gizzard and The Lizard Wizard, “The Silver Cord”

Un àlbum de King Gizzard and The Lizard Wizard és com una capsa de bombons: Mai saps el que et tocarà. Així que després de fer un sorprenent i excel·lent àlbum de Metall psicodèlic, bordejant les fronteres del Trash metal, que era “PetroDragonic Apocalypse” (2023), ara van i ens planten un treball electrònic, sense guitarres ni bateries acústiques. Podeu passar d’escoltar-lo i anar directament a “PetroDragonic Apocalypse” que és un discarral.

Imatge de l'article: Roger Waters, “The Dark Side of the Moon Redux”

Roger Waters, “The Dark Side of the Moon Redux”

Aquest any és el de la tornada de la banda del quartet de Salt Lake City: Advent Horizon. A destacar que no havien publicat cap àlbum des de “Stagehound” (2015) i ens presenten ara “A Cell to Call Home”, disc conceptual sobre l’amor com a motor per superar les addicions.No cal presentar a Rogelio Aguas. El que cal dir és que ha tingut l’ocurrència de reinterpretar el mític àlbum de Pink Floyd: “The Dark Side of the Moon” (1973) ¿Què podia sortir malament?

Fotografia del concert de Otxque!

Otxque!

Han passat 30 anys des de la creació de la banda Otxque!, un grup de rock simfònic originari de la Canonja (Tarragonès, Catalunya), actiu entre 1990 i 1994. Durant la seva trajectòria, van enregistrar un àlbum i van ser proclamats guanyadors del concurs Canya’n’roll ’93 de Tarragona. Avui hem gaudit d’un extraordinari concert en el Tótum Revolútum.

Fotografia del concert de Regna+Tri-M

Regna+Tri-M

Una sessió més del Tótum Revolútum però no una sessió qualsevol. Gran nit de Regna i un gran debut del trio Tri-M a Calàbria 66.

Fotografia del concert de Be Prog my Friend! 2024

Be Prog my Friend! 2024

El passat dimarts dotze de novembre, gràcies a la col·laboració entre Piñata Music, The Project i el 56è Festival de Jazz de Barcelona, els poc més de quatre-cents assistents vam tenir l’enorme plaer d’assistir a un concert estratosfèric, el del baixista, cantant i compositor , Dywane Eric Thomas Jr., més conegut com MonoNeon.

Fotografia del concert de Cheeto’s Magazine

Cheeto’s Magazine

El públic va entrant a Calabria 66. Alguns saben (o millor dit, hauran intuït) quina banda vénen a veure avui: En el vídeo gravat per l’organització s’anunciava “un concert sorpresa” mentre la persona en qüestió consumia el contingut d’una bossa de Cheetos i llegia una revista. A pocs minuts de començar el directe, s’escolten al backstage uns crits d’ànim. Que comenci la bogeria!

Fotografia del concert de Noah Histeria

Noah Histeria

La segona part del d’aquesta edició del Tótum Revolútum va portar a Noah Histeria. Set anys feia des de la seva darrera aparició per Barcelona i no ho van fer de qualsevol manera. Amb una impecable nova formació, van brodar un concert energètic i passional. Noah Histeria és una banda perfeccionista i es nota en cada canvi, acord o melodia. Impecables. Un públic absolutament entregat i desitjant que tornin ben aviat.

Fotografia del concert de The Pineapple Thief (2)

The Pineapple Thief

Pineapple Thief 01/03/2024 (Barcelona) Sala : Apolo 2 Fotografía: Jordi Amela  (@amela_photo_concert)

Fotografia del concert de Randy McStine

Randy McStine

Randy McStine (Obrint a Pineapple Thief) 01/03/2024 (Barcelona) Sala : Apolo 2 Fotografía: Jordi Amela  (@amela_photo_concert)

Fotografia del concert de Henry Now

Henry Now

Nenry Now 13/01/2024 (Barcelona) Sala : 3 Auditori Tete Montoliu Redactor : Carles Pinós Fotografía: Enric Minguillón El passat divendres 12 de gener es va produir un esdeveniment històric, el concert del grup Henry Now, el resultat de la reunió d’antics membres de la històrica banda de Rock in Opposition anglesa Henry Cow. Els culpables …

Henry Now Llegeix més »

Fotografia del concert de The Aristocrats

The Aristocrats

Una nova visita de The Aristocrats, que no es deixaven caure des de Febrer de 2020, sempre és preludi d’una actuació única i d’alt nivell. És aquesta cita ineludible per al seu incondicional públic, la majoria músics, aquell de cares familiars que es reconeixen els uns als altres de vista en aquest tipus d’esdeveniments, sabedors que el que presenciaran és un malbaratament de tècnica i experimentació per a aquesta anhelada visita postpandèmia emparada sota el nom de The Defrost Tour 2023. Perquè aquests tipus no són qualsevol i no necessiten gaire presentació: Guthrie Govan a la guitarra, Brian Beller al baix i Marco Minnemann a la bateria. Si necessiteu algun preliminar més per a aquest trident d’interès general, obligat a conèixer-los m’atreviria a dir, és no saber amb qui ens jugàvem l’actuació la nit passada.

Fotografia del concert de Riverside + Lesoir

Riverside + Lesoir

Riverside + Lesoir Organitza : Madness Live Sala : Razzmatazz 2 Fotografía : Jordi Amela (@amela_photo_concert) Redactor : Carles Pinós RIVERSIDE CONFIRMA EL SEU ASCENS A LA LLIGA DELS GRANS GRUPS El passat diumenge 8 d’octubre vam assistir al concert de la banda polonesa Riverside a la Sala Razzmatazz 2, amb Lesoir com a banda …

Riverside + Lesoir Llegeix més »

Fotografia del concert de Sergio del Boccio

Sergio del Boccio

Sergio del Boccio Organitza : Autoprocucció Sala : Le Lleialtat Santsenca Fotografía : Jordi Amela (@amela_photo_concert) Aquest talent prodigiós que es va donar a conèixer al programa de «La Voz», té un futur tan ampli com el que ell decideixi tenir.Tenim un artista a casa nostra que cal seguir, donar suport i gaudir.

Desplaça cap amunt