Adam Bałdych European Quartet – Endless
Violí, bandoneó, piano i contrabaix gravats sense públic en una sala de concerts polonesa. Bałdych alterna un violí renaixentista afinat baix, i gairebé tot el disc són duets.
Radar de Novetats Discogràfiques
Rob Harrison – Overflow
El saxofonista de Z Machine es grava gairebé sol un disc sobre l’aigua, amb ampolles de vidre i percussió aquàtica. Dos dels vuit talls són el mateix tema del revés, i això no se sosté.
Fistfights With Wolves – Sea Shanties For Future Sailors
El sextet de San Diego encabeix cambra, math rock i jazz en nou talls i trenta-quatre minuts, amb dues veus que no paren mai. Aquesta és també l’única cosa que no sap variar.
Molstone – Master Of Illusion
El primer disc de Molstone arriba dotze anys després de muntar la banda i el firma qui va cantar als dos primers Flamborough Head. Neo-prog neerlandès d’ofici, i de catàleg.
Libor Šmoldas Quartet – Sorry, Miles!
El guitarrista txec toca els temes que Miles Davis va signar sense escriure’ls, i quatre originals seus pel mig. La idea es llegeix millor que no s’escolta, però «Richard’s Regret» la justifica.
Hermetic Science – The Lost Jazz Tapes EP
Quatre estàndards gravats en una sola presa el març del 1996 per un trio de marimba, baix i bateria, oblidats trenta anys i trobats remasteritzant el primer disc del grup.
Odd Logic – Mortal Heirloom
Novè disc del projecte d’un sol home de Tacoma: sis talls en quaranta-tres minuts de metal progressiu melòdic, set anys després de «Last Watch Of The Nightingale».
The Tirith – Quetzalcoatl
Quart disc d’estudi del grup de Loughborough que als setanta es deia Minas Tirith: dotze talls i seixanta-nou minuts de rock dur amb teclats, sempre al mateix tempo mitjà.
Hats Off Gentlemen… It’s Adequate – Parallel Lives
El novè disc del grup britànic encadena recitats, canvis de mètrica i flauta baixa per parlar de desgast mental, i es tanca amb nou minuts de consol.
Leila Abdul-Rauf – Andros Insidium
Sisè disc en solitari de la guitarrista de Vastum, sobre el descens d’Ixtar: trenta-set minuts de drone i trompeta, amb la veu esgarrapada només a dos talls.
Dave Bass – Trio Nuevo, Vol. 3
Tercer volum en tres anys del trio de Dave Bass, amb Tyler Miles i Steve Helfand: una toccata de Bach, un Monk poc tocat i tres contrafacta.
Nite Bjuti – minwi
Segon disc del trio de Candice Hoyes, Mimi Jones i Val Jeanty, gravat en directe al NUBLU de Nova York el maig del 2023 i publicat tres anys després.
George Garzone – Themes for Good Friends
Gravat als estudis Van Gelder amb Randy Brecker, Luis Perdomo, Santi Debriano i Jeff «Tain» Watts, i tancat amb un homenatge a Michael Brecker.
Stephan Thelen – Fractal Guitar 4
Quart lliurament de la sèrie que Thelen va començar el 2015, gravat en vuit ciutats de Bucarest a Krefeld, amb Eivind Aarset als vuit talls.
Maika Makovski – Live-Palau!
Vint-i-una pistes del concert dels vint anys al Palau, amb el Quartet Brossa, Rosenvinge, Anni B Sweet i Howe Gelb, i vuit cançons d’aquella nit que han quedat fora.
Epica – Live at The Symphonic Synergy
Vint talls i dues hores del concert amb orquestra i cor d’Amsterdam del 2024, que ja havia sortit en Blu-ray dins d’«Aspiral» i que ara arriba en digital sense el vídeo.
Butcher Babies – Nightbloom
Deu talls de tres minuts i mig i el primer disc sense Carla Harvey: Heidi Shepherd sola al davant, Howard Benson a la producció i mig disc ja estrenat en vídeo.
Agriculture – The Spiritual Sound, Live in Europe 2026
Set dels deu talls surten de la nit del Roadburn i els altres tres venen de Glasgow, Milà i Colònia: un directe cosit de quatre sales que es fa notar.
Hollie Kenniff & Kazuma Okabayashi – The Last Bright Place
Vuit talls i trenta minuts d’ambient a quatre mans entre Tòquio i els Estats Units, sis dels quals ja havien sortit abans en forma de senzill.
Ross Margitza – Discovery
Vuit composicions pròpies per a trio de piano, amb un quartet de corda a quatre talls i Joel Frahm al primer: quaranta minuts de pols contingut.
Maiah Wynne – Into The Waves
La cantant d’Envy of None arriba al segon disc en solitari: dotze talls gravats amb un portàtil per habitacions d’hotel, amb Alex Lifeson a dos.
John Holden – Thresholds
Setè disc del compositor britànic: set llindars, quatre veus de convidat i, per primera vegada, tots els instruments tocats per ell sol.
Hippotraktor – Annihilist
Tercer disc del quintet de Malines, i el tercer amb set talls exactes: trenta-vuit minuts, els més curts dels tres, amb Loïc Rossetti convidat.
Amon Amarth – The Allfather Awakens
Tretzè disc dels suecs, quatre anys després de «The Great Heathen Army»: deu talls, quaranta-sis minuts i la primera cançó acústica de la seva història.
TEMIC – Ceiba
Segon disc del quintet internacional de Tejeida i Gillette: onze talls sobre la pèrdua, amb els tres més llargs amuntegats a la segona meitat.
Michał Skwierczyński – Consistency
Debut del guitarrista polonès establert a Basilea: deu composicions pròpies en quartet, produïdes per Wolfgang Muthspiel i amb el pròleg col·locat al cinquè tall.
Travo – Wasteland
El quartet de Braga va reservar l’estudi sense tenir cap tema escrit i en va sortir aquest disc de set talls, gravat a Porto amb Jaime Gomez Arellano a la taula.
Endspace – First Contact
Debut del duet canadenc que firma amb dues sèries de xifres: nou talls anomenats «transmissions», black metal passat per vocoders i un tall central sense cap guitarra.
The Spacelords – Uranus Omnibus Sanctus
Novè disc del trio de Reutlingen: quatre talls, quaranta-quatre minuts i l’orgue d’un convidat com a color nou d’un space rock instrumental que fa tres anys que repeteix forma.
Christian Finger – Zeit Zirkel
El bateria alemany de Nova York grava en un sol dia, amb Alessi i Monder, un disc sobre com el dol deforma el temps. Acaba dues vegades i es gira a mirar enrere abans de callar.
Destruction Of Orion – States Of Horror
Avolició, catalèpsia, letargia, anhedònia: la búlgara Tehina Spasova posa nom clínic a cada tall i Aesthetic Death en fa edició física. Cinquanta-sis minuts de funeral doom sense cap sortida.
Noctule – Extinguish Thy Flame
Acabat Svalbard, Serena Cherry es queda sola amb Elden Ring: deu talls, cinc caps de nivell i trenta-nou minuts de melodeath i black simfònic. El viatge que promet és, de fet, una llista.
Aisles – Irrationally
Vint-i-un anys i sis discos després, els xilens Aisles estrenen cantant i expliquen un amor prohibit desordenat a posta. El principi arriba al tall vuit i dura mig minut.
Slow Tiger – Slow Tiger
Nou talls i quatre compositors per al debut d’un quintet amb orgue i dos vents: el cabal és impecable, i a estones costa saber de qui és cada peça.
Chelsea Wolfe – The Dark
Deu cançons que caben totes entre 3:17 i 4:31, amb Robin Finck i Matt Chamberlain a la banda. El novè disc de Chelsea Wolfe té les peces al lloc i la mescla en contra.
Weave4 – La Gomma Di Dante
Quinze peces en quaranta-nou minuts: el quartet francoitalià de Benoît Delbecq torna amb un disc que sona a banda sonora d’una pel·lícula que no existeix.
Daniel Carter / Sabir Mateen / William Parker / Lou Grassi – Keeping It In Context
Una sessió del 20 de maig del 1996 que el bateria Lou Grassi va oblidar i que va reaparèixer el 2023. Seixanta-set minuts amb un William Parker en estat de gràcia.
Kongh – Dissolved in Time
Tres talls i trenta-nou minuts, tretze anys després de «Sole Creation». El suec David Johansson hi toca gairebé tot i firma el disc més llarg i més lent de Kongh.
Slug Comparison – Cold In Cold Out
Doug Harrison, de Fen, obre l’EP amb un homenatge declarat a «Something in the Way» gravat amb una guitarra de vint lliures. Els cinc talls que venen després no hi arriben.
Chad Fowler / Eri Yamamoto – Polkadots & Moonbeams
Una elegia pel pare de Fowler, la cançó del seu casament i sis improvisacions gravades en una tarda a Brooklyn sense dir-se res abans. Un duo que escolta molt.