Tim Morse – The Fourth Crossing
Dotze instrumentals i una sola persona als crèdits, al paisatge de l’escola de Berlín. Les dues peces que havien de sostenir el disc són també les dues més curtes.
Les novetats, cròniques, entrevistes i concerts de rock progressiu —rock progresivo, en castellà—, en català: des dels grans clàssics fins a les bandes que avui construeixen obres extenses i ambicioses, amb capes de so i estructures que trenquen el format cancó. Tótum Revolútum Press hi dedica seguiment i cobertura des del 2015.
Dotze instrumentals i una sola persona als crèdits, al paisatge de l’escola de Berlín. Les dues peces que havien de sostenir el disc són també les dues més curtes.
Un debut neerlandès de dos compactes i dinou talls sobre Morgana, gravat als estudis del conservatori d’Enschede amb orquestra, cor i sis veus convidades. «Se’ns ha escapat una mica de les mans», diu la cantant.
Erlend Viken, el cantant de Soup, hi toca gairebé tot i firma fins a la portada. El que no es pot fer sol són les cordes, i són justament la part que decideix el disc.
El 13 d’octubre van penjar una fotografia dels cinc als Ytse Jam Studios amb el peu «#DT17 is underway». No n’han dit ni el títol ni la data.
Cooking Vinyl en treu quatre edicions l’11 de desembre, i la de tres vinils va numerada i limitada a 1.976 còpies, l’any del disc.
Quatre nacionalitats a Mannheim el 1971, dues suites de quinze i tretze minuts i una coberta de goma escuma verda: el segell torna a posar en circulació un dels debuts més rars del krautrock.
El trio noruec anuncia un disc «pop» i el que entrega són quaranta-quatre minuts amb dos interludis d’un minut i mig i una versió de «Purple Rain» que arriba per via sueca.
Big Big Train toquen per primera vegada a Barcelona: dos sets a Razzmatazz 2, amb repertori clàssic i «Woodcut» sencer, i les fotos del concert.
El grup hongarès el va treure el 2 d’octubre per Psychedelic Source Records i ara n’ha penjat l’escolta sencera. Hi barreja cançons noves amb sessions en directe tornades a gravar.
Tercer disc dels milanesos VIII Strada: dotze minuts de música nova, cinc talls en directe i la reedició remasteritzada del debut del 2008, en un doble de cent cinc minuts.
Són als estudis Ghost Ward i ja tenen fetes les parts de bateria. No n’han dit ni el títol ni la data, i les novetats les aniran donant pel seu Patreon.
El festival de ciència i música que van fundar Brian May i Garik Israelian es fa a Tenerife i La Palma del 17 al 22 d’octubre. Wakeman hi toca amb la violinista moldava Rusanda Panfili.
La pneumònia amb què va ingressar a Portland amagava un problema cardíac congènit. Les dates americanes ajornades encara no tenen substituta i la gira europea del febrer es manté.
Surt sota el nom de DreamPeace, el projecte de música ambient que va muntar contra l’insomni, i el va escriure després d’un mes de retir en acabar «The Moth».
Septet alemany i xilè de Colònia, segon disc i primer per a Tonzonen: set cançons compostes una per cap, amb vents nous i un ocell de la mitologia xilena clavat per una fletxa a la portada.
Tercer disc del quartet de Boston sortit de Berklee: prog amb saxo, clarinet i flauta convidats, deu cançons encavalcades i la veu de Casey Lee Williams sostenint-ho tot.
Debut de la guitarrista britànica que Brian May i Roger Taylor van becar als divuit anys: set cançons rodades en directe durant anys, amb l’Hammond de «Sloe» i la guitarra gairebé sempre fent de base.
L’últim concert dels francesos, gravat al festival de Saalfelden l’agost del 2007 i publicat per Cuneiform divuit anys i mig després. Mel·lotrons, saxo i un baix de lògica zeuhl.
El directe, gravat al Variety Arts Centre de Los Angeles el 5 de novembre del 1994 i editat el 1996, torna a ser accessible trenta anys després en format digital.
Les cintes del concert nord-americà del 1977 van sortir de les golfes de Robin Lumley i Percy Jones les ha remasteritzades. Dos discos, deu peces i el públic al mig.
«Lucro Sucio; Unfinished Business» surt el 20 de novembre per InsideOut amb tretze talls. És el primer directe del grup des de «Scabdates», del 2005.
Debut d’un duet de Budapest: trenta-set minuts de prog electrònic sobre un viatge en solitari pel sistema solar. Hi ha baix tocat en un tall de vuit.
El segon directe de Tu-Ner: setanta-set minuts gravats en una sola nit a Vermont. De les onze peces, tres són de King Crimson i només quatre són del trio.
Strings For Kids ven les cordes que ha fet servir als concerts de la gira Fifty Something. Els beneficis nets van al SickKids de Toronto i al St. Jude de Memphis.
Tres temes gravats a les sessions d’«Apocalypse» que no van entrar al disc. L’edició de luxe, de dos CD, hi suma quatre directes dels Chalet Studios i el tema titular en directe.
És un disc conceptual que passa el 1979 i que Babb va escriure sencer els mesos posteriors a l’operació. El grup n’ha estrenat el vídeo de «Lost Horizons».
Karisma el publica en CD, digital i vinil marbrejat. Són quatre temes escrits durant les sessions de «Fimbulvinter» i tanquen la sèrie que aquell disc va obrir el 2025.
Music For Nations i Sony tornen a treure «Deliverance», d’Opeth, el 27 de novembre en CD i en doble vinil transparent limitat. Les reserves ja són obertes.
Cinc talls i trenta-set minuts del duo brasiler, amb una obertura de quinze minuts i quaranta-nou segons i tres de les cinc cançons cantades per convidats.
El primer disc d’estudi del trio en deu anys va dedicat al «THRAK» de King Crimson i surt en dues mescles senceres, amb el mateix material i dos ordres de talls diferents.
Mateusz Owczarek (Lion Shepherd), Michał «Fox» Król i Michał «Malina» Maliński (Hey) completen la formació. Fins ara Lunatic Soul era un projecte d’estudi i no havia tocat mai en directe.
Erlend Aastad Viken, de Soup, tanca la trilogia de Giant Sky amb vuit talls gravats el 2024 i una guitarra de Stuart Braithwaite, de Mogwai, al tema final.
El cinquè disc dels londinencs és el primer amb teclista de ple dret: deu cançons que no arriben als quaranta minuts i que canvien el desenvolupament llarg per la tornada.
De l’Aix-en-Provence del 13 de març a l’Estrasburg del 4 d’abril, passant per Istanbul, Sofia i Bucarest. Cap data a l’Estat, i a la primera no hi van els teloners.
El quartet de Colin Edwin i Pat Mastelotto continua portant «Firehose of Falsehoods», que va sortir el 21 de març del 2025 a Kscope. Al calendari no hi ha cap data a l’Estat.
Del 30 de juliol a l’1 d’agost al Magna de Sheffield. El capçalera, ja anunciat, és Mick Gordon, que hi toca la banda sonora de «Doom» sencera per primera vegada.
El segon disc dels sicilians Alcantara: sis talls de space rock mediterrani cantats a mitges en italià i en anglès, publicats primer només en vinil i ara a les plataformes.
Nat Bergrin escriu tota la partitura i deixa lliures només el baix i la bateria: seixanta-quatre minuts de música de cambra amb violí, dos saxos i una secció rítmica de rock.
Set talls a Church Road Records, amb «Pedestal» com a segon avanç després de «Landslide». És el primer disc del quartet de Wigan des del 2021.
Stuttgart, Bonn, Rüsselsheim, Nuremberg i Berlín entre el 27 d’abril i el 3 de maig. Són les primeres dates que anuncia des que va publicar «Tears in Time».
Enquesta dels lectors
Puntua fins a 150 bandes de rock progressiu, metal i jazz-fusió i descobreix el teu rànquing personal -- i el dels lectors del Tótum.
Vull votar →