L’edició ampliada surt el 7 d’octubre en digital i el 9 de desembre en físic, amb «City Fox», «One Night Stand» i «Chelsea Boots» i una «flip mix» d’«Home to Us».
El Power to the People Festival se celebra dissabte a Maryland i es retransmetrà sencer i de franc per YouTube a partir de les set del vespre, hora catalana.
El grup xilè, que canta en mapudungun, és al cartell del 12 de setembre del 2027 amb Slipknot, Marilyn Manson i Hatebreed. El seu disc «Ül» va sortir el 2025 per Season of Mist.
Els alemanys porten gairebé dos anys treballant en el disc, que serà el tretzè i que arribarà l’estiu del 2027. Al desembre fan la gira «Schrei!Nachten» amb Robse i Disillusion.
«Devotion» surt el 16 d’octubre per Relapse, dedicat al pare de Rebecca Vernon, mort el maig del 2025. El va gravar a Portland el 2022, tres anys abans d’aquella mort.
«The Greatest 30 Years On Earth» surt l’11 de desembre per Nuclear Blast en tres formats. El grup n’ha avançat el vídeo de «Tribal», gravat a Amsterdam el 2022.
El guitarrista de Black Sabbath va rebre la distinció el 30 de setembre en una investidura al castell de Windsor, per serveis a la música i a la beneficència.
Real World publica «o\i» el 27 de novembre. Són tretze cançons que tanquen un conjunt de vint-i-cinc amb «i/o», i Gabriel el descriu com el disc més llarg que ha tret mai.
El grup de St Albans deixarà de gravar i de tocar a partir del 31 de desembre del 2027. «Pot acabar amb una erupció o pot acabar amb l’extinció. No en tenim ni idea.»
Venom van anunciar aquest dijous la mort de Conrad Lant als 63 anys. No se n’ha comunicat la causa. Al maig havia publicat «Into Oblivion», el setzè disc del grup.
El bateria alemany de Nova York grava en un sol dia, amb Alessi i Monder, un disc sobre com el dol deforma el temps. Acaba dues vegades i es gira a mirar enrere abans de callar.
Avolició, catalèpsia, letargia, anhedònia: la búlgara Tehina Spasova posa nom clínic a cada tall i Aesthetic Death en fa edició física. Cinquanta-sis minuts de funeral doom sense cap sortida.
Acabat Svalbard, Serena Cherry es queda sola amb Elden Ring: deu talls, cinc caps de nivell i trenta-nou minuts de melodeath i black simfònic. El viatge que promet és, de fet, una llista.
Association P.C., grup neerlandès format el 1969 pel bateria Pierre Courbois, Jasper van ‘t Hof i l’alemany Toto Blanke, un dels primers de jazz-rock a Europa.
Embryo, grup de Munic format el 1969 per Christian Burchard, un dels més eclèctics del krautrock, que va derivar cap al jazz-rock i la fusió amb músiques d’Àfrica i l’Orient Mitjà.
Nova, grup italià sorgit el 1975 d’Osanna i Cervello, instal·lat a Londres i influït per Mahavishnu Orchestra, Weather Report i Return to Forever.
Arti e Mestieri, grup de Torí format el 1973, referència del jazz-rock italià amb el debut Tilt (1974), encara actius amb el bateria fundador Furio Chirico.
Perigeo, quintet de Roma que va obrir una via pròpia de jazz-rock italià entre 1972 i 1976, amb cinc àlbums a RCA Italiana.
Dzyan, grup alemany de Mannheim que va fusionar jazz-rock, krautrock i música asiàtica entre 1971 i 1974, en l’òrbita de l’escena krautrock de l’època.
Isotope, quartet britànic de jazz-rock format a Londres el 1973 pel guitarrista Gary Boyle, amb Hugh Hopper (ex-Soft Machine) al baix a partir de 1974.
Subterranean Masquerade, banda israeliana fundada el 1997 per Tomer Pink, barreja metal progressiu amb elements orientals; el desembre de 2025 va canviar el nom a Submasq.
Distorted Harmony, banda de Tel Aviv formada el 2009 pel teclista Yoav Efron, combina metal progressiu amb harmonies properes al jazz i a la música clàssica modernes.
Orphaned Land, banda de Petah Tikva formada el 1991 per Kobi Farhi, barreja metal progressiu amb música tradicional jueva i oriental; pioners del anomenat «oriental metal».
Ars Nova, banda japonesa de rock progressiu simfònic instrumental formada el 1983, va ser durant anys un grup íntegrament femení liderat per la teclista Keiko Kumagai.
Vermilion Sands, banda japonesa de rock simfònic formada el 1986 per la cantant i flautista Yoko Royama, que va morir el 2004; el grup es va reactivar el 2013 amb «Spirits of the Sun».
Novela, banda d’Osaka activa entre 1979 i 1986, sorgida de la fusió de Schéhérazade i Sansuikan, amb el teclista Toshio Egawa com a figura clau del rock progressiu simfònic japonès.
Methexis, projecte en solitari del grec Nikitas Kissonas (exmembre de Verbal Delirium), amb quatre àlbums publicats des del 2011 i col·laboracions amb músics de The Enid i Änglagård.
Ciccada, sextet d’Atenes format el 2005, combina flauta, teclats i veus femenines en un rock progressiu d’arrel folk inspirat en Gentle Giant, Gryphon i Renaissance.
Verbal Delirium, banda de neo-prog d’Atenes fundada el 1999 per John «Jargon» Kosmidis, amb quatre àlbums d’estudi publicats entre 2010 i 2022.
Socrates Drank the Conium, banda grega formada el 1969 a l’entorn de Yannis Spathas i Antonis Tourkogiorgis, coneguda sobretot per l’àlbum «Phos» (1976), gravat amb Vangelis.
Comedy of Errors, banda de Glasgow formada el 1984 al voltant de Jim Johnston, va quedar pràcticament inactiva fins que va reprendre la carrera amb Disobey (2011); sis discos publicats des de llavors.
Abel Ganz, banda escocesa de Glasgow formada el 1980, és un dels grups històrics del neo-prog britànic; aturats entre 1996 i 2006, continuen actius i de gira per Europa.
Jump, banda de High Wycombe formada el 1990 al voltant de John Dexter Jones, manté una carrera discogràfica contínua dins el neo-prog britànic, amb catorze discos d’estudi publicats fins al 2020.
Mostly Autumn, banda de York formada el 1995 al voltant de Bryan Josh, combina rock progressiu i folk celta; quinze discos d’estudi publicats, el darrer el 2025.
Solstice, banda de Milton Keynes formada el 1980 al voltant del guitarrista Andy Glass, barreja rock progressiu i folk des de Silent Dance (1984); segueixen publicant discos nous.
Twelfth Night, banda de Reading formada el 1978, va ser definida per la BBC com el grup més important de la ciutat als anys 80 gràcies a discos com Fact and Fiction (1982); sense activitat des de 2022.
Pallas, banda escocesa d’Aberdeen formada el 1976, és un dels grups de referència del neo-prog britànic dels 80 gràcies al disc conceptual The Sentinel (1984); continuen actius.
Spirogyra, banda de folk progressiu formada a Bolton el 1967 i refundada el 1969 a la universitat de Canterbury, va publicar St Radigunds (1971) amb Barbara Gaskin a la veu; es van reunir entre 2004 i 2018.
Comus, banda anglesa formada el 1969 a Bromley, Kent, va fusionar folk acústic i rock progressiu amb temàtica fosca al disc First Utterance (1971); es van reunir el 2008 i segueixen actius.
The Wilde Flowers, banda de Canterbury formada el 1964, mai va treure cap disc en vida pròpia però els seus membres van fundar Soft Machine i Caravan, l’origen directe de l’anomenada escena de Canterbury.
Enquesta dels lectors
Puntua fins a 150 bandes de rock progressiu, metal i jazz-fusió i descobreix el teu rànquing personal -- i el dels lectors del Tótum.
Vull votar →