Rock Progressiu

Les novetats, cròniques, entrevistes i concerts de rock progressiu —rock progresivo, en castellà—, en català: des dels grans clàssics fins a les bandes que avui construeixen obres extenses i ambicioses, amb capes de so i estructures que trenquen el format cancó. Tótum Revolútum Press hi dedica seguiment i cobertura des del 2015.

Fotografia del concert de Henry Now 12/01/2024

Henry Now 12/01/2024

Previes passades / Per

Henry Now, projecte de Fred Frith, Tim Hodgkinson i Chris Cutler, fundadors de Henry Cow, actua a l’Auditori (Sala 3) de Barcelona el 12 de gener del 2024.

Imatge de l'article: Metamorfosis, Papallones i Elefants (1982)

Metamorfosis, Papallones i Elefants (1982)

Sonar d'antiguitats / Per

Aquí tenim una joia del progressiu català de vegades poc coneguda o oblidada fora dels cercles més musicalment cultes del nostre entorn, que paga la pena re-descobrir i divulgar a qui no la conegui.

Metamorfosis es van formar el 1979 per músics de Tarragona i Reus, inicialment es van dir Companyia Oliva Negra per passar després al nom definitiu Metamorfosis. Banda formada per Jaume Montcusi (teclats i principal compositor), Luis García (guitarra), Joan Ramos (guitarra i percussió), Jordi Papaseit (baix) i Joan M. Grimau (bateria i percussió). Aquest Papallones i Elefants, publicat el 1982, és el seu únic àlbum i és una deliciosa combinació de simfònic i jazz-rock / fusió, amb una petita cullerada d’eclecticisme per acabar d’adobar-ho. És totalment instrumental. L’enregistrament es va fer als estudis Moraleda de Barcelona amb Ricard Casals i Alberto Moraleda com a tècnics de gravació i mescles.

Imatge de l'article: Crack the Sky, “Crack the Sky” (1975)

Crack the Sky, “Crack the Sky” (1975)

Sonar d'antiguitats / Per

De vegades és bastant incomprensible com excel·lents produccions com aquest àlbum debut, no van acabar tenir la repercussió merescuda. I això va acabar fent que una banda prometedora no tingués la meteòrica i important carrera que hauria d’haver gaudit. Crack the Sky és un d’aquests casos.
Si no coneixeu aquesta banda, considereu que la troballa és una mena de regal nadalenc. I si la coneixíeu doncs aprofiteu per recordar-la. I si us interessa el que heu escoltat doncs heu de saber que continuen en actiu i que enguany han publicat “From the Wood” (2023).

Imatge de l'article: The Overview – Steven Wilson

The Overview – Steven Wilson

Radar de Novetats / Per

Amb expectatives desbordades vaig prémer el play de The Overview, perquè Steven Wilson mai defrauda. Fins i tot quan coqueteja amb la comercialitat, aquest pecat inconfessable en cercles progressius, sempre ha sabut equilibrar les seves ambicions amb aquella dosi de genialitat que el fa únic. Així doncs, la idea d’un retorn al progressiu feia pensar en una obra expansiva, d’aquelles que requereixen més d’una escolta per revelar-se en tota la seva magnitud.

Imatge de l'article: Els millors, o no, Àlbums de 2024

Els millors, o no, Àlbums de 2024

Radar de Novetats / Per

Els membres de l’Associació Musical Tótum Revolútum han emés les seves votacions al respecte de quin han estat els àlbums més destacats de 2024. I ho han fet en tres categories: Millor àlbum, millor debut i millor àlbum català.

Imatge de l'article: Temes TOP 10

Temes TOP 10

Radar de Novetats / Per

Volem compartir-vos, sense cap pretensió més enllà de compartir bona música, 10 temes que ens han agradat força el 2024. Tant de bo els gaudiu tant com nosaltres quan els vam descobrir i ens van meravellar. I si ja els coneixeu, sempre és bon moment per tornar-los a gaudir.
Agrair-vos a tots els que recolzeu aquest projecte i, especialment, als que poden participar més activament. Els millors desitjos per aquest 2025

Imatge de l'article: Magic Brother & Mystic Sister “Tarot, Part I”

Magic Brother & Mystic Sister “Tarot, Part I”

Radar de Novetats / Per

Aquesta agrupació barcelonina ha composat onze talls de la millor tradició de prog-jazz, amb influències psicodèliques i folk; amb un cert grau d’experimentació i molta llibertat creativa, a més de buscar una sonoritat molt clàssica a la producció. Esperem veure’ls molt d’hora en directe. Teniu la possibilitat de donar-los suport a través de les seves xarxes, i no només suport moral, volem dir.
El projecte d’Eva Muntada i Xavi Sandoval ha assolit noves cotes amb temes més elaborats, madurs i complexes que els seu anterior treball “Magic Brother & Mystic Sister” (2020) i amb una millora també a la producció i gravació del mateix.

Imatge de l'article: Amarok “Hope”

Amarok “Hope”

Radar de Novetats / Per

El polonesos Amarok ens porten el seu cinquè àlbum, elaborat per Kornel Popławski (batería), Marta Wojtas (percussió, violí i veus), Michał Wojtas (guitarres, teclats, baix i veus) i Konrad Zieliński (baix i teclats).
Dintre del rock progressiu ells han escollit l’etiqueta de art-rock. Bàsicament és una variant menys complexa del gènere, però no vol dir que menys interessant, en absolut. Bona mostra és aquest treball que, des de propostes tranquil·les, ofereixen música d’excel·lent qualitat.

Imatge de l'article: For All We Know, “By Design o By Disaster”

For All We Know, “By Design o By Disaster”

Radar de Novetats / Per

El projecte intermitent de Ruud Jolie (Whithin Temptation) torna després de set anys de silenci. Acompanyat dels habituals Kristoffer Gildenlöw al baix (ex Pain of Salvation) i de qui hem fet ressenya del seu darrer àlbum en solitari, Léo Margarit a la bateria, que ha fet un magnífic treball en tot l’àlbum, (Pain of Salvation) i Wudstik a la veu (ex The Voice als Païssos Baixos). I un cop més, junts realitzen el tercer treball de llarga durada de la banda.
És un àlbum amb una gran riquesa musical i força fusió estilística que funciona de manera reeixida. D’amable escolta i una excel·lent manera d’introduir a d’altres audiències en el rock progressiu.

Imatge de l'article: Regna – Cinema

Regna – Cinema

Radar de Novetats / Per

En un llunyà 2015 va irrompre a l’escena rock-progressiva nacional una jove banda anomenada Regna (nom derivat de l’antic nom del grup, Anger, resultat d’escriure el substantiu al revés) amb un incipient primer treball discogràfic, l’autoeditat EP ‘Meridian. Aquest primer enregistrament consistia en una suite que recull gran part del treball previ del grup i que ja ens donava pistes del que ens podria oferir malgrat els pocs mitjans tècnics.
Durant els concerts celebrats entre els anys 2016 i 2017 la banda compaginava els temes del seu EP amb noves composicions més madures amb la promesa d’un nou disc.

Imatge de l'article: Sleepytime Gorilla Museum, “Of the Last Human Being”

Sleepytime Gorilla Museum, “Of the Last Human Being”

Radar de Novetats / Per

Després d’un llarg període de silenci, de 17 anys res més, la banda californiana Sleepy Time Gorilla Museum torna amb aquest sensacional àlbum del que podríem anomenar “música experimental”, que aquestes alçades queda poc per experimentar. Així que direm que és una música amb idees properes al dadaisme i d’excelsa riquesa, qualitat compositiva i interpretativa.
Nils Frykdahl, Carla Kihlstedt, Michael «Iago» Mellender, Matthias Bossi i Dan Rathbun són els components d’aquesta bada de multi instrumentistes i vocalistes, que van rotant per tot un amalgama d’instruments. Des de ben coneguts com bateria, guitarres elèctriques, baix o violí, a ben estranys com l’harmònica baix, la nyckelharpa, el marxòfon i d’altres elaborats per ells mateixos com el pàncrees elèctric (millor no preguntar)

Imatge de l'article: Big Big Train, “The Likes of Us”

Big Big Train, “The Likes of Us”

Radar de Novetats / Per

Big Big Train afronta una nova etapa on ha incorporat a Alberto Bravin a les veus i a Oskar Holldorff als teclats i cors. Amb ells es completa la banda de Nick D’Virgilio (bateria i veus), Dave Foster (guitarres), Clare Lindley (violí i veus), Rikard Sjoblom (guitarra, teclats i veus) i Gregory Spawton (baix).
Malgrat aquests canvis, malauradament el del vocalista David Longdon per la seva defunció, no hi ha cap revolució amb el seu estil. Els que són fans de Big Big Train poden seguir gaudint del mateix que han plantejat des de ben inici.

Imatge de l'article: The Chronicles of Father Robin, “The Songs and Tales of Airoea – Book III”

The Chronicles of Father Robin, “The Songs and Tales of Airoea – Book III”

Radar de Novetats / Per

Aquest és un projecte de músics noruecs de les bandes Wobbler, Tusmørke, Jordsjø i The Samuel Jackson Five. Uns amics que al 1993 van començar a composar i a donar forma a aquesta trilogia de Airoea. Trenta anys després vam presentar les dues primeres parts, i enguany finalitzen aquesta bonica història.
És extremadament interessant que passeu per la seva web, ja que trobareu extensa informació del projecte per veure tot el seu creixement.

Imatge de l'article: Steve Hackett, “The Circus and the Nightwhale”

Steve Hackett, “The Circus and the Nightwhale”

Radar de Novetats / Per

Des de que va decidir emprendre la seva carrera en solitari lluny de Genesis, Steve Hackett ha realitzat una important trajectòria que porta a que aquest sigui el seu trenta-dosè treball discogràfic. I malgrat que, a vegades, no han estat àlbums engrescadors, sempre han estat sinònims de gran qualitat. I aquest no deixa de ser-ho, tot i alguna petita ombra.
Com és lògic, la batuta l’ha pres ell rodejant-se d’un seguit de músics de gran talla que han ofert potents interpretacions, però que hi ha hagut criteris d’ensamblatge que no han fet d’aquesta una producció brillantíssima. Però, tal com està el pati, val la pena donar-li una escolta ben atenta.

Desplaça cap amunt