Taylor, de 77 anys, va cantar tot el concert i només va seure a la bateria en un tall. May va sortir per a les dues últimes cançons, en versions que «The Times» descriu com a afropop.
Sis talls per Greyscale Records, de la banda canadenca que porta Stuart Ross, de Comeback Kid i Misery Signals, a una de les guitarres.
El cinquè disc del duo de Toronto surt el 29 de gener i ja se’n pot escoltar el tema títol. La gira nord-americana comença el febrer.
El bateria no farà la gira europea. Diu que ja no connecta amb el repertori i que, quan s’ho repensava, el grup ja havia contractat un altre bateria.
Sis talls gravats al seu propi estudi d’Olympia, amb la bateria registrada en una antiga església d’Anacortes. El disc passa mil anys després del final de la civilització.
«Death Of A Dead Day MMXXVI» surt el 4 de desembre per Cooking Vinyl. El remescla Adam «Nolly» Getgood, de Periphery, que el 2006 penjava versions del disc a YouTube.
«Underground» tanca el doble vinil de «Happy Tears», que Rock Action publica el 8 de gener. Matt Sweeney hi ha arranjat la veu d’Iggy Pop.
«The Distance Between The Killer And The Killing» surt el 26 de febrer per NANOQ. És una sola peça instrumental de quaranta-sis minuts, feta amb sessions gravades entre el 2012 i el 2025.
Vint-i-un anys i sis discos després, els xilens Aisles estrenen cantant i expliquen un amor prohibit desordenat a posta. El principi arriba al tall vuit i dura mig minut.
Nou talls i quatre compositors per al debut d’un quintet amb orgue i dos vents: el cabal és impecable, i a estones costa saber de qui és cada peça.
Segon avanç del disc de debut que Brownswood té anunciat per a aquest últim trimestre. Payton hi toca trompeta, teclats i veu; Charles, veu i flauta.
Dotze temes per Epitaph, gravats a l’Electrical Audio de Chicago amb Matthew Barnhart. La gira de deu dates comença el 26 de gener a Umeå i no passa per l’Estat.
Dinou maquetes i catorze gravacions d’estudi inèdites, quaranta-dues peces de fora del disc i dos concerts, un dels quals al Hollywood Bowl i encara sense editar. Surt el 13 de novembre.
«Marked for Death» fa avui deu anys justos i el segell l’ha aprofitat per obrir les reserves dels dos discos, amb dues tirades de cinc-centes còpies i variants només per a les dates de gira.
Cinquanta-dos anys que només es podia escoltar en gravacions casolanes tretes del film. Latency l’edita amb tres relectures de «Steiner’s Ecstasy» a càrrec de james K, ML Buch i Lorenzo Senni.
Del 3 al 10 d’octubre: pintures originals a l’Openspace Gallery, el disc «Clowns and Jugglers» el dia 9 i un concert exhaurit a la sala on Barrett va tocar per última vegada el 1972.
Del 19 al 21 d’agost a Todenham Manor Farm, a Gloucestershire. Neurosis hi arriben amb Aaron Turner cantant i cap dels dos capçaleres no hi havia tocat mai.
Una edició surt de les cintes analògiques originals i l’altra és una mescla nova de les multipistes feta per Tom Allom. Les dues recuperen l’ordre de temes que el grup volia el 1976.
Onze talls produïts per Chris «Zeuss» Harris, amb John Tardy d’Obituary cantant en un i «Poison Planet» de Corrosion Of Conformity al final. Sis anys després de «Weight Of The False Self».
Vuit talls per BMG, amb Jørn Lande cantant i coescrivint-los tots, Becky Baldwin al baix i Karl Brazil a la bateria. És el primer disc propi d’Iommi des de «Fused», del 2005.
Deu cançons que caben totes entre 3:17 i 4:31, amb Robin Finck i Matt Chamberlain a la banda. El novè disc de Chelsea Wolfe té les peces al lloc i la mescla en contra.
Quinze peces en quaranta-nou minuts: el quartet francoitalià de Benoît Delbecq torna amb un disc que sona a banda sonora d’una pel·lícula que no existeix.
Una sessió del 20 de maig del 1996 que el bateria Lou Grassi va oblidar i que va reaparèixer el 2023. Seixanta-set minuts amb un William Parker en estat de gràcia.
Tres talls i trenta-nou minuts, tretze anys després de «Sole Creation». El suec David Johansson hi toca gairebé tot i firma el disc més llarg i més lent de Kongh.
Primer nom de la segona edició del festival del Poble Espanyol. Les entrades surten el divendres 2 d’octubre a les dotze, i cap membre original no queda al grup des de la mort de Gary Rossington.
Gravity Fields, projecte instrumental barceloní de jazz, rock progressiu i electrònica.
Exxasens, projecte barceloní de post-rock còsmic amb influències de Pink Floyd i Explosions in the Sky.
Ethic Labs, quintet barceloní de jazz-fusió experimental amb elements de música clàssica índia.
Fusion Code, quintet barceloní de jazz fusió amb referents com Chick Corea, Pat Metheny i Marcus Miller.
Audiolepsia, el grup de Cornellà de Llobregat de post-rock instrumental amb paisatges emotius i atmosferes intenses.
Otxque!, el grup de rock simfònic de la Canonja (Tarragonès) actiu als noranta, reunit al Tótum Revolútum el 2025.
Maat, grup barceloní de post-rock i math rock instrumental.
Pardals, el projecte de post-rock instrumental de quatre músics eivissencs, amb Toundra i Böira com a referents.
Vincent Black Shadow, veterans del hard rock i el garatge de Barcelona des del 2001.
Regna, grup barceloní de rock progressiu sorgit de l’antiga banda de thrash Full of Anger.
Aran Prog Project, projecte de rock progressiu conceptual nascut a Barcelona del baixista italià MarFi Gentilini.
White Chameleon, el grup de Mataró de neo-prog amb sis discos d’estudi.
Orella d’Ós, el grup de Matadepera de pop-rock progressiu amb influències de Porcupine Tree i Radiohead.
Golconda, grup del Baix Llobregat que fusiona folk irlandès i balcànic amb rock progressiu.
Fireplace, projecte català de fusió de jazz, folk i rock progressiu format el 2017.
Enquesta dels lectors
Puntua fins a 150 bandes de rock progressiu, metal i jazz-fusió i descobreix el teu rànquing personal -- i el dels lectors del Tótum.
Vull votar →