Yes
Yes, el grup que va portar la virtuositat instrumental del rock progressiu al seu límit amb «Close to the Edge» i que, deu anys després, va tornar a dalt de les llistes amb «Owner of a Lonely Heart».
Les novetats, cròniques, entrevistes i concerts de rock progressiu —rock progresivo, en castellà—, en català: des dels grans clàssics fins a les bandes que avui construeixen obres extenses i ambicioses, amb capes de so i estructures que trenquen el format cancó. Tótum Revolútum Press hi dedica seguiment i cobertura des del 2015.
Yes, el grup que va portar la virtuositat instrumental del rock progressiu al seu límit amb «Close to the Edge» i que, deu anys després, va tornar a dalt de les llistes amb «Owner of a Lonely Heart».
Genesis, de la teatralitat progressiva de Peter Gabriel al pop d’estadis de Phil Collins: com un dels grups més ambiciosos dels setanta es va acabar convertint en un dels més venuts dels vuitanta.
King Crimson, el grup que Robert Fripp ha dissolt i reformat mitja dotzena de vegades des del 1969: la banda que gairebé inventa el rock progressiu i que mai ha deixat de trencar amb el seu propi so anterior.
Pink Floyd, del rock psicodèlic de Syd Barrett als conceptes de Roger Waters: formació, discografia completa, el trencament i per què ja no toquen junts.
Catorzè disc d’estudi, en dos CD i cent minuts i quaranta-sis segons per White Knight Records. El primer porta lletra; el segon és una suite instrumental amb els moviments en francès.
Vint-i-set anys d’improvisacions d’arxiu de Markus Reuter, reescrites a Brescia per Stefano Castagna, i les primeres veus de tots dos passades per vocoder: onze talls de realisme màgic sonor.
Tretze anys després de «Redacted», Also Eden tornen amb quatre talls i dos són la mateixa cançó: «Scented Candle Corridors» justifica l’espera, però l’acústica de «Promises» hi ocupa massa lloc.
Sis concerts la primavera del 2027, dues hores de repertori i el debut en directe de «Life In The Wires». Les entrades surten el 2 d’octubre.
El festival celebra el novè capítol el 24 i el 25 de setembre del 2027 a La Carpa del Poble Espanyol. Per als australians és l’única cita festivalera de l’any a l’Estat.
El sisè disc de Downes Braide Association arriba tres anys després de «Celestial Songs», amb Marc Almond a «Juliet» i la flauta de David Longdon gravada el 2018: deu talls i una sola peça llarga.
Donovan va ingressar a Portland durant la gira amb Blackwater Holylight. El grup havia tocat com a trio i ara atura Seattle, Denver, Chicago, Nova York i la resta.
Nou talls, produïts pel guitarrista Chris Porcianko i el bateria Damien Hall, amb «Bring Me The Night» ja fora. No se n’ha comunicat el segell.
El cinquè disc del projecte d’Ivan Rozmainsky arriba amb una novetat grossa: una veu principal, la de l’eslovena Sabina Vostner, en un avant-prog de cambra que fins ara vivia de la instrumentació.
Quatre talls i vint-i-tres minuts de metal progressiu instrumental escrits des de la bateria. Primer EP en solitari del bateria de Konom, que va cobrir Dave Lombardo a Empire State Bastard.
Dues cançons noves que passen dels tretze minuts cadascuna, més les seves versions instrumentals. Surt pel segell propi del grup, CynNormal Lab.
Produït per John Cornfield i masteritzat per Steve Kitch, de The Pineapple Thief. El tercer avanç, «Hidden Fire», parla de música feta amb intel·ligència artificial.
Divendres 24 i dissabte 25 de setembre del 2027 a La Carpa del Poble Espanyol, portes a les tres i abonament de 115 euros. El cartell, per saber.
Va sortir dissabte, la nit de lluna plena, amb la mescla Dark-Side de Tchad Blake. La Bright-Side arriba amb la lluna nova del 10 d’octubre.
Quinze peces per a guitarra elèctrica sola, sense bateria ni veu, que L’Epée presenta com un acte terapèutic. Cuneiform publica el recital que continua «12 pieces for solo electric guitar», del 2023.
El trio neerlandès que porta el Mellotron al nom torna tretze anys després de Funfair Fantasy: dotze talls, seixanta minuts i només dues cançons amb veu, cantades pel bateria.
Vuit talls de heavy psych i prog de la Toscana, mesclats a Berlín per Richard Behrens: un disc conceptual sobre el jardí com a refugi que arriba al seu punt més ample al tercer tall.
Spirit of Unicorn i Cherry Red apleguen els set talls d’estudi dels discos del 1996 i el 1997 en doble vinil i CD, amb portada nova de Roger Dean.
«The Moth (The War – Live From Groningen)» recull el debut en directe del disc, el 28 de març del 2025 a De Oosterpoort, i ara surt a part.
El segon disc del grup surt per InsideOutMusic. Va estar a punt de ser doble i acaba sent senzill, amb un CD d’instrumentals a l’edició limitada.
El cinquè disc del quartet de Texas surt per Rise Records amb dotze talls, i la gira mundial de Live Nation para al Razzmatazz amb Perturbator.
Vuit anys de feina per al primer disc conjunt del guitarrista de Genesis i el de Marillion: set peces instrumentals sobre el mar, amb un submarí soviètic al mig.
Onze cançons aplegades de gravacions fetes entre el 1991 i el 2026 i refetes ara. El disc es tanca amb una elegia de dos minuts i mig per al seu gos.
El tercer disc del duet de Derrick Vella i Justin DeTore surt per 20 Buck Spin amb sis talls, mescla d’Arthur Rizk i portada de Benjamin Vierling.
Dos anys després de «Coming Up To Consciousness», els britànics fan un disc de dues peces llargues que s’emporten més de la meitat dels cinquanta minuts. Mescla de Bruce Soord.
Madfish amplia «Front Row Center» amb la sessió dels Capitol Studios del 1975 i el concert de New Paltz. Vuit hores de gravacions i un llibre de 60 pàgines.
«Wallensteins Garage» surt el 30 d’octubre per Exile On Mainstream i porta un instrumental de nou minuts sobre la batalla de Lützen del 1632.
Dues hores i mitja, vint-i-quatre talls i més de vint convidats (Torn, Bowness, Travis, Jakszyk, Edwin) per a un doble on Panunzi deixa els seus propis teclats fora del focus.
És el primer disc d’estudi del grup des de «Gravitas» (2014) i hi consten dues composicions finals de John Wetton, mort el 2017.
El divuitè disc del grup suec té quatre cançons i dues passen del quart d’hora. La que dona el senzill nou en fa vint-i-vuit.
Va morir el 15 de setembre a casa seva, a London (Ontàrio). Va escriure les lletres de tots els discos de Max Webster i quatre cançons de Rush.
Porcupine Tree ja graven un disc nou i l’esperen enllestir el 2027, diu Gavin Harrison, que també confirma que King Crimson és inactiu ara mateix.
Sis talls i trenta-quatre minuts de psicodèlia instrumental neerlandesa, amb Mellotron nou a la formació. Construeix bé durant dos terços i s’acaba amb presses.
El segon disc del grup de Pontevedra: jazz rock polit i melòdic, amb un solo de guitarra a la manera de Metheny al centre del tall llarg i poca cosa que el contradigui.
Els set talls del debut del 1976, amb les mateixes bases i les mateixes durades, tornats a cantar en anglès per Siobhán Owen. Una porta d’entrada còmoda i poca cosa més.
El setè disc del grup de Jon Courtney surt per InsideOut amb set talls, mesclats per Bruce Soord i amb Mariusz Duda i Kristoffer Gildenlöw al baix.
Enquesta dels lectors
Puntua fins a 150 bandes de rock progressiu, metal i jazz-fusió i descobreix el teu rànquing personal -- i el dels lectors del Tótum.
Vull votar →