Uncle Acid and the Deadbeats – Shapes of Midnight
Gravat a Abbey Road en tres dies i publicat pel seu propi segell: el setè disc d’Uncle Acid torna al terreny conegut, amb el saxo de Rachel Burnett com a millor novetat.
Radar de Novetats Discogràfiques
Various Artists – We Are The Beautiful: Two Decades Of Shoegaze 1991-2011
Quatre discos i seixanta-set talls de Cherry Red per resseguir el shoegaze del 1991 al 2011. La tria dels noms petits és excel·lent; el forat del començament, no tant.
Trevor Watts / Barry Guy / Ramón López – The First Touch
Watts i Guy toquen junts des del 1966 i es retroben a Lublin amb Ramón López. Setanta-sis minuts de directe, mesclats a Barcelona, amb una segona meitat desigual.
Ayumi Tanaka, Thomas Morgan, Thomas Strønen – Windflower
Vuit dels nou talls són improvisats a la sessió i el disc no puja mai de volum. Tanaka, Morgan i Strønen debuten com a trio a ECM amb una disciplina que té el seu preu.
Dead Sea Apes – Psychic Tension
El trio de Manchester torna a l’estudi tres anys després de Rewilding amb cinc talls que munten una base immòbil i hi deixen la guitarra a sobre. Funciona, fins que es repeteix.
Jazz Out of Norway – 12th Set 2026
La dotzena entrega del recull amb què Noruega exporta el seu jazz: trenta-sis talls, tres hores i un llibret de setanta-nou pàgines. Un mapa excel·lent amb un problema de format.
Markus Reuter & Stefano Castagna – Sky On The Ground
Vint-i-set anys d’improvisacions d’arxiu de Markus Reuter, reescrites a Brescia per Stefano Castagna, i les primeres veus de tots dos passades per vocoder: onze talls de realisme màgic sonor.
Also Eden – Holy Books & Credit Cards 1: Promises
Tretze anys després de «Redacted», Also Eden tornen amb quatre talls i dos són la mateixa cançó: «Scented Candle Corridors» justifica l’espera, però l’acústica de «Promises» hi ocupa massa lloc.
Son Volt – Sound Signal Serenades
Dotze cançons en quaranta minuts: el primer disc de material propi de Son Volt des d’«Electro Melodier» (2021) confia la varietat als arranjaments i no a les cançons.
Ekep Nkwelle – Caged Bird
El primer disc de la cantant de Washington Ekep Nkwelle obre amb un himne de gòspel i es construeix sobre repertori d’altri, d’Abbey Lincoln a Pharoah Sanders, amb dos pianistes diferents.
Altarage – Cogwheel
Setanta-quatre minuts i set talls: el setè disc dels bascos Altarage és el més llarg de la seva carrera i el primer que fa servir el drone com a material de construcció i no com a efecte.
Downes Braide Association – Trauma
El sisè disc de Downes Braide Association arriba tres anys després de «Celestial Songs», amb Marc Almond a «Juliet» i la flauta de David Longdon gravada el 2018: deu talls i una sola peça llarga.
James Gordon Williams – Falling to Rise Again
El pianista i teòric James Gordon Williams torna vint-i-dos anys després del seu primer disc, amb Terri Lyne Carrington coproduint i a la bateria: vuit peces gravades en dos dies del gener del 2024.
Europe – Come This Madness
El dotzè disc d’Europe arriba nou anys després de «Walk the Earth», amb Tom Dalgety produint i Mike Fraser a la mescla: onze talls, quaranta-un minuts i cap que passi dels cinc.
Sarah D’Angelo – You Are There
Veu i piano i vuit cançons d’altri, de Stevie Wonder a Monk: el duo de Sarah D’Angelo i Rick Roe firma trenta-sis minuts d’una sola temperatura, i el títol convida una comparació incòmoda.
The Solomon Gundy Band – Hancestry
El debut del trompetista Sean Corby ajunta jazz de la diàspora, sound system i improvisació en nou talls, amb Courtney Pine i Julie Dexter convidats i Ashley Slater a la mescla.
Martín Iaies – People, Places
El guitarrista argentí instal·lat a Graz escriu vuit peces per a gran conjunt i convida Klaus Gesing a tres. Challenge Records publica un disc de molt color harmònic i temperatura constant.
Hilary Geddes – Redleaf
El segon disc de la guitarrista australiana arriba cinc anys després de Parkside, amb el mateix quartet: vuit peces i quaranta-sis minuts on la frase deixa lloc sovint a l’atmosfera.
Espen Eriksen Trio – Almost There
El trio noruec torna a gravar sol per primera vegada des del 2020, sense el saxo d’Andy Sheppard: vuit cançons, trenta-cinc minuts i cap tall que passi dels 5:03.
Compassionizer – The Faithful of the Land
El cinquè disc del projecte d’Ivan Rozmainsky arriba amb una novetat grossa: una veu principal, la de l’eslovena Sabina Vostner, en un avant-prog de cambra que fins ara vivia de la instrumentació.
Tom Rice – Laws & Triangles
Quatre talls i vint-i-tres minuts de metal progressiu instrumental escrits des de la bateria. Primer EP en solitari del bateria de Konom, que va cobrir Dave Lombardo a Empire State Bastard.
Frédéric L’Epée – Contre Courant
Quinze peces per a guitarra elèctrica sola, sense bateria ni veu, que L’Epée presenta com un acte terapèutic. Cuneiform publica el recital que continua «12 pieces for solo electric guitar», del 2023.
Trion – Terra Tiempo
El trio neerlandès que porta el Mellotron al nom torna tretze anys després de Funfair Fantasy: dotze talls, seixanta minuts i només dues cançons amb veu, cantades pel bateria.
Kevin Sun – Kevin Sun, I
Vuit talls de quartet amb un «Countdown» de Coltrane desmuntat per post-producció i versions de Sakamoto i d’una banda sonora de Dark Souls. El saxofonista publica dos volums el mateix dia.
Alberto N. A. Turra – The TAAN Trio walks the Major Arcana walk
Vint-i-dues peces per als vint-i-dos arcans majors del tarot, en el seu ordre: el guitarrista milanès publica a Ropeadope SUR una hora i mitja de música per a trio i corda.
Mr.Bison – The Garden of Forgotten Dreams
Vuit talls de heavy psych i prog de la Toscana, mesclats a Berlín per Richard Behrens: un disc conceptual sobre el jardí com a refugi que arriba al seu punt més ample al tercer tall.
Kai Hansen – Born With a Hammer
El segon disc d’estudi en solitari de Kai Hansen deu anys després del primer, amb músics de Carcass i Heaven Shall Burn i una peça central de vuit minuts.
Danielle Nicole – Fireflies
Quart disc de la baixista i cantant de Kansas City, amb Luther Dickinson de convidat i una producció de Tony Braunagel que suggereix més que no subratlla.
Jason Kruk – Beyond the Veil
Dotze talls amb Wayne Krantz, Adam Rogers i Michael League repartits un per tema: el segon disc del bateria Jason Kruk en disset anys, amb forma de suite i vint-i-tres minuts de massa.
Ulysses Owens Jr. and Generation Y – Kind of Grunge
Dotze cançons del grunge de Seattle arranjades per a sextet de hard bop, amb un final que no és grunge: la tonada de Lead Belly que Nirvana va fer famosa a l’Unplugged.
Sheila Chandra – Echo
Setze preses de directe i de sessió, totes d’una sola tirada, que Chandra presenta com el seu últim disc quinze anys després de perdre la veu.
God Mother – Köttvärld
Vint-i-cinc minuts i dotze talls: els suecs tornen al grindcore dels seus primers discos i hi barregen mathcore, sludge i un saxòfon al final.
Amalie Dahl’s Dafnie – Live at Kafé Hærverk
Quaranta-dos minuts en quatre talls, gravats en un club d’Oslo: el grup de la saxofonista Amalie Dahl amb la pianista sueca Lisa Ullén de convidada.
Matt Wilson’s Good Trouble – Love Is The Whole Thing, We Are Only Pieces
El sextet del bateria Matt Wilson torna dos anys després amb deu talls que barregen Andrew Hill, Tom Petty i Bacharach, i un cor de familiars cantant el títol.
Steve Hackett & Steve Rothery – The Roaring Waves
Vuit anys de feina per al primer disc conjunt del guitarrista de Genesis i el de Marillion: set peces instrumentals sobre el mar, amb un submarí soviètic al mig.
Peter Hammill – Tears In Time
Onze cançons aplegades de gravacions fetes entre el 1991 i el 2026 i refetes ara. El disc es tanca amb una elegia de dos minuts i mig per al seu gos.
Gaspar Claus – CELLS
Tot el que sona en aquest disc surt d’un violoncel, processat fins que no ho sembla. Gravat a Banyuls-sur-Mer, amb Matt Elliott cantant-hi i un tall final de títol català.
Pure Reason Revolution – Terrifying Angels
Dos anys després de «Coming Up To Consciousness», els britànics fan un disc de dues peces llargues que s’emporten més de la meitat dels cinquanta minuts. Mescla de Bruce Soord.
Protomartyr – Hotel Usona
Setè disc dels de Detroit, amb Dave Fridmann a la producció i metalls per primera vegada. Joe Casey s’imagina els Estats Units com un hotel vell i cada cançó com una habitació.
Wadada Leo Smith – Constellations And Hemispheres
Cinc peces gravades entre el 2017 i el 2022 amb quatre formacions diferents i muntades després com un collage. Al centre, una suite de vint-i-dos minuts que va del trio a l’octet.