Rock Progressiu

Les novetats, cròniques, entrevistes i concerts de rock progressiu —rock progresivo, en castellà—, en català: des dels grans clàssics fins a les bandes que avui construeixen obres extenses i ambicioses, amb capes de so i estructures que trenquen el format cancó. Tótum Revolútum Press hi dedica seguiment i cobertura des del 2015.

Yes

Yes, el grup que va portar la virtuositat instrumental del rock progressiu al seu límit amb «Close to the Edge» i que, deu anys després, va tornar a dalt de les llistes amb «Owner of a Lonely Heart».

Genesis

Genesis, de la teatralitat progressiva de Peter Gabriel al pop d’estadis de Phil Collins: com un dels grups més ambiciosos dels setanta es va acabar convertint en un dels més venuts dels vuitanta.

King Crimson

King Crimson, el grup que Robert Fripp ha dissolt i reformat mitja dotzena de vegades des del 1969: la banda que gairebé inventa el rock progressiu i que mai ha deixat de trencar amb el seu propi so anterior.

Pink Floyd

Pink Floyd, del rock psicodèlic de Syd Barrett als conceptes de Roger Waters: formació, discografia completa, el trencament i per què ja no toquen junts.

Desplaça cap amunt