Casa das Máquinas
Casa das Máquinas, banda paulista formada el 1973, va passar del hard rock al progressiu a Lar de Maravilhas (1975), un dels discos de referència del gènere al Brasil.
Apocalypse
Apocalypse, banda de Caxias do Sul fundada el 1983 pel tecladista Eloy Fritsch, fa rock progressiu simfònic amb influència de Rush, Genesis i Marillion.
Quaterna Réquiem
Quaterna Réquiem, banda carioca liderada per la tecladista Elisa Wiermann i el violinista Kleber Vogel, fa rock progressiu instrumental amb influència de la música de cambra.
Vímana
Vímana, banda carioca de rock progressiu formada el 1974, va tenir entre els seus membres Lulu Santos, Lobão i Ritchie, que farien carrera pròpia a la dècada següent.
Som Nosso de Cada Dia
Som Nosso de Cada Dia, banda paulista formada el 1971, combina funk i soul amb rock progressiu; es va reactivar el 2017 després de diverses pauses.
A Bolha
A Bolha, banda carioca formada el 1965 com The Bubbles, va fusionar tropicalisme i rock àcid amb rock progressiu a Um Passo à Frente (1973).
14 Bis
14 Bis, banda de Belo Horizonte formada el 1979 pels germans Venturini, barreja rock progressiu amb música popular brasilera; manté quatre dels cinc fundadors des de fa més de 45 anys.
Sagrado Coração da Terra
Sagrado Coração da Terra, projecte del violinista Marcus Viana fundat el 1979 a Belo Horizonte, combina rock progressiu simfònic amb lletres de temàtica espiritual i ecologista.
Bacamarte
Bacamarte, banda carioca formada el 1974, va gravar Depois do Fim el 1978 però no el va publicar fins al 1983; l’àlbum és un referent del progressiu brasiler.
O Terço
O Terço, banda carioca formada el 1968, va passar del rock clàssic al rock progressiu; Criaturas da Noite (1975) és un dels discos de referència del progressiu brasiler.
Panta Rhei
Panta Rhei, banda hongaresa de rock progressiu de Debrecen activa de 1974 a 1982, coneguda per les adaptacions de música clàssica (Bartók, Grieg) i pels sintetitzadors que construïen ells mateixos; es van reunir el 2017.
Abraxas
Abraxas, banda txeca de rock progressiu fundada a Praga el 1976 pel guitarrista Slávek Janda, considerada underground durant el règim comunista; Janda en segueix sent l’únic membre original.
Blue Effect (Modrý Efekt)
Blue Effect (Modrý Efekt), banda txeca de rock progressiu i fusió de jazz fundada a Praga el 1968 pel guitarrista Radim Hladík, únic membre permanent fins a la seva mort el 2016, moment en què el grup es va dissoldre definitivament.
Collegium Musicum
Collegium Musicum, banda eslovaca fundada a Bratislava el 1969 pel teclista Marián Varga, sovint comparat amb Keith Emerson; pilar del rock progressiu txecoslovac dels anys setanta, dissolta definitivament arran de la mort de Varga el 2017.
Little Tragedies
Little Tragedies, banda russa de rock progressiu formada a Kursk el 1994 per Gennady Ilyin, Yuri Skripkin i Oleg Babynin; grup de referència de l’escena prog russa, amb composicions centrades en teclats properes a la música clàssica.
Satellite
Satellite, banda de neo-prog polonesa fundada el 2000 pel bateria Wojtek Szadkowski (ex-Collage); el disc Evening Games (2005) va arribar al número 8 de vendes a Polònia.
Collage
Collage, banda de neo-prog fundada a Varsòvia el 1985 per Mirosław Gil i Wojciech Szadkowski; el disc Moonshine (1994) és el més reconegut. Dissolts el 2003, refundats el 2013, van tornar a l’estudi amb Over and Out (2022).
Quidam
Quidam, banda de rock progressiu d’Inowrocław (Polònia) nascuda el 1991 com a Deep River i rebatejada el 1993, influenciada per Marillion i Camel; es va reformar el 2025 després d’una dècada aturats.
Czesław Niemen
Czesław Niemen (Czesław Juliusz Wydrzycki, 1939–2004), cantant i compositor polonès, va virar cap al rock progressiu el 1969 amb l’àlbum Enigmatic i hi va combinar orgue Hammond, mellotron i sintetitzador Moog fins als anys vuitanta.
SBB
SBB, trio format a Siemianowice Śląskie el 1971 per Józef Skrzek, Apostolis Anthimos i Jerzy Piotrowski, referent del rock progressiu polonès dels anys setanta amb fusions de jazz i blues.
Waterloo
Waterloo, formats a Bèlgica el 1969 de les cendres d’Adam’s Recital i Today’s Version, van publicar l’únic àlbum First Battle (1970), amb influència de Jethro Tull, abans de dissoldre’s el 1972.
Cos
Cos, formats a Brussel·les el 1974 pel guitarrista Daniel Schell, van fusionar jazz-rock i influències de l’escola de Canterbury, amb la veu no convencional de Pascale Son com a tret distintiu.
Machiavel
Machiavel, formats a Bèlgica el 1974 per Roland De Greef i Marc Ysaÿe, es van consolidar amb els àlbums simfònics Jester (1977) i Mechanical Moonbeams (1978) abans de virar cap a un so més comercial als vuitanta.
Supersister
Supersister, formats a la Haia el 1968 al voltant del teclista Robert Jan Stips, van fusionar rock progressiu i jazz als anys setanta i continuen actius, amb un nou àlbum d’estudi el 2025.
Solution
Solution, formats a Groningen el 1970 al voltant del saxofonista Tom Barlage i el pianista Willem Ennes, van fusionar jazz, rock i soul en sis àlbums d’estudi fins al 1983.
Alquin
Alquin, formats a Delft el 1971 per estudiants d’arquitectura, van combinar rock progressiu, folk i jazz en cinc àlbums dels anys setanta i van tornar a enregistrar el 2005 i el 2009.
Trace
Trace, trio holandès de rock progressiu liderat pel teclista Rick van der Linden després de deixar Ekseption el 1974, va publicar tres àlbums entre 1974 i 1976.
Finch
Finch, formats als Països Baixos el 1974 al voltant del guitarrista Joop van Nimwegen, van publicar tres àlbums instrumentals de rock progressiu abans de dissoldre’s el 1978.
Earth and Fire
Earth and Fire, formats als Països Baixos el 1968 pels bessons Chris i Gerard Koerts, van combinar rock progressiu simfònic amb èxits de llista a partir de l’entrada de la cantant Jerney Kaagman el 1969.
Kayak
Kayak, formats a Hilversum el 1972, són una de les bandes de referència del rock simfònic holandès, actius en dues etapes (1972–1982 i 1999–2025) amb dinou àlbums d’estudi.
Chac Mool
Chac Mool, banda de Ciutat de Mèxic formada el 1979, és considerada pionera del rock progressiu mexicà, junt amb Decibel, amb l’àlbum «Nadie en Especial» (1980).
Color Humano
Color Humano, trio de Buenos Aires format el 1971 pel guitarrista Edelmiro Molinari (ex-Almendra), va fusionar rock psicodèlic i progressiu en tres àlbums entre 1972 i 1974.
Aquelarre
Aquelarre, banda de Buenos Aires formada el 1971 per Emilio del Güercio i Rodolfo García (ex-Almendra), va publicar quatre àlbums de rock progressiu entre 1972 i 1975.
Bubu
Bubu, banda de Buenos Aires formada el 1976 per Daniel Andreoli i Wim Forstman, va publicar l’àlbum de rock simfònic «Anabelas» (1978) i es va reactivar el 2016.
Espíritu
Espíritu, banda de Buenos Aires formada el 1973 pel guitarrista Osvaldo Favrot, va ser pionera del rock simfònic argentí amb l’àlbum «Crisálida» (1975).
MIA (Músicos Independientes Asociados)
MIA (Músicos Independientes Asociados) va ser una cooperativa de músics de Buenos Aires activa entre 1975 i 1982, amb el pianista Lito Vitale com a referent, influïda per Emerson, Lake & Palmer i Gentle Giant.
Invisible
Invisible, trio liderat per Luis Alberto Spinetta i format a Buenos Aires el 1973, va combinar rock progressiu i jazz en tres àlbums d’estudi entre 1974 i 1976.
Alas
Alas, grup majoritàriament instrumental de Buenos Aires format el 1975 al voltant del teclista Gustavo Moretto, va incorporar el baixista Pedro Aznar el 1977.
Crucis
Crucis, banda de Buenos Aires formada el 1974, va introduir el rock progressiu simfònic a l’Argentina amb l’àlbum «Crucis» (1976), amb col·laboració de Charly García als sintetitzadors.
Arco Iris
Arco Iris, banda formada a El Palomar (Buenos Aires) el 1968 per Gustavo Santaolalla, va fusionar rock progressiu i jazz amb folk llatinoamericà a discos com «Sudamérica o el Regreso a la Aurora» (1972).